Les Agudes - Turó de l'Home

Sobre el mar de bosc del Montseny

Les fulles caigudes recobreixen bona part del terra dels boscos del Montseny. Submergir-s'hi és quasi una obligació

El Parc Natural del Montseny és una gran illa de biodiversitat de la nostra regió mediterrània. Les grans alçades que assoleix el massís i la seva proximitat al mar afavoreixen que rebi precipitacions molt abundants i ben repartides al llarg de l'any. De resultes, en una gran part del massís s'hi desenvolupa un clima més propi de l'Europa central i del nord, i els boscos hi assoleixen una plenitud excepcional. La tipologia de vegetació és molt variada i depèn sobretot de l'altitud i de l'orientació de les vessants. Però sigui del tipus que sigui, el bosc és el distintiu omnipresent del Montseny. Forma una mena de mar verd, ondulat segons els nombrosos turons de formes suavitzades però vigoroses, cobrint-ho pràcticament tot al parc natural. L'única excepció són els escassos ambients oberts generats per l'activitat humana, ben pocs, i els erms pedregosos ocupats per matollar i prat subalpí al voltant dels cims, ja per damunt dels 1500 m.

Un oceà forestal envolta els cims del Montseny

Catifa i sostre de fulles en un camí dins el bosc

Qualsevol excursió adreçada als punts més elevats ens regala un viatge fascinant des de les profundes boscúries fins als amplis espais d'horitzó inabastable dels cimals. En aquesta ocasió us proposo pujar a Les Agudes (1706 m) i el Turó de l'Home (1707 m), les dues fites culminants del massís, que tot i estar situades molt a prop l'una de l'altre tenen les seves pròpies particularitats. La ruta il·lustrada és la que puja pels Castellets de les Agudes i recorre tota la carena entre els dos cims. És, podríem dir, la ruta més "alpina" que es pot fer al Montseny. Això és pel fet que la zona dels Castellets (un conjunt de prominents torres rocoses de granit) ofereix una sèrie de passos bastant aeris, espectaculars, que no revesteixen massa dificultat en condicions de bon temps però que poden ser molt perillosos amb neu o glaç. No cal oblidar que la muntanya, per amable que sembli, sempre pot comportar riscos i s'hi ha d'anar preparat i conscient de les pròpies limitacions. De totes maneres, és una ascensió molt recomanable i que es pot fer durant pràcticament tot l'any si la meteorologia acompanya.

Imatge estival de la fageda

L'esvelta piràmide de les Agudes treu el cap per damunt del bosc

Per pujar a les Agudes pels Castellets un bon punt de partida és l'aparcament de Les Ferreres (o Sesferreres, en la versió salada original del terme), una esplanada a peu de la carretera BV-5114 entre Santa Fe i Sant Marçal del Montseny. Només creuar la carretera s'endevina un corriol que en un tres i no res s'endinsa en el bosc, una magnífica fageda que de cop ens transporta al centre d'Europa. Tot guanyant alçada es transita per racons màgics propis de contes de follets, amb les fulles caigudes com a catifa omnipresent. Es travessen alguns replans herbosos que permeten entreveure panorames excel·lents cap al veí massís del Matagalls i la vall de Sant Marçal, alhora que es recupera una mica d'alè perdut a parts iguals entre l'inici de la caminada i l'emoció sentida al bosc.

Panoràmiques de la vessant nord del massís de les Agudes-Turó de l'Home, la vall de Sant Marçal amb la capçalera de la Tordera, i el massís del Matagalls

Passat el Coll Saciureda (un altre topònim salat, n'hi ha molts al Montseny), una mica més amunt en la fageda comença el tram dels Castellets. Aquests promontoris granítics defineixen una mena de muralla escarpada que puja gradualment cap a les Agudes, i cada torre ha de ser superada amb cert esforç de grimpada, no massa complicat per altra banda si es va amb certa precaució i sentit comú. Coronar cada castellet és com una petita conquesta, recompensada per visions de paisatge cada cop més espectaculars. Transiteu sense pressa per aquest tram, assaboriu-lo. És deliciós. Un relleu granític escarpat, de formes enèrgiques, que obliga a agafar-se amb peus i mans en qualsevol branca o sortint rocós. Un paratge de puja-i-baixa esquitxat aquí i allà per una vegetació que s'hi aferra al preu que sigui, a costa de patir les freqüents inclemències meteorològiques, entossudida a colonitzar fins al darrer pam de terra fèrtil disponible en les escletxes o petits replans amb una miqueta de terra fèrtil.

Un dels Castellets, torres rocoses que flanquegen les Agudes pel nord

Supervivent de les altures

Al Coll dels Castellets la paret nord de les Agudes imposa una barrera franquejable només per experts alpinistes o escaladors ben equipats; el seny imposa continuar pel camí que la voreja per la dreta. Poc a poc la fageda es va aclarint i els tarterams de blocs pedregosos dominen el paisatge. El matollar d'alçada, cominat pel ginebró, substitueix el bosc representat per uns pocs faigs solitaris agosarats, o més aviat afortunats d'haver arrelat en els pocs espais viables que encara queden aquí dalt. La fageda és valenta, i arriba a treure el cap per la carena culminal en alguns sectors de clots relativament més arrecerats. L'estatge subalpí és ja obert, rocós, només amb clapes d'herba baixa adaptada als constants vents i els sòls pobres. El tram final fins al cim de les Agudes és pelat, i per assolir la gran creu del capdamunt hem de trepitjar la dura roca esquistosa. En total l'ascensió des de les Ferreres pot comportar un parell d'hores, en funció del nostre ritme i les parades que vulguem fer pel camí.

El vell faig ha caigut

Capçalera d'un dels pedregars o tarteres, relicte geomorfològic d'èpoques climàtiques més fredes que l'actual

La fageda amb clapes d'avet s'enfila ben amunt a la Jaça d'en Pla

En dies clars, bastant freqüents aquí dalt, la vista des de les Agudes és amplíssima i permet abastar una enorme extensió de territori, des de Montserrat a la Costa Brava i dels Pirineus fins al Mediterrani. El cim és molt concorregut, bàsicament perquè la majoria d'excursionistes hi accedeixen en una passejada de no més de mitja hora. I és que fins al Turó de l'Home s'hi pot arribar en cotxe per carretera asfaltada, cosa que potser no té el mèrit que puguem reclamar si hem optat per la feixuga pujada a peu, però que també és igualment recomanable si un no té la condició física requerida però sí iguals ganes de disfrutar de la muntanya montsenyenca. Agradi o no, tothom hi té dret, oi?

Carena culminal que enllaça les Agudes amb el Turó de l'Home

Onades de llicorella, la pedra esquistosa omnipresent al Montseny

Fites tibetanes?

La carena que uneix les Agudes i el Turó de l'Home es pot recórrer íntegrament per la línia divisòria, cosa que permet fer uns quants cims secundaris, alhora que s'evita el camí més concorregut, que passa decantat per una cota un pèl més baixa. Al Turó de l'Home la vista s'obre cap a la plana Vallesana i el mar, i fins a les muntanyes de Mallorca, diuen. Durant molts anys existí un famós observatori meteorològic al cim, que avui resta abandonat. El que encara perdura és la base militar de telecomunicacions de Puig Sesolles, a ben poca distància, guarnit amb unes enormes antenes que enlletgeixen de manera desmesurada el paisatge d'altitud. Rar és el dia que el Turó de l'Home no rep multitud de visitants. És el preu que paga el Montseny per l'accessibilitat del seu cim principal, què hi farem. El millor remei per desconnectar d'aquesta humanització de l'estatge boreal és submergir-se de nou en el mar de bosc, capbusar-se per corriols estrets, retornar al paisatge forestal d'aires màgics que ens reserva la fageda del Montseny...

El Turó de l'Home, al qual es pot arribar en cotxe pràcticament fins dalt de tot

Carena fins a les Agudes des del Turó de l'Home

La línia de cims des de la distància. D'esquerra a dreta: Puig Gros (1643 m), Puig Sesolles (1666 m, amb les antenes), Turó de l'Home (1707 m), Puig Sacarbassa (1682 m, punxegut) i Les Agudes (1706 m,) i els Castellets (1542 a 1492 m)