Salt de Sallent a Rupit

Alenada de llibertat

La riera de Rupit precipitant-se al buit

Un dels pobles més pintorescos del Collsacabra és Rupit. Segurament ja el coneixeu, la seva estampa de pessebre el fa un dels llogarrets més visitats del país. Si els estrets carrerons empedrats, les cases de pedra amb balcons engalanats i el famós pont penjant sobre la riera el fan un indret d'allò més acollidor i que convida a una tranquil·la passejada, potser no tants sabreu que a ben poca distància del poble, riera avall, hi ha un indret absolutament espectacular, d'una magnificència natural que deixa bocabadat cada cop que es visita. És el Salt de Sallent. Aneu-hi confessats; segur que alguna exclamació malsonant, benintencionada això sí, se us escaparà.

Dels cingles de Tavertet al Matagalls

El gran esglaó calcari del Collsacabra

Una pista en bon estat parteix de l'entrada de Rupit en direcció a Sant Joan de Fàbregues, tot resseguint la riera a certa alçada. En poca estona es pot arribar amb cotxe fins al pla de Fàbregues, un extens altiplà cobert de bosc i prats, talaia natural privilegiada cap als cingles de Tavertet, el massís de les Guilleries i més enllà fins al Montseny. Des d'aquí una pista secundària (millor recórrer-la a peu, sense presses), ens permetrà arribar, en una suau baixada de poc més de 15 minuts, fins a la riera de Rupit. Pel camí anem resseguint pel damunt d'una cinglera calcària imponent. Apropar-se a la vora per veure el paisatge és obligatori, les exclamacions de "oh" i "ah" sortiran de la vostra boca vulgueu o no. Les vistes s'ho valen, però compte a l'apropar-vos massa a l'abisme, o no parareu fins cent metres més avall!

Verticalitat

L'agullola, des de sota un roure

Aquí la riera de Rupit, que baixava encaixonada entre grans rocams de roca arenisca aigües amunt, s'allibera de cop. En arribar al llindar del cingle de calcària perd peu, se li acaba el terra, i l'aigua no té més remei que precipitar-se avall. Literalment, salta al buit. El cabal d'aigua, en veure's desprès de la llera rocosa que li fa de guia, es desfà en una fina cortina ondulant a mercè del vent. Les gotes ho esquitxen tot i el raig a cau per tot arreu i enlloc en concret. Tota la paret de pedra queda regada de manera desigual, una situació altrament òptima per a algues, molses i líquens que entapissen la cinglera d'una esponjosa catifa vertical engalanada amb mil tons de verd. Si la riera no baixa massa plena, és possible atansar-se fins ben bé una llosa de pedra que més sobresurt allà on neix la cascada, una mena de mascaró no apte per a qui pateix de vertigen.

Cingles de Rupit i El Far

Visió sencera del salt des del mirador

On es gaudeix d'una vista immillorable del Salt de Sallent és des d'un mirador situat una mica més amunt tot seguint la cinglera per la seva banda sud (a mà esquerra de la riera si es mira corrent avall, per entendre'ns). Sort que el mirador té unes robustes baranes. Fa basarda. És corprenedor abastar des d'aquí la totalitat de la cascada. S'hi ha d'anar, ja que només paraules no li poden fer justícia. Una enorme formació de travertí recobreix la meitat inferior del salt, amb una alçada que deu rondar els quaranta o cinquanta metres. El travertí és una pedra calcària molt porosa que es forma per precipitació de carbonat càlcic quan aigües riques en calç es barregen amb l'aire atmosfèric. A baix, una gran gorga recull de nou les aigües de la riera, tot retornant-los la tranquil·litat després de l'impetuosa caiguda lliure. Grans blocs de pedra caiguts de la cinglera per l'acció erosiva del curs fluvial s'acumulen en un caos estranyament tranquil.

Detall de la capçalera de la cascada

Esclat de vermell a la tardor

Sembla mentida el poder que arriba a tenir l'aigua: un modest rierol ha afaiçonat durant vés a saber quant de temps un espadat increïble. De fet, aquesta cinglera és com una mena de frontera natural interna al Collsacabra. Passegeu una estona per aquesta mena de terrassa oberta cap al sud. Els altiplans que s'aboquen al cingle han estat des des de sempre fèrtils terres on el bestiar campa lliurement. Boscos espessos i humits de faig i roure absorbeixen la humitat que sovint es presenta en forma de boires i plugims. A la llunyania, els cingles de Tavertet són muts testimonis d'antigues lluites i gestes de trabucaires com Serrallonga. Sota la paret calcària, profunds barrancs s'amaguen en l'espessura forestal de les Guilleries, allà cap a Susqueda, Sau o la muntanya de Sant Gregori del Turonal.

Puig de la Batalla

Inici del camí de Rupit

L'aire arriba net i sec des de valls distants. La vista abasta sense límits horitzons immensos. Seure sota un roure al costat del rierol o en una llosa de pedra a prop de l'abisme, mirant cap a l'Agullola, cap a el Far... Sentir la remor difusa, allà sota, del Salt de Sallent picant contra la roca en una miríada d'esquitxos permanents. Ara un ocell, ara un grill, ara difuminades veus d'altres que també gaudeixen del lloc i de l'instant. L'aigua, la brisa, la pedra, les fulles. Tot plegat, una alenada de llibertat.