Abellerols

Estiuejants que ja se'n van

Durant la temporada d'estiu, l'ecoregió mediterrània s'omple d'aus migratòries que hi venen a passar uns quants mesos de bonança. Procedents de regions més o menys distants, tots aprofiten l'abundància d'aliment per les seves activitats vitals, com ara la reproducció. L'abellerol (Merops apiaster), és un dels ocells més bonics que s'estableixen a Catalunya durant l'època estival. Emparentats amb puputs i gaigs, amb un vistós plomatge acolorit, els abellerols passen l'hivern a les regions centrals i meridionals d'Àfrica, i entre maig i setembre estableixen colònies reproductives en molts indrets del litoral i prelitoral mediterrani. En les colònies de cria, les parelles excaven caus en vores de rius, en marges i en vessants terroses, assolellades i properes a zones humides.

Les seves grans habilitats com a caçadors en ple vol els fan mereixedors del nom: senten predilecció pels insectes amb fibló (abelles, vespes, borinots), tot i que no fan fàstics a altres insectes voladors com papallones, llagostes, mosques i espiadimonis. L'abellerol és rapidíssim i molt àgil, i cap pot d'ells pot escapar al seu bec allargat i precís. Un cop capturada la presa, l'abellerol es posa sobre una branca, sacseja i colpeja l'insecte per estovar-lo i treure'n el fibló, i ja està a punt per servir-lo a les cries que esperen dins del cau. A finals d'agost i principis de setembre els individus joves ja estan completament formats, i llavors les colònies senceres emprenen el llarg vol migratori cap al sud, cap a l'Àfrica. Un recorregut de milers de quilòmetres que, invariablement, faran de tornada la temporada següent.

A mitjans de setembre vaig tenir ocasió d'observar breument un grup d'abellerols que havien començat el viatge de tornada. Era migdia i estava passejant per una zona elevada del massís de les Gavarres, en un sector de turons boscosos de moderada altitud, lluny de qualsevol riu o zona humida, sense possibles indrets terrosos on ubicar-hi colònies de cria. Tot arbres i pedra. En travessar una franja de bosc esclarissada pel pas d'una línia elèctrica d'alta tensió, uns xisclets com aflautats, inusuals en aquesta zona, van captar la meva atenció. Almenys una dotzena d'abellerols estaven escampats damunt el cablejat elèctric, a una alçada d'uns deu metres del terra. De tant en tant algun d'ells emprenia el vol, ràpid i acrobàtic, tot fent picats cap a la zona esclarissada del terreny i en vol rasant damunt les copes dels arbres. En pocs moments tornava al cable, amb la presa, que engolia ràpidament un cop sacsejada. De seguida tornava a repetir l'operació i es posava una mica més enllà.

Aquí dalt, apartats de qualsevol possible zona de nidificació, el més probable és que els abellerols, simplement, s'estiguessin aprovisionant. La franja esclarissada de bosc, a mode d'autopista que travessa el massís boscós, era curulla d'abelles, papallones, saltamartins i libèl·lules pul·lulant alegrement, i als abellerols els resultava facilíssim capturar-ne. S'estaven atipant. Buffet lliure. Aquella mateixa tarda vaig tornar a l'indret, però ni rastre dels abellerols. Havien continuat el camí. Allò havia estat una breu aturada en una àrea de servei de l'autopista, un curt recés, camí de terres llunyanes. Fins l'any que ve, abellerols.

En aquest enllaç trobareu fotografies excel·lents i informació molt detallada sobre l'estiueig de l'abellerol al sud d'Europa.