Les quietes aigües del riu Ter aigües avall de Susqueda confereixen a aquest bloc de roca blanquinosa l'aspecte d'un solitari iceberg a la deriva en un mar en calma total.
Fa mesos que aquest fotobloc es manté inactiu, suposo que a hores d'ara ja us n'haureu adonat. El ritme de vida modern té aquestes coses: hi ha èpoques durant les quals es pot disposar de temps -aquell bé intangible tan preuat i tan escàs- per fer el que més agrada i que fa disfrutar, mentre que en altres períodes cal tocar de peus a terra, anar per feina, dedicar-se a allò productiu. Podríem dir que darrerament estic en aquesta segona etapa. No és que el bloc estigui abandonat, ni que me n'hagi oblidat. Simplement, està esperant millors èpoques. Més o menys com aquest pedrot al mig del riu. Ja arribarà el moment de fer front a la riuada, de donar el millor de sí mateix per sortir triomfant de l'embat de l'aigua. Mentrestant, serveix de pedestal a ocells aqüàtics que hi deixen la seva petja. De moment, estem en repòs.
.jpg)
4 comentaris:
Hola David.
Per fí tenim noticies teves.
Espero i desitjo que aquest temps de repòs et serveixi per avançar en el teu camí. Però desseguida que puguis torna a reempendre el bloc. Estem una mica orfes de tú.
Reb una abraçada
Fins aviat
Oh i tant Jordi, això no està acabat ni molt menys. De material no en falta. La segona part del Mulleres necessita només una empenteta i trobar algun forat a l'agenda. I molts altres temes estan al calaix i tard o d'hora sortiran.
Salut! David.
Una foto preciosa.
Muy buena. Saludos, MªAngeles.
Gracias Mª Ángeles, me alegra tenerte otra vez por aquí. Pues eso, que seguimos en "standby" pero tarde o temprano esto se reactivarà. Saludoa a Sevilla. David
Publica un comentari