A la xarxa des de maig de 2008

dimecres 17 de juny de 2009

Petits detalls de primavera

Flors silvestres, maduixes i borinots

Borinot enfeinat xuclant el nèctar d'una prunel·la grandiflora

Amb l'esdevenir de la primavera, els boscos s'omplen de vida i color. A mida que els dies s'allarguen, la llum del sol escalfa, les pluges reguen generosament la terra. Tot plegat desencadena el despertar d'infinitat d'espècies vegetals que despleguen amb les seves fulles, flors i fruits un bé de déu de formes, aromes, mides, textures, tons multicolors. Simultàniament, multitud d'insectes i altres animals es posen en marxa per aprofitar tal exuberància, activant els seus cicles vitals en un frenesí espectacular que molt sovint ens passa desapercebut. Això és perquè molts d'aquests esdeveniments biològics són massa modestos, o massa breus, o massa escassos, o simplement ens són desconeguts.

Delicades maduixetes de bosc, una efímera exquisidesa

En aquest tema hem acostat la càmera fotogràfica a les flors, a les fulles, als fruits silvestres. Les imatges que aquí es mostren han estat preses als boscos mediterranis de les Gavarres, però encara que els protagonistes puguin ser diferents segons l'ambient ecològic que ens sigui més familiar, totes tenen un comú denominador arreu del país. Totes ens mostren una bellesa de durada curta, d'intensa vitalitat. No hi donarem grans explicacions, tansols us demano que observeu amb dedicació les petites històries naturals que s'hi mostren. I, és clar, us animo a descobrir-ne moltes més per vosaltres mateixos. Sigui on sigui, trobareu petits detalls de primavera.

Verdor i frondositat entre castanyers

L'estepa negra floreix ben aviat i alguns bé que ho saben aprofitar

Apagallums custodiat per... una formiga?

Flor de tomaní o cap d'ase, precària pista d'enlairament

Un bon presagi: diminuta flor de maduixera

Camuflatge brillant

Treballant (o competint?) de dos en dos

Mentre unes encara són verdes, d'altres ja maduren

La centàurea pectinata també rep visitants que no es poden resistir als seus colors

Flor de lligabosc, una enfiladissa amb nom ben explícit

Territori de caça per a una minúscula aranya

Plaer de golafres: ficar tot el cap dins l'olla

Maduixes al seu punt!

Flor que desperta passions

Qui no les colliria?

13 comentaris:

DoEnJo ha dit...

Maravillosa incursión en la fotografía macro. La verdad es que merece la pena detenerse en cada imagen. Bonito reportaje.Saludos, MªAngeles.

David Soler ha dit...

Muchas gracias MªAngeles, es un placer volver a tenerte por aquí. Para maravillosas las fresitas silvestres que me comí después de las fotos...mmmm deliciosas!! ;)

Saludos cordiales. David

Camarandante ha dit...

Hola David!!!

Qué bueno poder ver fotos tuyas, estan cada una mejor que la otra. Te felicito nuevamente men!!!

Qué bueno vivir en las montañas, o al menos cerquita!

Salutaciones muchas!!

David Soler ha dit...

Amigo **Enrique** me consta que en Buenos Aires ya llegó el frío hivernal, y que hay quien busca estufas a las que arrimarse...Llévate cuantas de estas florecillas quieras para así ofrecer un pedacito de primavera a quien lo necesite en esos gélidos ambientes ;)

Un gran abrazo. David.

Camarandante ha dit...

jajaja! has visto David! ya hay quienes por aquí que andan pidiendo que vuelva la primavera, si yo pudiera amigo!!!

Va un abrazo. El peque Gil, debe estar fenomenal!!!

David Soler ha dit...

Tómenselo con calma, ustedes ya disfrutaron del calor y del sol, ahora nos toca a nosotros ;)

Un saludo de Gil que está bien grandote -hummm...ahora ya pesa bastante para llevarle en la mochila en las excursiones :D

Que te vaya bien!
David

jordi c. ha dit...

Quina riquesa de flors! són un goig per a la vista i alguna pel paladar, doncs suposo que no vas resistir a la temptació d'agafar alguna maduixeta. Salut

David Soler ha dit...

Efectivament Jordi! Vaig trobar una clapa eenooorrrmee de maduixetes... saps el gustàs de triar només les més madures i deixar la resta? Ara que aquesta clapa no la penso geoposicionar en cap foto aèria eh!! ;)

Salutacions cap a Barcelona. David.

Familía Vidal ha dit...

Com sempre, David, els teus reportatges ens deixen amb gust a poc. Si fa no fa com quan et menjes una maduixeta i et quedes amb ganes de menjar-ne una altre, je je.
Les fotos guanyen molt més aqui que no pas a Panoramio.
Moltes gràcies per ensenyar-nos aquestes meravelles.

maria ha dit...

david, què boniques! totes! felicitats!
bon solstici d'estiu!

maria

David Soler ha dit...

Ei Vidal's i Maria! En aquest cas, sense que serveixi de precedent, de maduixetes me n'he fet un tip ;)

Gràcies per passar per aquí i que passeu una bona revetlla!

David

Josele ha dit...

Feliçitats David pels macros, sembla un bosq verge, i les maduixetes fan una pinta hummmm...

David Soler ha dit...

Hola Josele!

Bé, de bosc verge ben poc li queda a les Gavarres, però entre l'exuberància per una primavera plujosa i l'abandó del bosc, encara hi queden petits oasis verds i racons d'allò més feréstecs.

Moltes gràcies per la visita! Salutacions cap a Vinaròs.

David