Festeig de coleòpters

Hi ha química i física

Fent-ho en un llit de pètals porpra (Brachyleptura fulva)

A finals de primavera i principis d'estiu el cicle vital de molts insectes es troba en el seu punt àlgid. Les larves completen la seva transformació a individus adults, i llavors per a ells comença un breu però intens període de temps amb un únic objectiu: la reproducció. Durant la seva efímera existència com a especímens plenament desenvolupats, unes poques setmanes a molt estirar, s'han d'afanyar a complir la seva missió vital ràpidament, sigui com sigui, costi el que costi. Han d'aconseguir parella reproductiva per així assegurar la pervivència de l'espècie.

Cadascú a la seva flor (Adela australis, lepidòpters)

Una minúscula Anomala sp., d'un verd llampant que no passa desapercebut

Surfejant (Alabonia geoffrella)

D'entre els insectes, els coleòpters no són pas diferents a la resta en aquest aspecte. Els vulgarment anomenats escarabats, un nombrós i variat grup d'invertebrats d'exoesquelet quitinós, tres parells de potes, dos d'ales i un d'antenes, despleguen una ingent diversitat d'estratègies i procediments amb l'exclusiva finalitat de fecundar o ser fecundats, per passar així el testimoni a les següents generacions. Però el món és molt gran i per a unes bestioles tan petites i d'existència tan breu, trobar la mitja taronja pot ser una missió inabastable a menys que es despleguin uns recursos biològics extraordinaris perfeccionats durant milions d'anys d'evolució. I això és justament el que fan els coleòpters: han optimitzat la química i la física.

Immillorable pedestal des d'on emetre reclams reproductius (Mylabris sp.)

Una parella d'Oxythyrea funesta en acció

En primera instància la localització entre mascles i femelles ve condicionada per l'emissió de feromones per part de les femelles. Aquestes substàncies, autèntics missatgers químics, poden ésser detectades fins a quilòmetres de distància pels mascles, equipats amb uns minúsculs òrgans olfactoris extraordinàriament sensibles. L'apropament és afavorit també per la producció de sons específics, sovint vibracions ondulatòries imperceptibles a menys que es vagi equipat amb unes antenes especialitzades, d'alta tecnologia bioevolutiva, que detecten el més minúscul moviment de l'aire provocat per les danses que inciten a la reproducció. La vista, en darrera instància, juga també un paper en el rol de reconeixement entre individus, malgrat que la majoria d'insectes es poden considerar més aviat miops des del punt de vista òptic; tot i no captar els detalls, dissenys multicolors i patrons geomètrics específics ja fan el fet. Llits de flors impregnats d'aromes pol·líniques són sovint l'escenari de còpules breus en què el mascle s'enfila damunt la femella, tot subjectant-la amb les fines potes i estimulant-la amb suaus carícies de les antenes. En general, l'acte reproductiu és únic, ja que els coleòpters tenen el temps just per aparellar-se un sol cop en la seva curta existència.

Mascle d'edemèrid (Oedemera podagrariae)ubicat estratègicament en una flamant flor d'estepa

Ei, no molesteu!

Algunes xinxes semblen més aviat màscares africanes

A principis del mes de juny vaig pujar un dia al Puig Montigalar, un turó de 466 metres d'alçària al cor del massís de les Gavarres. Malgrat la seva altitud modesta es tracta d'un punt dominant en la zona. A més es troba recobert completament per un espès bosc mediterrani d'alzinar, acompanyat de suro, arboç i bruc, i al seu capdamunt només s'hi pot arribar a peu. L'època reproductiva dels insectes havia començat feia poques setmanes, i aquí i allà pul·lulaven papallones, escarabts, abelles, formigues. En arribar al cim la sorpresa fou majúscula, ja que en les copes dels arbre més alts s'hi havien concentrat milers de coleòpters allargats de cos negre i ales marronoses, immersos en un frenesí de revoloteigs i còpules desbocades per tot arreu. Estava sent testimoni d'una massiva cita sincronitzada, esdeveniment biològic de primer ordre per a l'espècie, combregada multitudinàriament en el punt més alt disponible en quilòmetres a la rodona. No vaig resistir la temptació de fotografiar-ho i fer petits enregistraments de vídeo.

Concentració d'Omophlus lepturoides al Puig Montigalar

Com de costum vaig voler signar a la llibreta que hi ha dins una caixa metàl·lica sota el vèrtex geodèsic. Era diumenge a primera hora de la tarda, i la darrera nota deixada per algú era de feia una setmana. Posteriorment a casa, picat per la curiositat, vaig investigar quines eren aquelles bestioles, i va resultar que es tracta d'una espècie els adults de la qual viuen només una setmana, i que moren poc després d'haver-se aparellat. Em vaig sentir afortunat i corprès a la vegada. Possiblement havia estat l'únic ésser humà a presenciar tal esdeveniment aquest any en bona part del massís de les Gavarres. Sona una mica fort, però de fet als escarbats tant els feia. Per a ells la missió estava complerta. Gràcies a la química i la física.

L'èxit vital a punt de ser assolit

(Agraïments a Carles Roqué i un expert anònim pel cop de mà en la identificació d'algunes de les espècies)