Patrimoni natural de Catalunya

dimecres 23 de desembre de 2009

Bones Festes i Feliç 2010

Els meus millors desitjos per aquest Nadal i el proper any 2010

Mis mejores deseos para esta Navidad y el próximo año 2010

My best wishes for Christmas and next year 2010

divendres 11 de desembre de 2009

Estany d'Ivars i Vila-Sana

Una afortunada recuperació

Text i fotos originals Jordi Pi, adaptació i retocs David Soler

L'estany d'Ivars i Vila-Sana, a la comarca del Pla d'Urgell, va ser una de les més importants zones humides de la depressió central catalana fins a la seva dessecació total l'any 1951. L'origen d'aquest estany endorreic és el resultat d'unes condicions geològiques particulars del terreny. Ubicat en una zona lleugerament còncava de les terres planes lleidatanes, la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable provocaven que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Així, en resultava un estany de poca profunditat, d'aigües salobrenques, que fins i tot alguns estius s'arribava a assecar completament.

Des de feia temps havia existit una zona humida més o menys intermitent en aquest sector. La construcció del Canal d'Urgell, el 1861, va comportar un major aport d'aigua a la plana, va causar un augment regional dels nivells freàtics i va transformar uns semiàrid paisatge estepari, quasi estèril, en fèrtils planes agrícoles on el conreu de cereals, fruites i verdures es va estendre ocupant cada parcel·la disponible. Així, l'estany es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, assolint un màxim de 130 hectàrees de superfície.

L'abundància i diversitat de fauna en aquest entorn eren notables, en especial els ocells aquàtics. Les seves aigües i vores eren un freqüentat lloc d'esbarjo, descans i celebracions dels habitants del Pla d'Urgell. Una de les activitats més populars era la caça d'ànecs. N'hi devia haver tants que fins i tot gent de Barcelona i Lleida hi venien en tren els dies de festa a obtenir trofeus tot disparant a tort i a dret. Eren altres temps.

Però el "desarrolismo" franquista hi va acabar ficant cullerada, aquí també com en tants altres llocs. El Proyecto de Saneamiento pretenia obtenir més terres de conreu, i de passada eliminar zones "insalubres", així que entre el 1945 i 1951 va acabar de ser dessecat del tot cosa que va suposar la desaparició de l'estany. Durant anys el terra va alliberar les sals retingudes i els conreus hi van ser poc viables, però a la llarga l'antic estany va acabar transformat en un terreny agrícola més.

Per sort, i engegat amb la voluntat dels propis veïns, des del 1992 es promogué la recuperació de l'antic estany. Amb diversos acords i projectes entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya, aquest passà a formar part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), i de la xarxa Natura 2000. La creació d'un consorci entre institucions permet iniciar les accions d'acondicionament, en les que hi intervé la Fundació Territori i Paisatge que acaba adquirint i gestionant l'espai. Finalment, l'any 2005 comença l'emplenament definitiu. El recuperat Estany d'Ivars i Vila-Sana esdevé un pol d'atracció naturalística importantíssim per a les comarques centrals catalanes.