tag:blogger.com,1999:blog-62084420322698998482024-03-13T16:55:25.482+01:00Patrimoni natural de CatalunyaUna riquesa per conèixer, estimar, preservarDavid Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.comBlogger57125tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-44214266319709068902012-05-15T19:53:00.003+02:002012-05-15T19:55:45.597+02:00Panoramio. Catalunya a l'aparador global<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh29s4GiGQIJYlP1InVcytO-KUeuwvawb_iStR7y_353rDtVtlIIrLb41pCU2T3wxZr8K9CaJjZI6hBlxN4OdGYJ2funcwCl5uANF3sd5YyBYVH2QUM0IlEJWWipNdRFXTvRKMYWQQOyKE/s1600/71351094.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh29s4GiGQIJYlP1InVcytO-KUeuwvawb_iStR7y_353rDtVtlIIrLb41pCU2T3wxZr8K9CaJjZI6hBlxN4OdGYJ2funcwCl5uANF3sd5YyBYVH2QUM0IlEJWWipNdRFXTvRKMYWQQOyKE/s640/71351094.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><i>Exposició fotogràfica col·lectiva</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;"><b>VIC</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">del 2 de maig al 30 de juny</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">Biblioteca Joan Triadú</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">C/ Arquebisbe Alemany, 5</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">(Plaça Colomer Munmany)</span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large; font-weight: normal;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-weight: normal;">Exposició de fotografies de membres catalans de <a href="http://www.panoramio.com/" target="_blank">Panoramio</a>, amb motiu de la 4a trobada de Panor-Amics a Vic, 12 de maig de 2012</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Tahoma, sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"><b><br /></b></span></span></div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com0Plaça de Colomer i Munmany, 08500 Vic, Espanya41.9315604464298 2.252411842346191441.9300839464298 2.2499443423461916 41.9330369464298 2.2548793423461913tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-59488742980076846962012-04-28T23:15:00.000+02:002012-04-28T23:15:21.804+02:00Geolodia 2012<span style="color: black; font-size: large;"><strong>“Qui va matar el tapir del camp dels ninots?”</strong></span><br />
<br />
<strong>Caldes de Malavella, 6 de maig de 2012</strong><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Jzn3lzOlFJhGTa_CV5pGv4y1gypz8p1WOeAbxcQwgKXuxvGjzAxP7B18HOdSE0Jo21mmKGfM_vzHl1lpfyXZOd5auSu9UBazjGpQvIFc95rAetK6jj8e4SHfBBXrYk2D-QuLrQ1ZDD0/s1600/Geolodia2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Jzn3lzOlFJhGTa_CV5pGv4y1gypz8p1WOeAbxcQwgKXuxvGjzAxP7B18HOdSE0Jo21mmKGfM_vzHl1lpfyXZOd5auSu9UBazjGpQvIFc95rAetK6jj8e4SHfBBXrYk2D-QuLrQ1ZDD0/s640/Geolodia2012.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;">El proper diumenge 6 de maig té lloc una nova edició del <a href="http://www.sociedadgeologica.es/divulgacion_geolodia.html" target="_blank">Geolodia</a>, una festa de la divulgació de les Ciències de la Terra, a través d'una de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. És una activitat organitzada el mateix dia a tot l’estat espanyol, que s’adreça a un públic de totes les edats i que és totalment gratuïta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: #00FF; mso-font-kerning: .5pt;">Aquest any, el GEOCAMB de la UdG i l'AEPECT, que organitzen el Geolodia a les comarques gironines, han escollit un dels punts geològicament caraterístic de la província: Caldes de Malavella. A través d’un itinerari guiat, i amb explicacions expertes recolzades en experiments científics senzills, es resoldran els principals enigmes d’aquest singular jaciment de fa uns tres milions d’anys. L’objectiu de la sortida és respondre la pregunta: “Qui va matar el tapir del camp dels ninots?”. Amb l’ajut dels geòlegs els assistents aprendran com es produeixen els terratrèmols, per què brolla aigua calenta i per què es produeix l'erupció d'un volcà, entre moltes altres qüestions.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF; mso-fareast-font-family: "Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-language: #00FF; mso-font-kerning: .5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em><strong>LLOC DE TROBADA:</strong> Davant de l’oficina de Turisme (Ajuntament)</em></span></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em></em></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /><em></em></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em><strong>HORA:</strong> sortides a les 9:30, 10:00 i 10:30</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em><strong>DURADA ITINERARI:</strong> aproximadament 2 hores</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em><strong>PREU:</strong> Gratuït</em></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em><strong>PLACES LIMITADES:</strong> <u>Inscripcions prèvies trucant abans del dissabte 5 de maig a l’oficina de turisme de Caldes de Malavella</u> (<strong>972 48 01 03</strong>). Si hi ha vacants podran ser cobertes per les persones que s’inscriguin el mateix dia de la visita.</em></span><br />
<br />David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-1708592795197383242012-03-19T00:02:00.001+01:002012-03-19T00:06:35.311+01:00Esplugabous<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRH3y0ZFTvCwEecX7HLnAoPgLA1qy9weEyMMQEBEWegc_pu_qiDXncOwaG69RZ4wMADksv0pvlModkfQs35NceV6r5cVTnaavpFGI76u6IrLR4vx0LQsQoVrn1jMnYc9WDkbybr5kySP8/s1600/DSC06736q_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRH3y0ZFTvCwEecX7HLnAoPgLA1qy9weEyMMQEBEWegc_pu_qiDXncOwaG69RZ4wMADksv0pvlModkfQs35NceV6r5cVTnaavpFGI76u6IrLR4vx0LQsQoVrn1jMnYc9WDkbybr5kySP8/s640/DSC06736q_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<em></em></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><em>Un exemplar migratori d'esplugabous <span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span lang="es-ES">(Bubulcus ibis) cerca cucs i altres insectes en uns camps de conreu anegats per la pluja.</span></span></span></em></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES">A finals d'octubre i principis de novembre de 2011 un extraordinari episodi de precipitacions va regar generosament tot el país. Als afores de la ciutat de Girona, allà on perduren àrees agrícoles que encara no han estat engolides per l'entramat urbà, nombrosos camps de secà es van mantenir inusualment amarats d'aigua durant dies. Al llarg de vàries jornades, en anar i venir de la feina amb el cotxe, em vaig anar fixant en un nombrós grup d'esplugabous que s'anaven desplaçat per tota la zona sud-oest de Girona i Salt tot cercant aliment en aquells camps inundats. Un dia, fins i tot, alguns d'ells s'estaven ben tranquils al bell mig d'una rotonda coberta de gespa, mentre multitud de vehicles passaven a tota velocitat pel seu costat. Cada cop que els veia anava sense la càmera, i quan hi tornava a passar equipat amb ella, s'havien fet fonedís.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwCvFGARU40YCySi7LUKZYqgoPdxZrKJwKsjkbc9QuPea2PxA7vBf0-KNcLaAYZY9WghjFfJ-iMJKiMQRtoK8p7EZXWCPbgjzWF9mhtQS5UjKTASyZTOkGptCkF7Fmnf1AkQ47F1VcztI/s1600/DSC06723q_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwCvFGARU40YCySi7LUKZYqgoPdxZrKJwKsjkbc9QuPea2PxA7vBf0-KNcLaAYZY9WghjFfJ-iMJKiMQRtoK8p7EZXWCPbgjzWF9mhtQS5UjKTASyZTOkGptCkF7Fmnf1AkQ47F1VcztI/s640/DSC06723q_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES">Segur que n'heu vist, d'esplugabous. Són molt comuns. A l'Àfrica subsahariana s'instal·len damunt dels búfals, elefants i altres rumiants, als quals se'ls mengen els paràsits. L'estiu el passen a moltes zones humides i agrícoles d'Europa, i a la tardor migren cap al sud. Aquells exemplars estaven de pas per Girona, i van fer una aturada d'avituallament tot esperant que el mal temps encalmés. Per sort, finalment una tarda vaig poder aturar-me una estona i, des del cotxe estant, capturar-ne algunes imatges. És curiós: si intentava baixar del vehicle s'espantaven i fugien a l'altre extrem dels camps, mentre que si m'hi apropava amb el cotxe no s'inmutaven. M'imagino el perquè. Els esplugabous estan acostumats al gran bestiar. El meu turisme, doncs, els devia semblar un bou més que pasturava per allà, al qual no calia anar a esplugar: els camps estaven curulls d'insectes ofegats o estabornits per tanta aigua. Allò era un buffet lliure.</span></span></span></span></span></span></span></div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-38024333375043545962012-03-02T00:59:00.001+01:002012-03-06T23:16:59.119+01:00Una morena i dues rosses<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigYByKQ0cyTA2vyq-0v5KVCeOxq6tWqNnqCvK0OMYccZgAN4FN04ifJOkEDTw9rQ0z_w1RrfJxXf6fes0q5UKfCTWgVCUiCYDtsmKktTiorghjAcC8xHgtSJSFAPsZCehDaPMTM93t_EY/s1600/DSC05841%25282%2529_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigYByKQ0cyTA2vyq-0v5KVCeOxq6tWqNnqCvK0OMYccZgAN4FN04ifJOkEDTw9rQ0z_w1RrfJxXf6fes0q5UKfCTWgVCUiCYDtsmKktTiorghjAcC8xHgtSJSFAPsZCehDaPMTM93t_EY/s640/DSC05841%25282%2529_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><em></em></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><em>En una imatge de mitjans d'estiu, tres eugues de cavall pirinenc català s'alimenten en les pastures properes a Taüll, a la Vall de Boí.</em></span></div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-68201803351829995802011-10-27T23:11:00.000+02:002011-10-27T23:11:39.441+02:00En repòs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5iqdeQaHyQzL3B8wCd67x9u6oy9i8BKyAgHTWVuoBAzFoSXrWbjt9TShHsls22_0XxaG8v4LltAHY22H_zEL8_hZ-pUYkWLTeEdXHGIJprRuwxDQv-RrRbcg01nH5TEzx2q0liHyz6D0/s1600/DSC02921_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5iqdeQaHyQzL3B8wCd67x9u6oy9i8BKyAgHTWVuoBAzFoSXrWbjt9TShHsls22_0XxaG8v4LltAHY22H_zEL8_hZ-pUYkWLTeEdXHGIJprRuwxDQv-RrRbcg01nH5TEzx2q0liHyz6D0/s640/DSC02921_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><em>Les quietes aigües del riu Ter aigües avall de Susqueda confereixen a aquest bloc de roca blanquinosa l'aspecte d'un solitari iceberg a la deriva en un mar en calma total.</em></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Fa mesos que aquest fotobloc es manté inactiu, suposo que a hores d'ara ja us n'haureu adonat. El ritme de vida modern té aquestes coses: hi ha èpoques durant les quals es pot disposar de temps -aquell bé intangible tan preuat i tan escàs- <span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES">per fer el que més agrada </span></span></span></span>i que fa disfrutar, mentre que en altres períodes cal tocar de peus a terra, anar per feina, dedicar-se a allò productiu. Podríem dir que darrerament estic en aquesta segona etapa. No és que el bloc estigui abandonat, ni que me n'hagi oblidat. Simplement, està esperant millors èpoques. Més o menys com aquest pedrot al mig del riu. Ja arribarà el moment de fer front a la riuada, de donar el millor de sí mateix per sortir triomfant de l'embat de l'aigua. Mentrestant, serveix de pedestal a ocells aqüàtics que hi deixen la seva petja. De moment, estem en repòs.</span></span></span></div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-37400418371032037392011-05-04T00:01:00.001+02:002011-05-04T00:06:09.294+02:00Geolodia 2011<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><b><span style="font-size: large;">S'Agaró: de les profunditats de la Terra a la vora del mar</span> </b></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq71xuwEwzAYmFndxrjOfJ6EBsh8zIavm0DyPsOBpxk5cSZz6K8ewzoQJ1l7RBQ_qHGCJYPBD8ow7ciZhFW3dTd5gXs7FK8dpUlK9ambIUgjaXugtCM9kx-btZiGrNJ9Bfg0oLPLZvSG8/s1600/DSC03944q_TM%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq71xuwEwzAYmFndxrjOfJ6EBsh8zIavm0DyPsOBpxk5cSZz6K8ewzoQJ1l7RBQ_qHGCJYPBD8ow7ciZhFW3dTd5gXs7FK8dpUlK9ambIUgjaXugtCM9kx-btZiGrNJ9Bfg0oLPLZvSG8/s640/DSC03944q_TM%25282%2529.jpg" width="640px" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: large;"><strong><em>El <u>diumenge 8 de maig</u>, tindrà lloc un itinerari geològic pel Camí de Ronda de S’Agaró. El Geolodia és una activitat gratuïta, guiada per geòlegs, que permet que els assistents descobreixin aspectes dels minerals, les roques i les formes del paisatge.</em></strong></span></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<strong><u>Què és un Geolodia</u>?</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un “Geolodia” és una festa de la divulgació de les Ciències de la Terra a través d'una de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. El Geolodia és una activitat adreçada un públic de totes les edats, totalment gratuïta. Es realitza en llocs interessants pel seu entorn geològic, i es proporciona una informació a nivell divulgatiu. Permet veure aquests llocs amb "ulls geològics", i descobrir alguns aspectes dels minerals, les roques i les formes del paisatge la Terra del nostre territori. És, també, una manera de sensibilitzar la població sobre la importància i necessitat de protegir el nostre patrimoni geològic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><u>L'origen dels “Geolodies”</u> </strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En els darrers anys s'han celebrat Geolodies arreu de l’estat. L'origen d'aquesta iniciativa se situa a la província de Terol, on l'any 2005 des de l'Instituto de Estudios Turolenses, geòlegs aragonesos van iniciar la celebració dels Geolodies. A poc a poc, es van sumar altres províncies a aquesta iniciativa, i l’any 2009 van tenir lloc Geolodies a Segòvia, València, Guadalajara, Terol, Saragossa, Osca i Alacant, essent una iniciativa recolzada per la Sociedad Geológica de España (SGE), l'Associació Espanyola per a l'Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT), així com l'Instituto Geológico y Minero de España (IGME) i, a nivell autonòmic, per l’Institut Geològic de Catalunya (IGC).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 2010 es varen celebrar geolodies a 36 províncies espanyoles i hi varen participar més de 5300 persones. A la convocatòria del 2011 s’ha consolidat la proposta i s’han organitzat activitats a cadascuna de les 50 províncies que integren l’estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u><strong>L’Itinerari geològic pel Camí de ronda de S’Agaró</strong></u></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Camí de Ronda de s’Agaró és un viarany que, a peu pla, ressegueix el curs del litoral rocallós que s’estén entre les platges de Sant Pol i de Sa Conca. És un paratge privilegiat de la Costa Brava central on la geologia granítica atorga al paisatge una fesomia especial. La facilitat d’accés als afloraments rocosos situats arran de mar, la manca de vegetació i de cobertora edàfica i la diversitat litològica fan d’aquest passeig un indret molt interessant per a la didàctica de la geologia. Hom hi pot identificar diferents tipus de roques ígnies, veure les relacions existents entre elles i contemplar les formes que el mar i altres processos geològics externs han modelat al seu damunt. L’itinerari que es proposa s’estructura en 5 parades escollides entre els indrets més representatius del recorregut. Per participar del Geolodia s’organitzaran grups d’unes 15 o 20 persones que recorreran plegats el camí de ronda, des del Racó de S’Agaró fins la platja de Sa Conca. A cadascuna de les parades hi haurà diversos monitors que explicaran els aspectes més rellevants que es poden observar. La tornada es realitzarà per l’interior de la urbanització de S’Agaró (15 minuts).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u><strong>Informació</strong></u></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per participar-hi és obligatòria la inscripció en el mateix punt de sortida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es recomana portar aigua, barret i protecció solar. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Horari</em></strong>: de 9:30 a 13:00 </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Punt de trobada</em></strong>: Entrada de la urbanització de S’Agaró (Castell-Platja d’Aro-S’Agaró, Baix Empordà, Girona).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Sortides</em></strong>: cada 15 minuts (en grups de 15/20 persones). Última sortida a les 13:00!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Durada</em></strong>: uns 60 minuts</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Preu</em></strong>: activitat gratuïta</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Informació</em></strong>: <a href="mailto:info@geocamb.com">info@geocamb.com</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<em><strong>Organitzen</strong></em>: Centre de Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB), Universitat de Girona - Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (AEPECT-Catalunya)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe width="425" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=207805493897403540825.0004a263ff37f02319d6a&t=h&ll=41.792106,3.05764&spn=0.011199,0.018239&z=15&output=embed"></iframe><br /><small>Mostra <a href="http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=207805493897403540825.0004a263ff37f02319d6a&t=h&ll=41.792106,3.05764&spn=0.011199,0.018239&z=15&source=embed" style="color:#0000FF;text-align:left">Geolodia 2011</a> en un mapa més gran</small></div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-80429247051788026452011-04-18T22:16:00.002+02:002011-04-18T22:22:06.498+02:00Tuc de Molières (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="color: black; font-size: large;"><b>Del Túnel de Vielha al Refugi Molières</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfg35SNQPlZZgxrP72YDzFAjWctQszGqbNtQgaCBhnmj95Llo7mWgXZWQoQQ_AFk1LwXuOLYlG7jdoPQYpR8Joj5t4m6lcXGhQ-2rBafFbnwGp8HH9ojslk7v2euIMX5UzM44FkYtxzfw/s1600/DSC01166_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfg35SNQPlZZgxrP72YDzFAjWctQszGqbNtQgaCBhnmj95Llo7mWgXZWQoQQ_AFk1LwXuOLYlG7jdoPQYpR8Joj5t4m6lcXGhQ-2rBafFbnwGp8HH9ojslk7v2euIMX5UzM44FkYtxzfw/s640/DSC01166_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Vorejant un dels estanys glacials del circ de Molières, un excursionista queda empetitit davant la grandiositat de l'alta muntanya aranesa.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">A l'estiu som molts els que ens agrada caminar per valls i cims pirinencs. Aprofitant períodes de vacances o bé un calendari laboral més flexible, i amb l'excusa de la bonança meteorològica i els dies llargs, qui més qui menys intenta trobar un forat a l'agenda per a fer una escapada muntanyera. Amb un bon amic, ja fa anys que entre les obligacions familiars i professionals, procurem fer un forat a l'agenda per escapar-nos a coronar algun pic emblemàtic, d'aquells que sempre figuren en les llistes imaginàries d'"aquí hi he d'anar algun dia". Tots en tenim una, de llista així; la meva és, sobretot, de muntanyes. Mentre es pugui, que així sigui. L'estiu del 2010 va costar, però finalment va poder ser</span></span>.</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV1GS12i6HmN_c9s9aWKrD2U4U-uCBKHc_-IGQCEzrtkXnnGpooFr_H_nGb85Ei0abIrJxEVPId-7WoN3NrCjLiZRuBIjciIy17t8nqCDJ7HoqplRaBbMFD0mDQl2gzZs29GoFgLnIRYw/s1600/DSC01134_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="411" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV1GS12i6HmN_c9s9aWKrD2U4U-uCBKHc_-IGQCEzrtkXnnGpooFr_H_nGb85Ei0abIrJxEVPId-7WoN3NrCjLiZRuBIjciIy17t8nqCDJ7HoqplRaBbMFD0mDQl2gzZs29GoFgLnIRYw/s640/DSC01134_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>A la pleta de Molières, els expedicionaris a punt de marxa.</i></span></div>
<br /></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES">Si heu passat mai en cotxe pel túnel de Vielha, potser abans d'entrar-hi en direcció nord, haureu vist fugaçment la llarga vall que s'enfila cap a l'esquerra. La seva capçalera, de crestes granítiques escarpades, culmina amb el </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES">Tuc de Molières (o de Mulleres), el qual amb 3010 m d'alçada, és el sostre de la Vall d'Aran. Des de la boca sud del túnel fins al cim hi ha entre 5 i 6 hores de caminada, i un desnivell de pujada de 1500 m (i els mateixos, de baixada!). Tot i que és una ascensió que es pot fer en un dia, és molt recomanable dividir la pujada en dues jornades, fent nit a un petit refugi lliure que hi ha al costat del primer dels estanys de la part alta de la vall. A part de permetre agafar-s'ho amb més calma, dividint la pujada en dues etapes d'entre dues i tres hores, l'experiència de fer nit a l'alta muntanya i llevar-se amb la sortida del sol, és d'aquelles que val la pena.</span></span></span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV1irur8giSDSc2ouimWjHAoezRBMAWFdbb-e3Yk0VSi8vlsM08y6NpQKSXaJVN80Oa5vGOM2eHQWYBO0_9QTchRIz-y5v8HcK9R48eheWXcW9KuE7pvqdJrGr1C-xZdzSIXi8UCDC2TQ/s1600/DSC01136_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV1irur8giSDSc2ouimWjHAoezRBMAWFdbb-e3Yk0VSi8vlsM08y6NpQKSXaJVN80Oa5vGOM2eHQWYBO0_9QTchRIz-y5v8HcK9R48eheWXcW9KuE7pvqdJrGr1C-xZdzSIXi8UCDC2TQ/s640/DSC01136_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Entre fulles de faig, allà dalt, molt amunt, s'entreveuen uns cims ben orgullosos de la seva solitud.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8nF0RwccI2zqjO6xZOaz0NOyZY6MvWC8tab_47zyZPNXA8mwfE3UFYRj_Hm5voKniD1TMiePqThwyK9lVPOnh0NN1Qsd7JDeKE7CSaf3Q-yGhAqZtue3t6rTM6Vn2YFrrTdGW8VdgeFE/s1600/DSC01138_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8nF0RwccI2zqjO6xZOaz0NOyZY6MvWC8tab_47zyZPNXA8mwfE3UFYRj_Hm5voKniD1TMiePqThwyK9lVPOnh0NN1Qsd7JDeKE7CSaf3Q-yGhAqZtue3t6rTM6Vn2YFrrTdGW8VdgeFE/s640/DSC01138_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i><span style="background: none transparent scroll repeat 0% 0%;">Caminar menys d'una hora des de l'aparcament del túnel posa a la disposició de qui vulgui aquesta talaia on deixar volar els sentits. De soroll de fons, la remor de l'aigua precipitant-se per una cascada deliciosa.</span></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">L'itinerari travessa diferents paisatges de muntanya, tots magnífics: bosc de ribera, prats i pastures multiflorals, fageda amb avet, aiguamolls d'altitud, pineda de pi negre, pedregars i tarteres, lloms granítics polits per l'abrasió glacial, estanys congelats bona part de l'any, grans caos de blocs enormes, crestes rocoses esmolades. Un repertori variadíssim que fa d'allò més estimulant l'excursió. La recompensa per si sola ja és caminar per un entorn excepcional i molt representatiu de l'alta muntanya pirinenca; si a més podem coronar el cim i gaudir de les vistes a vol d'ocell, molt millor. Però això últim ho deixem per un altre post. En aquest arribarem només fins al refugi.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9nMD6AsFRT30_d5R9sGoWIilOknFUhHaHsAlhQXDoSq-7Mo0Jf-snREhKIwfOtrXC_CIVZ_xq0yjbcjHMXilyhAOKXidFRa35Akfm7DeHWYOK3D1gh3OBGKogBJekoriuKn8RWBTFB2U/s1600/DSC01139_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9nMD6AsFRT30_d5R9sGoWIilOknFUhHaHsAlhQXDoSq-7Mo0Jf-snREhKIwfOtrXC_CIVZ_xq0yjbcjHMXilyhAOKXidFRa35Akfm7DeHWYOK3D1gh3OBGKogBJekoriuKn8RWBTFB2U/s640/DSC01139_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i><span style="background: none transparent scroll repeat 0% 0%;">El Plan dera Rasa, on petites surgències formen minúscules àrees lacustres entre els prats.</span></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAv6VxCDsQANXOuYxC847AVZ81adyhXig1CjgLb0rUwru2XsrKA54JDK-jUOk9u4oBjDlxak_k1_V39znj53ajPK1KtY8X4QuzSqEe8TYvEmtkn_BVtvTmr8HxCrPiWBFC3m0wfTuNwD0/s1600/DSC01141_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAv6VxCDsQANXOuYxC847AVZ81adyhXig1CjgLb0rUwru2XsrKA54JDK-jUOk9u4oBjDlxak_k1_V39znj53ajPK1KtY8X4QuzSqEe8TYvEmtkn_BVtvTmr8HxCrPiWBFC3m0wfTuNwD0/s640/DSC01141_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i><span style="background: none transparent scroll repeat 0% 0%;">És bo anar fent petites pauses per recuperar alè; elevar la vista del camí cap al cel té recompenses majestuoses.</span></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span style="background: none transparent scroll repeat 0% 0%;">Partim de la boca sud del túnel en direcció a ponent, vall amunt, remuntant per prats oberts el curs de la Noguera Ribagorçana, aquí un jove i vigorós riu torrencial. Superat el primer desnivell important que ens ha permès travessar el bosc caducifoli d'afinitat atlàntica de l'aubaga de Molières, amb grans faigs, boix i algun avet, crida l'atenció la gran esplanada del Plan dera Rasa. Aquest replà és un antic llac glacial, avui pràcticament rebler per sediments i colonitzat per la vegetació herbàcia. En aquest ambient humit, la mullera, on el sòl es troba empapat d'aigua i l'herba forma un coixí exponjós, s'hi troben algunes espècies úniques d'un ecosistema extremadament fràgil i que dóna nom a tota la vall i el seu cim. Travessat aquest idíl·lic replà el terreny s'enfila novament en direcció al Gotèr de Molières, una cascada espectacular on l'aigua de fusió de la neu es precipita enmig d'un bon terrabastall per un amfiteatre sublim.</span></span></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXmhrKkQKPt-C1I9l-MBik47jYMW0kHWi5EazHPMme4w_hVWxhiUBYF5PHspz7irUqci-RsyociB3FjZlhKVONyDTsrEhzo_-8N3owXeNQErXz5asL8ajyeoF5zeYjBGvUTvWViIolXsw/s1600/DSC01144_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXmhrKkQKPt-C1I9l-MBik47jYMW0kHWi5EazHPMme4w_hVWxhiUBYF5PHspz7irUqci-RsyociB3FjZlhKVONyDTsrEhzo_-8N3owXeNQErXz5asL8ajyeoF5zeYjBGvUTvWViIolXsw/s640/DSC01144_TM.jpg" width="427" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Al Gotèr de Molières l'aigua regalima arreu i tot ho empapa. Una frescor molt agraïda quan el sol d'agost apreta de valent.</i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjogkWsWymLN-YsU0NN_xLMf7Ak8VlyRNdVJQewoagBuhIGCR0dY-1Pr-eqQzww6EoRi0RiyU9yEOSMulDGyJdLwU4n9aLFHIu9cf4UhwCB6O0sDhL9ulujwtjpYwKJdlE-HSLf3ESy4GQ/s1600/DSC01145r_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjogkWsWymLN-YsU0NN_xLMf7Ak8VlyRNdVJQewoagBuhIGCR0dY-1Pr-eqQzww6EoRi0RiyU9yEOSMulDGyJdLwU4n9aLFHIu9cf4UhwCB6O0sDhL9ulujwtjpYwKJdlE-HSLf3ESy4GQ/s640/DSC01145r_TM.jpg" width="382" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i><span style="background: none transparent scroll repeat 0% 0%;">Un desnivell que els torrents salven en un instant, però que cal treballar-se per superar si es va cap amunt.</span></i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
Poc a poc, cadascú al seu ritme, es guanya altitud mentre es passa transicionalment cap a les àrees on l'empremta glacial és la màxima responsable de les formes del paisatge. A la Pleta Naua, els derrubis rocosos, producte d'incomptables allaus i torrentades durant mil·lenis, ens recorden que malgrat l'aparent placidesa que mostra la vall a l'estiu, aquest és un lloc molt actiu des del punt de vista dels processos erosius. Un aspecte a tenir molt en compte si es volen planificar travessies hivernals o primaverals, quan el risc d'allaus és màxim. Per altra banda, aquestes vessants pedregoses d'altitud, assolellades, amb esponerosa herba fresca i aigua abundant, són un entorn ideal per a les marmotes. Aquests simpàtics però tímids rosegadors, reintroduïts als Pirineus fa unes dècades, s'han adaptat la mar de bé a llocs així, i constitueixen un excel·lent indicador del bon estat ecològic del medi. Sentir els seus xisclets d'alerta és fàcil, però veure'ls requereix una bona dosi de paciència, molta discreció i un xic de sort.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVC0_dA79IQvXsw-WtrFqDEXfReK3JySimq_C_ugEXRrM7r4CaCy5QMgnsKfCbr6_WYy4cG9Urorx0EoMPKXCaQyMNZ5lThWDvP-GCM1-h1VhdT9N29fs44HGBvlFNoHOtGA7UwbX9pyg/s1600/DSC01150r_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVC0_dA79IQvXsw-WtrFqDEXfReK3JySimq_C_ugEXRrM7r4CaCy5QMgnsKfCbr6_WYy4cG9Urorx0EoMPKXCaQyMNZ5lThWDvP-GCM1-h1VhdT9N29fs44HGBvlFNoHOtGA7UwbX9pyg/s640/DSC01150r_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>L'amplitud de la Pleta Naua.</i></span></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC2entXIk43SwL4BKO6cwk524OxwxdHGFkLhNxdqDeDscHei-6CwhZVa2dX9AtCiwoM1o-hbFZlCauKJsgNPYxd2WDU_QLXxXZknuDJfYtmTAaKUFYQIq9dipsGyQ3qMknSYc0Hfwmlik/s1600/DSC01146q_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC2entXIk43SwL4BKO6cwk524OxwxdHGFkLhNxdqDeDscHei-6CwhZVa2dX9AtCiwoM1o-hbFZlCauKJsgNPYxd2WDU_QLXxXZknuDJfYtmTAaKUFYQIq9dipsGyQ3qMknSYc0Hfwmlik/s400/DSC01146q_TM.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Marmota adulta...</i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIvfdZtLzUmJKGRwvoiLZ3471DS0DSBAMb-UWiY60if-AICFDqjan4uGknF6ldO2Bn1CsNMMg4Er_64NRVdBJeDLU7B3WH-mZAvgF9vRbQ87ZiNO2lJkOvoIZM30HHpHT1yqgCqecAVWQ/s1600/DSC01149q_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIvfdZtLzUmJKGRwvoiLZ3471DS0DSBAMb-UWiY60if-AICFDqjan4uGknF6ldO2Bn1CsNMMg4Er_64NRVdBJeDLU7B3WH-mZAvgF9vRbQ87ZiNO2lJkOvoIZM30HHpHT1yqgCqecAVWQ/s400/DSC01149q_TM.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>... i marmota jove.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Tot i que fins a la capçalera de la Pleta Naua hi ha pràcticament dues hores de camí, per assolir el refugi de Molières i els estanys encara cal superar un gran esglaó que, alhora que imponent barrera física, ho és també psicològica. L'hora que pot durar aquest tram cal afrontar-la amb paciència, constància i humilitat. Per a mi i el meu amic, a qui ens agraden les pedres, fou tota una sort equivocar-nos i seguir un corriol secundari que s'apartava del camí principal. Resultà ser més costerut, però la sorpresa agradable va aparèixer en forma d'un aflorament rocós de marbre amb nivells de minerals calcosilicatats, entre els que destacaven grans cristalls dodecaèdrics de granat. Fou una bona excusa aturar-se a fotografiar-los, ja que vam recordar expedicions mineralògiques de joventut.</span></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBXvueNUKy7P557kjvPWYqYTxdEoHV4XzGH_E53djn8yv6kL_BYfHk6R3ts1ZacTKuDaDmrnlVBwNIUbJXsgn79YHbcQpNl02IYh1Bs6jywwgGynVnuX_gKtnUwDThQ65Cpb5zjq6ZuHQ/s1600/DSC01151_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBXvueNUKy7P557kjvPWYqYTxdEoHV4XzGH_E53djn8yv6kL_BYfHk6R3ts1ZacTKuDaDmrnlVBwNIUbJXsgn79YHbcQpNl02IYh1Bs6jywwgGynVnuX_gKtnUwDThQ65Cpb5zjq6ZuHQ/s640/DSC01151_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>El desafiant llindar rocós que cal superar per arribar als estanys i el refugi.</i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW73qNYauerqecQKT2zcGTA7kqf0CKCgl7V9b3diQtCoAnjR7qOXc0tXlwlPsuAfehZCHeergwAQ2qhzUJJ1PU2YsR_6rLMsVyeZNF26nkE29DeCU0y2N871_0VWY978qKS-XV5m3Kst0/s1600/DSC01153q_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW73qNYauerqecQKT2zcGTA7kqf0CKCgl7V9b3diQtCoAnjR7qOXc0tXlwlPsuAfehZCHeergwAQ2qhzUJJ1PU2YsR_6rLMsVyeZNF26nkE29DeCU0y2N871_0VWY978qKS-XV5m3Kst0/s640/DSC01153q_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Una troballa geològica: roques metamòrfiques farcides de grans cristalls de granat (un silicat amb calci, magnesi, alumini i ferro). Una raresa excepcional.</i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1xOF4CdDh9RlCTO6sETGv6oKSpx_JvDPmcShs4FnkdfVrNfKFhQ5nWvcaXBziFFRe2oIFt_EDXu2FUTYhxEg2dGAJ3Bsmm8FdSVcFnM2uvjEAJs_pvA0eA1A_H71NKJOL_ZQwIGDXgIw/s1600/DSC01155p_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1xOF4CdDh9RlCTO6sETGv6oKSpx_JvDPmcShs4FnkdfVrNfKFhQ5nWvcaXBziFFRe2oIFt_EDXu2FUTYhxEg2dGAJ3Bsmm8FdSVcFnM2uvjEAJs_pvA0eA1A_H71NKJOL_ZQwIGDXgIw/s640/DSC01155p_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Detall dels cristalls de granat, alguns de fins a uns quants centímetres de diàmetre.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Passat l'èxtasi mineralògic i represa la marxa, finalment s'arriba a la zona dels estanys, on la geologia del paisatge esdevé encara més espectacular. Quan un recupera l'alè, xoca el paisatge rocós nu, on el llit de granit mostra suaus formes de lloms arrodonits, de superfície polida i estriada, que contrasten amb les esmolades arestes dels cimals. Es trepitja un terreny que ve a ser una instantània del moment final de la darrera glaciació, quan fa uns 15000 anys les potents llengües de gel, que havien estat escolpint les valls durant temps, van acabar sucumbint a l'inevitable procés natural de canvi climàtic. El glaç va afaiçonar amb tanta intensitat aquest paisatge, que des de llavors no hi ha hagut pràcticament res més que petits retocs per part dels torrents i l'acció de les glaçades estacionals. Aquí i allà grans pedres que foren arrencades per la glacera i transportades en el si d'aquesta, donant-li l'enorme poder abrasiu, resten ara abandonades, escampades aleatòriament allà on el glaç va pedre definitivament la seva capacitat de transport d'esbaldregalls.</span></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTBrd-lqR_pPike3UeKf-Rh5bzOhXrwTtTSE4WKdF3x-WbiEaYqvMIHH-SylpDDl7myAOAC-QorpIYf3UvVClcI4FEtH0rniS03-qydY6Ex_dSAIGk_f3YVrDI8_9DcTm4JztrUC84lGY/s1600/DSC01158_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTBrd-lqR_pPike3UeKf-Rh5bzOhXrwTtTSE4WKdF3x-WbiEaYqvMIHH-SylpDDl7myAOAC-QorpIYf3UvVClcI4FEtH0rniS03-qydY6Ex_dSAIGk_f3YVrDI8_9DcTm4JztrUC84lGY/s640/DSC01158_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Formes rocoses prop dels estanys.</i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8tOad8OXyKcmmPjUYv_PVt55vYWQHhRBUyvJPTPDfA4M42HeHNhQPMhW4iRMcBsLkb3r9u92YxY7h8RV1ckyTYiRo0YGLtGEQWzLPyPkk-PEgNsRKUclaEbctL3txk3yf4CuUdo5EVvw/s1600/DSC01160r_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8tOad8OXyKcmmPjUYv_PVt55vYWQHhRBUyvJPTPDfA4M42HeHNhQPMhW4iRMcBsLkb3r9u92YxY7h8RV1ckyTYiRo0YGLtGEQWzLPyPkk-PEgNsRKUclaEbctL3txk3yf4CuUdo5EVvw/s640/DSC01160r_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>El Refugi de Molières és una modesta i petita construcció metàl·lica, molt atrotinada. Però l'amfiteatre de gegants granítics que l'envolten és colossal.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Arribats al refugi, descarregats de motxilles i refrescada la gola, és hora de gaudir de l'espectacle. En funció de l'hora d'arribada es pot aprofitar el que queda de tarda per explorar una mica l'entorn immediat. El refugi queda enlairat a 2400 m, en una petita esplanada damunt el més inferior dels quatre Estanhòts de Molières, i flanquejat per dues grans moles (el Tuc dera Gerbosa, de 2846 m i el Tuc de la Tallada, de 2956 m), dels quals no s'arriba a visualitzar el súmmit. En canvi sí que es veu, molt amunt encara, la imponent paret oriental del Tuc de Molières, objectiu de la jornada següent. Val la pena dedicar estona a mirar, envoltats de silenci, els jocs de color i textura de les muntanyes que ens envolten; a tot arreu es descobreixen detalls, formes estranyes, esquerdes en la roca, clapes d'herba colonitzant indrets inverosímil, tous de neu penjats en sorprenent equilibri. Quan contemplo així, pausadament, remotes arestes, colls i parets d'aparença inaccessible, em pregunto quanta gent deu haver-los trepitjat mai; segur que més d'un racó es manté verge de qualsevol petja humana.</span></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJ46iC_Xs7wDmhtThw3sA-CuR98UZ9swNzrgUeOJEKblMNNO6rf7MHRRfrvpHg4za1v1SEmvHh8qcW-m_upO-nykgeLh1Slv42nBh1Iv1ayCfj2XKaYvQL2gnXPfMKQHZB_3k_thyphenhyphenO_A/s1600/DSC01161p_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJ46iC_Xs7wDmhtThw3sA-CuR98UZ9swNzrgUeOJEKblMNNO6rf7MHRRfrvpHg4za1v1SEmvHh8qcW-m_upO-nykgeLh1Slv42nBh1Iv1ayCfj2XKaYvQL2gnXPfMKQHZB_3k_thyphenhyphenO_A/s640/DSC01161p_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>En la llunyania, la línia de cims del massís dels Besiberris. Una família veïna on uns quants dels seus membres superen la barrera mítica dels 3000 m.</i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyj3bMB9S0XL22Ti9Eizr2clJTOEDnGpS1kYwLo2TRqpWoM7RjSYi1M6e3w2fDoQJf5UJ_Q_Ess87y2HR9TfJFFOAF9J9_lzRWdNuPa_BRpAZvKItYIfw0PQzj-JAjhnFiAYNmf-Q_SZ0/s1600/DSC01169_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyj3bMB9S0XL22Ti9Eizr2clJTOEDnGpS1kYwLo2TRqpWoM7RjSYi1M6e3w2fDoQJf5UJ_Q_Ess87y2HR9TfJFFOAF9J9_lzRWdNuPa_BRpAZvKItYIfw0PQzj-JAjhnFiAYNmf-Q_SZ0/s640/DSC01169_TM.jpg" width="427" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Placidesa total i immaculada cristal·linitat en el fosc mirall de les aigües dels Estanhòts de Molieres. Les congestes de neu hi solen durar tot l'any.</i></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw316dtvHmuEQrIIJqXVXoBwzYPvyCE7D-ai-g7MdGH3vY0pmgOxcd4kiIj0LrkaWJZz2EAWO7RnUuZz8f1AZWZuTglY6B6k1DZ0WCeIhkzjrjwoqwzAO9PzRhxIupV0OKLuQyFTS1tZs/s1600/DSC01180_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw316dtvHmuEQrIIJqXVXoBwzYPvyCE7D-ai-g7MdGH3vY0pmgOxcd4kiIj0LrkaWJZz2EAWO7RnUuZz8f1AZWZuTglY6B6k1DZ0WCeIhkzjrjwoqwzAO9PzRhxIupV0OKLuQyFTS1tZs/s640/DSC01180_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>La figura humana, tan insignificant aquí dalt, no pot més que callar i observar, davant tal grandiositat.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Poc a poc, a mida que cau el sol d'estiu, les valls pirinenques van caient en l'ombra. Els raigs de llum, progressivament més horitzontals, van jugant capriciosament amb les textures de les roques, amb les irregularitats de crestes i cims, amb els sortints de la muntanya. Primer els estanys del fons, després les vessants pedregoses, finalment les cúspides dels gegants granítics. Tots van entrant a la foscor mentre en la llunyania altres massissos esperen el seu torn, que arribarà en pocs minuts. La nit arriba a l'alta muntanya, el descans és merescut i recomanat. L'endemà el cim espera. Qui el vulgui assolir, s'ho haurà de guanyar.</span></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHfvwcptx0AgymoJBljfIZs6WBhd2Wr9Dt9O3HACfNNjhgTAZ9jexic2LL5ryeZ5dhMLxFzeTOd3zrHOeIEvRS_U9Hhu6qVmElylmToVgEjq3IclMT8XJPcI__7XrRFpYbGHaliWQ5nw0/s1600/DSC01176_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHfvwcptx0AgymoJBljfIZs6WBhd2Wr9Dt9O3HACfNNjhgTAZ9jexic2LL5ryeZ5dhMLxFzeTOd3zrHOeIEvRS_U9Hhu6qVmElylmToVgEjq3IclMT8XJPcI__7XrRFpYbGHaliWQ5nw0/s640/DSC01176_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Piràmides bessones il·luminades per la llum màgica del capvespre: els Tucs del Mig de la Tallada (2778 i 2796 m).</i></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtZd3Yhy5PPfsJ4deC2jwECbc7gKK5T6tlnQqQo4TroW6QDHAXeWi-e25hacT7cddK9F7eNmQPxnvlmqEh8-lsP27OImBuoFtavHR9sYZc4wtS7wVR3nyd7Bqz5dPNp8kbUPFNSWHMZnc/s1600/DSC01177_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtZd3Yhy5PPfsJ4deC2jwECbc7gKK5T6tlnQqQo4TroW6QDHAXeWi-e25hacT7cddK9F7eNmQPxnvlmqEh8-lsP27OImBuoFtavHR9sYZc4wtS7wVR3nyd7Bqz5dPNp8kbUPFNSWHMZnc/s640/DSC01177_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> <span style="color: black;"><i>Cara sud del Serrat dera Gerbosa (2699 m), on esperons i contraforts granítics semblen apuntalar un autèntic monument natural.</i></span></span></div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq7Te7jVpSykilrQ_pKU8U3_knCaZQZq7suqQOjMzLgoUO0b0jIZWd2sasabgpoCpOpOlz-Rpxg-JYzSFfLsloEjoVGwW4PeMdD6_UvzZWmbSTByTNreoWCNT4PKF3ge9PbBFbkoVOfKg/s1600/DSC01183_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq7Te7jVpSykilrQ_pKU8U3_knCaZQZq7suqQOjMzLgoUO0b0jIZWd2sasabgpoCpOpOlz-Rpxg-JYzSFfLsloEjoVGwW4PeMdD6_UvzZWmbSTByTNreoWCNT4PKF3ge9PbBFbkoVOfKg/s640/DSC01183_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><span lang="es-ES"><i>El Tuc de la Tallada (2956 m) frega la línia màgica dels tres mil. Les crestes que s'enfilen fins al cim són un repte de primer ordre fins i tot per a experts en escalada.</i></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi18b2Z8gdBdb261NRoaKcqjvyzvimKXbypojaxONnlyqgjWUhEnPPS-nTv6F9LMsl6yO96vlYd9LpFt5Wyi8DhFoHr1ArtwV76zID96ZKOjDLlBJurlcaWqDPnM4FDTMekxoyZGRvhe7Q/s1600/DSC01184r_TM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="196" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi18b2Z8gdBdb261NRoaKcqjvyzvimKXbypojaxONnlyqgjWUhEnPPS-nTv6F9LMsl6yO96vlYd9LpFt5Wyi8DhFoHr1ArtwV76zID96ZKOjDLlBJurlcaWqDPnM4FDTMekxoyZGRvhe7Q/s640/DSC01184r_TM.jpg" width="640" /></a></div>
<div align="center" class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
</div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: black; font-size: x-small;"><i>Finalment, la vall de Molières se submergeix poc a poc en la foscor.</i></span></div>
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-80164099006374775502011-01-27T23:51:00.009+01:002011-01-28T00:04:08.700+01:00Grans panorames (2): Santa Maria d'Oló<strong><span style="font-size:130%;">Aturada al mirador del Serrat de Cal Tripeta
</span></strong><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong><strong><span style="font-size:130%;"><p align="center"></span></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2EmOX9sE6EQgRFJyKN7uAyvV0bEVR6tcbqJ8J7TMiK1LmBrT5jmPgmHiu1pWyms-FoPDfBr73rgZONqIjhIMIYD61CEZtDa9NmuRHN9iPLYDL_gBk7z_Xk8VZumG1giJQ8IOW-196Lk/s1600/DSC02433_TM%2528mn%2529.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567003756586320178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 438px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV2EmOX9sE6EQgRFJyKN7uAyvV0bEVR6tcbqJ8J7TMiK1LmBrT5jmPgmHiu1pWyms-FoPDfBr73rgZONqIjhIMIYD61CEZtDa9NmuRHN9iPLYDL_gBk7z_Xk8VZumG1giJQ8IOW-196Lk/s640/DSC02433_TM%2528mn%2529.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">L'inconfusible perfil de Montserrat esdevé el primer pol d'atracció visual en arribar dalt d'un turó a Santa Maria d'Oló</span></em> </p><p align="justify">
La carretera C-25, l'Eix Transversal, comunica les terres gironines amb les lleidatanes passant per les comarques centrals de Catalunya. Des de la seva obertura ha estat un vial vertebrador del territori de primer ordre, facilitant la comunicació entre comarques que abans havien viscut d'esquenes per culpa d'una pèssima xarxa de carreteres. El preu que s'ha hagut de pagar, però, és una gran cicatriu viària de més de 200 km que talla pel dret; són incomptables els ponts, túnels, terraplens i talussos que hi ha entre Girona i Cervera.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsxBlyleXlbW3vez6DafWbxDIuuTjrdSxntVD-3OuiyxE-W8BxvwQemeGqMkc7O8sIr366KZ6u3zDmRdxazI8EJFlRBg5UQzE8y2Nf4-mlqWMDG-XqTbCrQeXmjC7rBIumYnHkAD7ZAkI/s1600/DSC02432_TM%2528mn%2529.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567003536106404242" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 155px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsxBlyleXlbW3vez6DafWbxDIuuTjrdSxntVD-3OuiyxE-W8BxvwQemeGqMkc7O8sIr366KZ6u3zDmRdxazI8EJFlRBg5UQzE8y2Nf4-mlqWMDG-XqTbCrQeXmjC7rBIumYnHkAD7ZAkI/s640/DSC02432_TM%2528mn%2529.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">L'ampli panorama va de la serralada Prelitoral al Pirineu, travessant la depressió Central catalana</span></em> </p><p align="justify">
De Vic a Manresa l'Eix transcorre pel Moianès, una subcomarca de muntanya mitjana caracteritzada per nombrosos turons i petites serres boscoses, solcats per gran quantitat de petits rius i torrents, amb camps de conreu i pobles escampats aquí i allà. Si un ve de Vic, en sortir del túnel de Fontfreda comença un tram on la carretera passa per una zona de carena, bastant elevada respecte als voltants, i des d'on s'obre una gran vista panoràmica cap al nord i l'oest, cap als Pirineus i les terres altes d'Osona, el Bages, el Berguedà i el Ripollès. Venint de Manresa també es veu aquesta vista, però de manera més discontínua i dolenta, ja el sentit de circulació i les irregularitats del terreny a la vora de la carretera no hi ajuden.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfX-NjrMe5v2bY3NUqeJEjbMVTwuKHfy6DYBc3J4pLWtr4OfPzDwfo7gysxYLj8eHB9S45DYN4mva2Ek8yxNijbVxi46-LXxZ31UdrCGkzDPtaTGwpfUWuhM3waf4p-gYLmGb_CzJyWRc/s1600/DSC02431_TM%2528mn%2529.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567003259247068834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 168px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfX-NjrMe5v2bY3NUqeJEjbMVTwuKHfy6DYBc3J4pLWtr4OfPzDwfo7gysxYLj8eHB9S45DYN4mva2Ek8yxNijbVxi46-LXxZ31UdrCGkzDPtaTGwpfUWuhM3waf4p-gYLmGb_CzJyWRc/s640/DSC02431_TM%2528mn%2529.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Un enorme front hivernal de núvols encapota els cims pirinencs i escampa la foscor del capvespre sobre les comarques travessades per l'Eix Transversal</span></em> </p><p align="justify">
No recordo quantes vegades hi he passat i he intentat fixar-me en aquest paisatge, ja us dic que en són moltes. La conducció deixa ben poc marge per fer el badoc, i entre tràilers, ràdars, corbes i dobles carrils, mai havia pogut contemplar com cal aquelles vistes. Fa poc, però, i aprofitant que tenia temps, em vaig decidir a sortir de l'Eix i buscar un lloc on poder mirar amb calma. I aquest lloc va resultar ser tota una troballa: el mirador del Serrat de Cal Tripeta a Santa Maria d'Oló.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAHHYvG42OhiNDt0vLtIpeZgkbTyZRt5TRPLXgA-p3vMRLsay6q9DLoiNt-wXgl3eK7u1oowyV5EMXbW53Yp48gDse00yK2olvbrJ2kURs7r352VaXsBZYwQbHTWeIHkxsai1PFf5xGCA/s1600/DSC02439_TM%2528mn%2529.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567002985752638098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 438px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAHHYvG42OhiNDt0vLtIpeZgkbTyZRt5TRPLXgA-p3vMRLsay6q9DLoiNt-wXgl3eK7u1oowyV5EMXbW53Yp48gDse00yK2olvbrJ2kURs7r352VaXsBZYwQbHTWeIHkxsai1PFf5xGCA/s640/DSC02439_TM%2528mn%2529.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Núvols alts de vent ondulats en travessar la serralada pirinenca, sobre la vertical del massís del Canigó</span></em> </p><p align="justify">
Per arribar-hi cal deixar l'Eix en les sortides 157 (si es ve de Manresa) o 160 (si es ve de Vic), i seguir les indicacions cap a Santa Maria d'Oló, per la carretera local BP-4313 que va paral·lela a la C-25. Sense arribar a entrar al poble, es troba un carrer que mena cap al veïnat del Raval de Santa Eulàlia, aproximadament al km 21,5 de l'esmentada carretera. Es pot aparcar a la vora del camí, prop d'unes cases. Només cal enfilar-se dalt del turó per algun dels corriols que veurem, i en cinc minuts som a dalt. Agafeu alè: ens espera una vista de 360º.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnX1iUZ_aQOz2Mn35rzURrJT6fE04TIof0159c2vHL5L-HmZWPoiRx7jhA74Aed85Pqmtxwdq7agh0dLAmqFBBPrVlPPoVCInejTeBTtm1AxQ2UyZCCI2xuah9AXzvHr-DDRChDgXLOgY/s1600/DSC02442_TM%2528mn%2529.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5567002680608117714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 438px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnX1iUZ_aQOz2Mn35rzURrJT6fE04TIof0159c2vHL5L-HmZWPoiRx7jhA74Aed85Pqmtxwdq7agh0dLAmqFBBPrVlPPoVCInejTeBTtm1AxQ2UyZCCI2xuah9AXzvHr-DDRChDgXLOgY/s640/DSC02442_TM%2528mn%2529.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Icones montserratines des de la distància: el Cavall Bernat, Sant Jeroni i la Paret dels Ecos</span></em> </p><p align="justify">
Just a sota d'aquest turó escapçat, s'uns modestos 584 metres d'altitud, hi passa l'Eix amb el seu constant tràfic amunt i avall, vehicles de pas llançats a gran velocitat, sense adonar-se de la vista. Aquí, mirar cap a la llunyania ens permet distingir gran part de les muntanyes pirinenques des de l'Alt Urgell fins al Rosselló: els massissos i serres d'Aubenç, Port del Comte, Rasos de Peguera-Ensija, el Catllaràs, el Cadí-Moixeró-Tossa d'Alp, Montgrony, Puigmal-Bastiments, el Taga, Milany, l'Alta Garrotxa, el Canigó... Cap a l'oest la depressió central s'estén fins l'horitzó, per on la serra del Montsec sembla treure el cap. I una silueta inconfusible destaca cap al sud-oest, el massís de Montserrat, referència visual de primeríssima categoria, estratègicament emplaçat en una posició central del país d'acord amb la seva rellevància simbòlica. Cap al sud i l'est el paisatge és un mar de petits turons i serres de perfil suau, el cor del Moianès i les estribacions de les serres Prelitorals per la banda del Vallès.
</p>
<p align="center"><iframe marginwidth="0" marginheight="0" src="http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=santa%20maria%20d'ol%C3%B3&zoom=8&lat=4637222&lon=419751.5&layers=B00FFFFFTFF&embedded=true" frameborder="0" width="640" scrolling="no" height="350"></iframe></p><div align="justify">
Reconec que les fotos deixen una mica a desitjar pel que fa a nitidesa. El dia no acompanyava gaire. S'acostava un front de núvols hivernal i cap al nord la serralada pirinenca amb prou feines s'entreveia. A més, el sol ja s'havia post i començava a fosquejar. Els detalls s'anaven difuminant en la distància. Els pobles s'anaven submergint en la penombra. Les referències geogràfiques eren engolides per la foscor. Mal moment per gaudir de l'espectacle panoràmic. Cap problema. El mirador continua allà, preparat per regalar horitzons a qui s'hi acosti. Només és qüestió d'aturar-s'hi en una altra ocasió, oi?</div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-78936219278189897842010-11-21T13:55:00.023+01:002010-11-21T14:37:07.307+01:00Les Agudes - Turó de l'Home<strong><span style="font-size:130%;">Sobre el mar de bosc del Montseny</span></strong>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkHpADdk8BQt2P5-k_lTl3hmD3oHp7g-WiV6mBLKrB65f6iOb38-cY8vpOgd8AbgTMWyVpU2g8TxatiO1BypZYFkUy1m2Ye0_5-maHnj-AV3ZY3XKLEtmDdNyhUS-pF9F6_3u3oeUS4wc/s1600/DSC01589_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541990507608919554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkHpADdk8BQt2P5-k_lTl3hmD3oHp7g-WiV6mBLKrB65f6iOb38-cY8vpOgd8AbgTMWyVpU2g8TxatiO1BypZYFkUy1m2Ye0_5-maHnj-AV3ZY3XKLEtmDdNyhUS-pF9F6_3u3oeUS4wc/s640/DSC01589_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;"> Les fulles caigudes recobreixen bona part del terra dels boscos del Montseny. Submergir-s'hi és quasi una obligació</span></em></p><p align="justify">
El Parc Natural del Montseny és una gran illa de biodiversitat de la nostra regió mediterrània. Les grans alçades que assoleix el massís i la seva proximitat al mar afavoreixen que rebi precipitacions molt abundants i ben repartides al llarg de l'any. De resultes, en una gran part del massís s'hi desenvolupa un clima més propi de l'Europa central i del nord, i els boscos hi assoleixen una plenitud excepcional. La tipologia de vegetació és molt variada i depèn sobretot de l'altitud i de l'orientació de les vessants. Però sigui del tipus que sigui, el bosc és el distintiu omnipresent del Montseny. Forma una mena de mar verd, ondulat segons els nombrosos turons de formes suavitzades però vigoroses, cobrint-ho pràcticament tot al parc natural. L'única excepció són els escassos ambients oberts generats per l'activitat humana, ben pocs, i els erms pedregosos ocupats per matollar i prat subalpí al voltant dels cims, ja per damunt dels 1500 m.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglfIrQjUF98AJbJWBY03mcW2n3cGGlp3AbKCX25_apuUyv8dqJB7I8DeJTKv1IwlsGcgheJfRgS1-mMG-l2fXkzHC-E-erdED9mmZGmilat-PcbiIchp9trTKWhHyqPLlBE52Hwk9Gy_c/s1600/Agudes%25282%2529_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541990320523961282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglfIrQjUF98AJbJWBY03mcW2n3cGGlp3AbKCX25_apuUyv8dqJB7I8DeJTKv1IwlsGcgheJfRgS1-mMG-l2fXkzHC-E-erdED9mmZGmilat-PcbiIchp9trTKWhHyqPLlBE52Hwk9Gy_c/s640/Agudes%25282%2529_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Un oceà forestal envolta els cims del Montseny</span></em></p><p align="center">
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7YfRcAkh2V2IqAKJE38ttDy1tzQTFNNaAN4QaQu5plTmhbD5lEnq1VuVYQ3JmWAKMGJjIUnIOA0db9jEnr1oWSPmmGia9_fdJILUGY9EcL8-Yvw4Gmv0MxJY_Pq2_a2NenaZyvuyKzfE/s1600/DSC01498_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541989991132429746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7YfRcAkh2V2IqAKJE38ttDy1tzQTFNNaAN4QaQu5plTmhbD5lEnq1VuVYQ3JmWAKMGJjIUnIOA0db9jEnr1oWSPmmGia9_fdJILUGY9EcL8-Yvw4Gmv0MxJY_Pq2_a2NenaZyvuyKzfE/s640/DSC01498_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Catifa i sostre de fulles en un camí dins el bosc</span></em></p><p align="justify">
Qualsevol excursió adreçada als punts més elevats ens regala un viatge fascinant des de les profundes boscúries fins als amplis espais d'horitzó inabastable dels cimals. En aquesta ocasió us proposo pujar a Les Agudes (1706 m) i el Turó de l'Home (1707 m), les dues fites culminants del massís, que tot i estar situades molt a prop l'una de l'altre tenen les seves pròpies particularitats. La ruta il·lustrada és la que puja pels Castellets de les Agudes i recorre tota la carena entre els dos cims. És, podríem dir, la ruta més "alpina" que es pot fer al Montseny. Això és pel fet que la zona dels Castellets (un conjunt de prominents torres rocoses de granit) ofereix una sèrie de passos bastant aeris, espectaculars, que no revesteixen massa dificultat en condicions de bon temps però que poden ser molt perillosos amb neu o glaç. No cal oblidar que la muntanya, per amable que sembli, sempre pot comportar riscos i s'hi ha d'anar preparat i conscient de les pròpies limitacions. De totes maneres, és una ascensió molt recomanable i que es pot fer durant pràcticament tot l'any si la meteorologia acompanya.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggoPDeBrlTNiHbIzTsq-9VW0uZqHzY71M_NokUsaP4F0u18kR46nGybDlr1WgC7BBA_fERYnRJSGIX9lB95yYM2cRQ47I1BWD52hsdP_jUneF_8dM2LG50ugMMNatn3BykeeyE1l_G1Eo/s1600/DSC01490_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541989755992593282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggoPDeBrlTNiHbIzTsq-9VW0uZqHzY71M_NokUsaP4F0u18kR46nGybDlr1WgC7BBA_fERYnRJSGIX9lB95yYM2cRQ47I1BWD52hsdP_jUneF_8dM2LG50ugMMNatn3BykeeyE1l_G1Eo/s640/DSC01490_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Imatge estival de la fageda</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhks0oJRi_XbziiZwYGfBCJRrdhKRwilzEgu9NJR37trlmNQs4VQzznEIK-npSNsgqJqmfjFCIGpE2HvTp_VM1MwRWxuglYDYbruzJpJCWI6-aH00DIlytDZ2FxBWMqAWFRoeysI4afDgo/s1600/DSC01503_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541989538675113314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhks0oJRi_XbziiZwYGfBCJRrdhKRwilzEgu9NJR37trlmNQs4VQzznEIK-npSNsgqJqmfjFCIGpE2HvTp_VM1MwRWxuglYDYbruzJpJCWI6-aH00DIlytDZ2FxBWMqAWFRoeysI4afDgo/s640/DSC01503_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">L'esvelta piràmide de les Agudes treu el cap per damunt del bosc</span></em> </p><p align="justify">
Per pujar a les Agudes pels Castellets un bon punt de partida és l'aparcament de Les Ferreres (o Sesferreres, en la versió salada original del terme), una esplanada a peu de la carretera BV-5114 entre Santa Fe i Sant Marçal del Montseny. Només creuar la carretera s'endevina un corriol que en un tres i no res s'endinsa en el bosc, una magnífica fageda que de cop ens transporta al centre d'Europa. Tot guanyant alçada es transita per racons màgics propis de contes de follets, amb les fulles caigudes com a catifa omnipresent. Es travessen alguns replans herbosos que permeten entreveure panorames excel·lents cap al veí massís del Matagalls i la vall de Sant Marçal, alhora que es recupera una mica d'alè perdut a parts iguals entre l'inici de la caminada i l'emoció sentida al bosc.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5SmkuLdJ4I5njLC78hTn7LHgjyjrj3PEuS_FqAxcEetYuH9xjnhMVLpV5k5NXzH9ullsI1BGcxB6R4eVQODMK2LGJGPfF_7rzAgkvHaxMkphBQszrU3lMpR7Vw8uCswWwsZIZWSfPbCQ/s1600/AgudesPano499-502_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541989237153062242" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5SmkuLdJ4I5njLC78hTn7LHgjyjrj3PEuS_FqAxcEetYuH9xjnhMVLpV5k5NXzH9ullsI1BGcxB6R4eVQODMK2LGJGPfF_7rzAgkvHaxMkphBQszrU3lMpR7Vw8uCswWwsZIZWSfPbCQ/s640/AgudesPano499-502_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV7LYGgAkIvp-sok1KOiP3WufS7hrpXktbfDUe1yMjAiQllyoAN7W52ukkal-_lfoCxc1gpfRZZNiLx-tDDlYO599qBN-B6VbADcljfsopNi6PfJVBvFjbN5h8KcvyVoTI9s9LbTFNnkY/s1600/AgudesPano510-512_-30%252B0_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541988941185103090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 194px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV7LYGgAkIvp-sok1KOiP3WufS7hrpXktbfDUe1yMjAiQllyoAN7W52ukkal-_lfoCxc1gpfRZZNiLx-tDDlYO599qBN-B6VbADcljfsopNi6PfJVBvFjbN5h8KcvyVoTI9s9LbTFNnkY/s640/AgudesPano510-512_-30%252B0_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Panoràmiques de la vessant nord del massís de les Agudes-Turó de l'Home, la vall de Sant Marçal amb la capçalera de la Tordera, i el massís del Matagalls</span></em> </p><p align="justify">
Passat el Coll Saciureda (un altre topònim salat, n'hi ha molts al Montseny), una mica més amunt en la fageda comença el tram dels Castellets. Aquests promontoris granítics defineixen una mena de muralla escarpada que puja gradualment cap a les Agudes, i cada torre ha de ser superada amb cert esforç de grimpada, no massa complicat per altra banda si es va amb certa precaució i sentit comú. Coronar cada castellet és com una petita conquesta, recompensada per visions de paisatge cada cop més espectaculars. Transiteu sense pressa per aquest tram, assaboriu-lo. És deliciós. Un relleu granític escarpat, de formes enèrgiques, que obliga a agafar-se amb peus i mans en qualsevol branca o sortint rocós. Un paratge de puja-i-baixa esquitxat aquí i allà per una vegetació que s'hi aferra al preu que sigui, a costa de patir les freqüents inclemències meteorològiques, entossudida a colonitzar fins al darrer pam de terra fèrtil disponible en les escletxes o petits replans amb una miqueta de terra fèrtil.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqHxzUQpJe8aAZ7ElvMF4HBXvjR7jiXAw8lo6SvfHm9QrwD9vG6Ozd6u8oIAgbINO6jdzm8b3xtpRLWzPEAzGFt_qihy9p3y781wNgumjKEMs-QCpfQdgTkw50BQaeiktnNG7aDcWs65o/s1600/DSC01516_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541988686713929250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqHxzUQpJe8aAZ7ElvMF4HBXvjR7jiXAw8lo6SvfHm9QrwD9vG6Ozd6u8oIAgbINO6jdzm8b3xtpRLWzPEAzGFt_qihy9p3y781wNgumjKEMs-QCpfQdgTkw50BQaeiktnNG7aDcWs65o/s640/DSC01516_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Un dels Castellets, torres rocoses que flanquegen les Agudes pel nord</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxIsDpwJFpWQU6kWlYFYx6YnnoOIHb3ImTJC9YzYbW5HTe5Gvi1lCjxO22VxYOznwKYqVAq6UkD1RyU3poxDCEex4xmBzMD75CEoI_wpTCdrSMRFYINCY9hGu4URoQKfGsgGjhsD0DEJA/s1600/DSC01505_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541988523774528738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxIsDpwJFpWQU6kWlYFYx6YnnoOIHb3ImTJC9YzYbW5HTe5Gvi1lCjxO22VxYOznwKYqVAq6UkD1RyU3poxDCEex4xmBzMD75CEoI_wpTCdrSMRFYINCY9hGu4URoQKfGsgGjhsD0DEJA/s640/DSC01505_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Supervivent de les altures</span></em></p><p align="justify">
Al Coll dels Castellets la paret nord de les Agudes imposa una barrera franquejable només per experts alpinistes o escaladors ben equipats; el seny imposa continuar pel camí que la voreja per la dreta. Poc a poc la fageda es va aclarint i els tarterams de blocs pedregosos dominen el paisatge. El matollar d'alçada, cominat pel ginebró, substitueix el bosc representat per uns pocs faigs solitaris agosarats, o més aviat afortunats d'haver arrelat en els pocs espais viables que encara queden aquí dalt. La fageda és valenta, i arriba a treure el cap per la carena culminal en alguns sectors de clots relativament més arrecerats. L'estatge subalpí és ja obert, rocós, només amb clapes d'herba baixa adaptada als constants vents i els sòls pobres. El tram final fins al cim de les Agudes és pelat, i per assolir la gran creu del capdamunt hem de trepitjar la dura roca esquistosa. En total l'ascensió des de les Ferreres pot comportar un parell d'hores, en funció del nostre ritme i les parades que vulguem fer pel camí.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Zfs70SxTPosTqEbjd6bQS2A8L3mYMk8eOM4dsdISWL7huv-g_ENG6FxUThm9Bd4xpPEF0gRxH8REzt2GiJldyDnHncd0iX4hK0fm7rCj3Z_aaq0vYGKJmWqxTs6OFL7p0hYo0fgSQ2Y/s1600/DSC01523_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541988298019964754" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9Zfs70SxTPosTqEbjd6bQS2A8L3mYMk8eOM4dsdISWL7huv-g_ENG6FxUThm9Bd4xpPEF0gRxH8REzt2GiJldyDnHncd0iX4hK0fm7rCj3Z_aaq0vYGKJmWqxTs6OFL7p0hYo0fgSQ2Y/s640/DSC01523_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">El vell faig ha caigut</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC52B2XBB5qn5BLqmPkDucMAbQj8mkghItLeMsksdJ2ckekI6vGvDlfPK3uEvQPheGF75-eGR98g64sb86pdv7hXSV9gbZTLsrzYk0qP5K49bxz2jrdMQOlDfNuVvRx_y2wamH94iuTrY/s1600/AgudesPano551-552_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541988109911568962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC52B2XBB5qn5BLqmPkDucMAbQj8mkghItLeMsksdJ2ckekI6vGvDlfPK3uEvQPheGF75-eGR98g64sb86pdv7hXSV9gbZTLsrzYk0qP5K49bxz2jrdMQOlDfNuVvRx_y2wamH94iuTrY/s640/AgudesPano551-552_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Capçalera d'un dels pedregars o tarteres, relicte geomorfològic d'èpoques climàtiques més fredes que l'actual</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDi_IcMDBv26mxdjpDsFtqAs8EjP5YRzXYcSiKr0Q6TjdE4H6ZvyY_blRRdsq8RZw6UHarmCrA5KFqb2QcvVtgYXWYYmXVY4AsYd8-2glGFeq4QBQ3uLAxv4LE3ft4hyPBPIIJBp4kdHs/s1600/AgudesPano538-539_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541987882102661090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 274px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDi_IcMDBv26mxdjpDsFtqAs8EjP5YRzXYcSiKr0Q6TjdE4H6ZvyY_blRRdsq8RZw6UHarmCrA5KFqb2QcvVtgYXWYYmXVY4AsYd8-2glGFeq4QBQ3uLAxv4LE3ft4hyPBPIIJBp4kdHs/s640/AgudesPano538-539_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">La fageda amb clapes d'avet s'enfila ben amunt a la Jaça d'en Pla</span></em></p><p align="justify">
En dies clars, bastant freqüents aquí dalt, la vista des de les Agudes és amplíssima i permet abastar una enorme extensió de territori, des de Montserrat a la Costa Brava i dels Pirineus fins al Mediterrani. El cim és molt concorregut, bàsicament perquè la majoria d'excursionistes hi accedeixen en una passejada de no més de mitja hora. I és que fins al Turó de l'Home s'hi pot arribar en cotxe per carretera asfaltada, cosa que potser no té el mèrit que puguem reclamar si hem optat per la feixuga pujada a peu, però que també és igualment recomanable si un no té la condició física requerida però sí iguals ganes de disfrutar de la muntanya montsenyenca. Agradi o no, tothom hi té dret, oi?
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigVnVG9a9Y3uDgm4E4HJ9ZkNq3LP1JjwTjg6K7ThyphenhyphenQ88G_9wDMiSLjbmq_G9giEF5M-HFKOa971YFQuT5BWMpwcxiKWS8QMGKD_0SYfNZqryHlF5rkPthJa4zgqM5CRXWWLurj5W6AT4k/s1600/DSC01524_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541987662551973698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigVnVG9a9Y3uDgm4E4HJ9ZkNq3LP1JjwTjg6K7ThyphenhyphenQ88G_9wDMiSLjbmq_G9giEF5M-HFKOa971YFQuT5BWMpwcxiKWS8QMGKD_0SYfNZqryHlF5rkPthJa4zgqM5CRXWWLurj5W6AT4k/s640/DSC01524_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Carena culminal que enllaça les Agudes amb el Turó de l'Home</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQJAQ5XMa118HEnOXytQuYFbINP4e6UhMxctn5T1glEXQxIUQ1edkanpGh6bG2f2eeEi4qEgf0keuLtLctXk7whLdOkW8o547Q9cMKaWhKR3WxJS18dOHaQB-d24nszzC8ehFivB6jV10/s1600/DSC01543_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541987454958702914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQJAQ5XMa118HEnOXytQuYFbINP4e6UhMxctn5T1glEXQxIUQ1edkanpGh6bG2f2eeEi4qEgf0keuLtLctXk7whLdOkW8o547Q9cMKaWhKR3WxJS18dOHaQB-d24nszzC8ehFivB6jV10/s640/DSC01543_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Onades de llicorella, la pedra esquistosa omnipresent al Montseny</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyo9OrLqGWzFfbPLFyk5b4SfpGj9MCD2rsgCpwbjBomavV1_nwFeiAWQiARP7617jnICvhE5-QECaBkhnz_7FkGfsyZeGa3EyEZfmfVmstCroIq0y3Xshmu2qDFLvFUFDkQX9IXCfeebc/s1600/DSC01546_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541987241488814882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyo9OrLqGWzFfbPLFyk5b4SfpGj9MCD2rsgCpwbjBomavV1_nwFeiAWQiARP7617jnICvhE5-QECaBkhnz_7FkGfsyZeGa3EyEZfmfVmstCroIq0y3Xshmu2qDFLvFUFDkQX9IXCfeebc/s640/DSC01546_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Fites tibetanes?</span></em></p><p align="justify">
La carena que uneix les Agudes i el Turó de l'Home es pot recórrer íntegrament per la línia divisòria, cosa que permet fer uns quants cims secundaris, alhora que s'evita el camí més concorregut, que passa decantat per una cota un pèl més baixa. Al Turó de l'Home la vista s'obre cap a la plana Vallesana i el mar, i fins a les muntanyes de Mallorca, diuen. Durant molts anys existí un famós observatori meteorològic al cim, que avui resta abandonat. El que encara perdura és la base militar de telecomunicacions de Puig Sesolles, a ben poca distància, guarnit amb unes enormes antenes que enlletgeixen de manera desmesurada el paisatge d'altitud. Rar és el dia que el Turó de l'Home no rep multitud de visitants. És el preu que paga el Montseny per l'accessibilitat del seu cim principal, què hi farem. El millor remei per desconnectar d'aquesta humanització de l'estatge boreal és submergir-se de nou en el mar de bosc, capbusar-se per corriols estrets, retornar al paisatge forestal d'aires màgics que ens reserva la fageda del Montseny...
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSo-zq7L69jhWYJR59QFJSwj5uXbio38SzphQGFbrUTYvzKNFi_toHHFmZQMycpymaTQxgahIAj-prGdXTbk4zrWVqpAPSnarV17ybxvywQx1iSxBw0FGQ-lEG61DmGyjKy-N3iLVcdQU/s1600/AgudesPano540-541_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541987014696976066" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 288px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSo-zq7L69jhWYJR59QFJSwj5uXbio38SzphQGFbrUTYvzKNFi_toHHFmZQMycpymaTQxgahIAj-prGdXTbk4zrWVqpAPSnarV17ybxvywQx1iSxBw0FGQ-lEG61DmGyjKy-N3iLVcdQU/s640/AgudesPano540-541_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">El Turó de l'Home, al qual es pot arribar en cotxe pràcticament fins dalt de tot</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnLPwy5_ifG1mzz3FoYp1AysuXsTv5We_CtnTZZDM5WrzxTAHbRjPdWi9Et_w65b-5OfkdhNAwA7cb_YyMFGUR8YyF1GQ2kdRSQIezD3UDqrKk9lxAPFvuR48O8dWHwu207AXui4TR-5I/s1600/AgudesPano544-545_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541986723764933330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnLPwy5_ifG1mzz3FoYp1AysuXsTv5We_CtnTZZDM5WrzxTAHbRjPdWi9Et_w65b-5OfkdhNAwA7cb_YyMFGUR8YyF1GQ2kdRSQIezD3UDqrKk9lxAPFvuR48O8dWHwu207AXui4TR-5I/s640/AgudesPano544-545_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Carena fins a les Agudes des del Turó de l'Home</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpK6kWB_gnAOoKSWS3xoShz2mwpGuhchyQ0q-W2bCeZGUjxkcyxi_oTxNqMlgHmn2VFlemO6OLCBKX786rkDqPbx423LxFggr_Ap2kQ-3rLso7G6Maimc3FO32n0WQ_7D_g6YN3PhuNbQ/s1600/DSC02048%25283%2529_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541986337843907394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpK6kWB_gnAOoKSWS3xoShz2mwpGuhchyQ0q-W2bCeZGUjxkcyxi_oTxNqMlgHmn2VFlemO6OLCBKX786rkDqPbx423LxFggr_Ap2kQ-3rLso7G6Maimc3FO32n0WQ_7D_g6YN3PhuNbQ/s640/DSC02048%25283%2529_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">La línia de cims des de la distància. D'esquerra a dreta: Puig Gros (1643 m), Puig Sesolles (1666 m, amb les antenes), Turó de l'Home (1707 m), Puig Sacarbassa (1682 m, punxegut) i Les Agudes (1706 m,) i els Castellets (1542 a 1492 m)</span></em></p><p>
</p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-71014705155851617472010-10-08T13:44:00.021+02:002010-10-08T14:01:32.937+02:00Abellerols<strong><span style="font-size:130%;">Estiuejants que ja se'n van</span></strong>
<p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir7orFMbRAj9tJiY06oZGL2UpfA2YbOcSfZTIEeCNFItYO2JLcZAAZMhACFK0251yaY25xtriCywi9VYr6kLJd38QkHBCUB2L35Zx8e_9vQAmRC9lXQcYtucTlqR8s05UveyLShEBWcXI/s1600/DSC01694q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525640326707324402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir7orFMbRAj9tJiY06oZGL2UpfA2YbOcSfZTIEeCNFItYO2JLcZAAZMhACFK0251yaY25xtriCywi9VYr6kLJd38QkHBCUB2L35Zx8e_9vQAmRC9lXQcYtucTlqR8s05UveyLShEBWcXI/s400/DSC01694q_TM.jpg" border="0" /></a>
Durant la temporada d'estiu, l'ecoregió mediterrània s'omple d'aus migratòries que hi venen a passar uns quants mesos de bonança. Procedents de regions més o menys distants, tots aprofiten l'abundància d'aliment per les seves activitats vitals, com ara la reproducció. L'abellerol (Merops apiaster), és un dels ocells més bonics que s'estableixen a Catalunya durant l'època estival. Emparentats amb puputs i gaigs, amb un vistós plomatge acolorit, els abellerols passen l'hivern a les regions centrals i meridionals d'Àfrica, i entre maig i setembre estableixen colònies reproductives en molts indrets del litoral i prelitoral mediterrani. En les colònies de cria, les parelles excaven caus en vores de rius, en marges i en vessants terroses, assolellades i properes a zones humides.</p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPHZ7IyN1EC1efCUd9kuvLTVk8SnKGj7TZpFZum7Un7v2vA0cdxwOaNe1c1BRnZZVl3yKWOBI3hbuhZZKt1eJUXQ6rkJwGJoNSQn4qN6mFLbM45_xC2-FeMj6kNue8T7N__w-LUBCIs90/s1600/DSC01710q(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525640891019836034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPHZ7IyN1EC1efCUd9kuvLTVk8SnKGj7TZpFZum7Un7v2vA0cdxwOaNe1c1BRnZZVl3yKWOBI3hbuhZZKt1eJUXQ6rkJwGJoNSQn4qN6mFLbM45_xC2-FeMj6kNue8T7N__w-LUBCIs90/s400/DSC01710q(2)_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTFnWVC8ll3k4wI3_VosDEbeztvau6aBGFn2MIiPi3K6pJxInA91yFJHGCfAKzMaH6Fh-EYG_hBEM-Ayqmwm4gzZHNUQgEtfpGWJygzpH19vwZDzYWZyVneunQU9NA2fNOmmw83_QEYXw/s1600/DSC01690q(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641010436079922" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTFnWVC8ll3k4wI3_VosDEbeztvau6aBGFn2MIiPi3K6pJxInA91yFJHGCfAKzMaH6Fh-EYG_hBEM-Ayqmwm4gzZHNUQgEtfpGWJygzpH19vwZDzYWZyVneunQU9NA2fNOmmw83_QEYXw/s400/DSC01690q(2)_TM.jpg" border="0" /></a>
Les seves grans habilitats com a caçadors en ple vol els fan mereixedors del nom: senten predilecció pels insectes amb fibló (abelles, vespes, borinots), tot i que no fan fàstics a altres insectes voladors com papallones, llagostes, mosques i espiadimonis. L'abellerol és rapidíssim i molt àgil, i cap pot d'ells pot escapar al seu bec allargat i precís. Un cop capturada la presa, l'abellerol es posa sobre una branca, sacseja i colpeja l'insecte per estovar-lo i treure'n el fibló, i ja està a punt per servir-lo a les cries que esperen dins del cau. A finals d'agost i principis de setembre els individus joves ja estan completament formats, i llavors les colònies senceres emprenen el llarg vol migratori cap al sud, cap a l'Àfrica. Un recorregut de milers de quilòmetres que, invariablement, faran de tornada la temporada següent.</p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHrGLynttx7mU4e0BpraQ2c2t9IV08xJMqiJW3Tyox0nSub55XlVaokNYWRJI2b8DbNTmKkhoDMaszSkb_FzvgXYKj4wLJdtJWHr9-ilm4rKTQ3bif7xh-im9pUJfpXgwfpb6q0oBWvJw/s1600/DSC01672q(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641111116661106" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHrGLynttx7mU4e0BpraQ2c2t9IV08xJMqiJW3Tyox0nSub55XlVaokNYWRJI2b8DbNTmKkhoDMaszSkb_FzvgXYKj4wLJdtJWHr9-ilm4rKTQ3bif7xh-im9pUJfpXgwfpb6q0oBWvJw/s400/DSC01672q(2)_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgysLK5DvVze1hkTP_PEBcq7plzzVkQEEoFWd_4oHIn5uLxTXPdeOfRi-L3r3WDmTltrwhDUA-3z9Un-dXTyzWjhqH1tRBTZ3lNWSzCi6-aGPYxulYTY_eKnJ50bFxEEiGnVqZXEFT6q74/s1600/DSC01687q(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641226552636994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgysLK5DvVze1hkTP_PEBcq7plzzVkQEEoFWd_4oHIn5uLxTXPdeOfRi-L3r3WDmTltrwhDUA-3z9Un-dXTyzWjhqH1tRBTZ3lNWSzCi6-aGPYxulYTY_eKnJ50bFxEEiGnVqZXEFT6q74/s400/DSC01687q(2)_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Tl5Cbapmqcb244gEbr0BEdzcuY3Qz-psn24lbkjmRT_awR47JHYSrSMAbPr7wQWFqJQskSV0N0OO2lhWHhylfT5EoAfLBd8MKBtP3sQRl1LBfzi8AQmmOps9qKqUWeTl121mi18AqPc/s1600/DSC01682q(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641338921036834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Tl5Cbapmqcb244gEbr0BEdzcuY3Qz-psn24lbkjmRT_awR47JHYSrSMAbPr7wQWFqJQskSV0N0OO2lhWHhylfT5EoAfLBd8MKBtP3sQRl1LBfzi8AQmmOps9qKqUWeTl121mi18AqPc/s400/DSC01682q(2)_TM.jpg" border="0" /></a>
A mitjans de setembre vaig tenir ocasió d'observar breument un grup d'abellerols que havien començat el viatge de tornada. Era migdia i estava passejant per una zona elevada del massís de les Gavarres, en un sector de turons boscosos de moderada altitud, lluny de qualsevol riu o zona humida, sense possibles indrets terrosos on ubicar-hi colònies de cria. Tot arbres i pedra. En travessar una franja de bosc esclarissada pel pas d'una línia elèctrica d'alta tensió, uns xisclets com aflautats, inusuals en aquesta zona, van captar la meva atenció. Almenys una dotzena d'abellerols estaven escampats damunt el cablejat elèctric, a una alçada d'uns deu metres del terra. De tant en tant algun d'ells emprenia el vol, ràpid i acrobàtic, tot fent picats cap a la zona esclarissada del terreny i en vol rasant damunt les copes dels arbres. En pocs moments tornava al cable, amb la presa, que engolia ràpidament un cop sacsejada. De seguida tornava a repetir l'operació i es posava una mica més enllà. </p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi12mh9-tAxSc-9hSmCENKSpwqxM9_dcgCHLx3DOheYrk9qECn52HHj4lEQFtixESumGQyzl0pCHYD7kI_6fJAEynVCZNPsDl2XqeCO8jUn5y8wVIGgNpKY_cDeEEnmmUaLlDOWJn1zcbs/s1600/DSC01748q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641442475461890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi12mh9-tAxSc-9hSmCENKSpwqxM9_dcgCHLx3DOheYrk9qECn52HHj4lEQFtixESumGQyzl0pCHYD7kI_6fJAEynVCZNPsDl2XqeCO8jUn5y8wVIGgNpKY_cDeEEnmmUaLlDOWJn1zcbs/s400/DSC01748q_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizzvxJ-xMZbbRKcoxMt4H0V-o8nNjeVEgoe1A6qhuhoNGca6UWN1GdK3P9hPHetSNdxHO-XPsTCKDDRV2JGTleBrXxn43GXa4FBy-87vUgtmiWkOntESkR-robjTRcnd358O1p7_1qrsI/s1600/DSC01121q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641542431310578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizzvxJ-xMZbbRKcoxMt4H0V-o8nNjeVEgoe1A6qhuhoNGca6UWN1GdK3P9hPHetSNdxHO-XPsTCKDDRV2JGTleBrXxn43GXa4FBy-87vUgtmiWkOntESkR-robjTRcnd358O1p7_1qrsI/s400/DSC01121q_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh85TjpJ-DULem0qmLM1YpOZvVWw43_4OvsQPslHfv3Hgl0h-cNfkj0whUjc-a0DzF2Zx3xmMc6VaK6Ahp1fP6P7yAljcakeJFWQ3hIsFFW3vAX5I0USxCL35eKWlbFiqcCwEeHDiva3ME/s1600/DSC00636p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641638712975266" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 317px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh85TjpJ-DULem0qmLM1YpOZvVWw43_4OvsQPslHfv3Hgl0h-cNfkj0whUjc-a0DzF2Zx3xmMc6VaK6Ahp1fP6P7yAljcakeJFWQ3hIsFFW3vAX5I0USxCL35eKWlbFiqcCwEeHDiva3ME/s400/DSC00636p_TM.jpg" border="0" /></a>
Aquí dalt, apartats de qualsevol possible zona de nidificació, el més probable és que els abellerols, simplement, s'estiguessin aprovisionant. La franja esclarissada de bosc, a mode d'autopista que travessa el massís boscós, era curulla d'abelles, papallones, saltamartins i libèl·lules pul·lulant alegrement, i als abellerols els resultava facilíssim capturar-ne. S'estaven atipant. Buffet lliure. Aquella mateixa tarda vaig tornar a l'indret, però ni rastre dels abellerols. Havien continuat el camí. Allò havia estat una breu aturada en una àrea de servei de l'autopista, un curt recés, camí de terres llunyanes. Fins l'any que ve, abellerols. </p><p>
</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8XAPZLocU2uro1jHK1WyN5piG2RPn4hGGi6JgTARWLQ1SxnRw0foO9micWnkYtzQJm-QKa58_UsfGa1vmgg-RR6QLzH3NhJc_NUmDRUHd0joCC0tBgkY0xzHbfeM_QcNz6W5ThOgZWrI/s1600/DSC01730q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641746275921266" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8XAPZLocU2uro1jHK1WyN5piG2RPn4hGGi6JgTARWLQ1SxnRw0foO9micWnkYtzQJm-QKa58_UsfGa1vmgg-RR6QLzH3NhJc_NUmDRUHd0joCC0tBgkY0xzHbfeM_QcNz6W5ThOgZWrI/s400/DSC01730q_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfvqNZVSbRRdshGKCmjMciUAoEO1WSoigCScNDLMShcoFverRDjB0OIgFdzP9gNcckifUHnzouA2FPgkFZGoo1HS-3hvxNELSNlwu_9vaDhqi4r0_wHBGUDY02WZSZxHSnsXAjlQgPFkM/s1600/DSC01608q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641853027564690" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfvqNZVSbRRdshGKCmjMciUAoEO1WSoigCScNDLMShcoFverRDjB0OIgFdzP9gNcckifUHnzouA2FPgkFZGoo1HS-3hvxNELSNlwu_9vaDhqi4r0_wHBGUDY02WZSZxHSnsXAjlQgPFkM/s400/DSC01608q_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeoFTjzRTLO8-znMchEcVn3piNdfLNhuwCaYG3XB48-Q1Buzn2y4ntdtDU0_LAuQdXGyJIYWhLHn1XsTmQbqnfSIS2F9HCb6dE9a_MiW4QXzaBk71jy-5fAkoMa7Ttfx1Y4pwB11r7NOk/s1600/DSC01720_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525641956553763346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeoFTjzRTLO8-znMchEcVn3piNdfLNhuwCaYG3XB48-Q1Buzn2y4ntdtDU0_LAuQdXGyJIYWhLHn1XsTmQbqnfSIS2F9HCb6dE9a_MiW4QXzaBk71jy-5fAkoMa7Ttfx1Y4pwB11r7NOk/s400/DSC01720_TM.jpg" border="0" /></a></p><p align="justify">
En <a href="http://www.jerome-guillaumot.com/English/European-Bee-eater/Bee-Eater-colony/2172707_kTtej">aquest enllaç </a>trobareu fotografies excel·lents i informació molt detallada sobre l'estiueig de l'abellerol al sud d'Europa.</p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-60925814840409994172010-09-08T09:58:00.017+02:002010-09-08T10:18:34.082+02:00Salt de Sallent a Rupit<span style="font-size:130%;"><strong>Alenada de llibertat</strong></span>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFmy_VOprLpkbuD3mPSBHwDxTHvXlJyWxc-4K1noKF4L0-n4Fk6kL6Z04hYV-LtHIInTvUCrKd5cnlZ1DK_1OuQRJMpP7rIQxFv3MDS2gZ-QmFTIUsTBW2_pXWbkVDgFGq_bkhPDo4xVM/s1600/DSC02047_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514451601180705666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFmy_VOprLpkbuD3mPSBHwDxTHvXlJyWxc-4K1noKF4L0-n4Fk6kL6Z04hYV-LtHIInTvUCrKd5cnlZ1DK_1OuQRJMpP7rIQxFv3MDS2gZ-QmFTIUsTBW2_pXWbkVDgFGq_bkhPDo4xVM/s640/DSC02047_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">La riera de Rupit precipitant-se al buit</span></em></p><p align="justify">
Un dels pobles més pintorescos del Collsacabra és Rupit. Segurament ja el coneixeu, la seva estampa de pessebre el fa un dels llogarrets més visitats del país. Si els estrets carrerons empedrats, les cases de pedra amb balcons engalanats i el famós pont penjant sobre la riera el fan un indret d'allò més acollidor i que convida a una tranquil·la passejada, potser no tants sabreu que a ben poca distància del poble, riera avall, hi ha un indret absolutament espectacular, d'una magnificència natural que deixa bocabadat cada cop que es visita. És el Salt de Sallent. Aneu-hi confessats; segur que alguna exclamació malsonant, benintencionada això sí, se us escaparà.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvww4WAfbYx8mH-J9tnhkFIRz1QJ4Nxr3J8Y7r-es26FzHwBe_8ol-wQprMp61t84L3K-zoHnL-H3AVMxXttJ91ntvK2KFHdhfvNQDOBQVfhgG1dKF4uKoRnn9sFd_aw67l6nw39h55-4/s1600/RupitPano2025-2026_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514451390274232642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 250px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvww4WAfbYx8mH-J9tnhkFIRz1QJ4Nxr3J8Y7r-es26FzHwBe_8ol-wQprMp61t84L3K-zoHnL-H3AVMxXttJ91ntvK2KFHdhfvNQDOBQVfhgG1dKF4uKoRnn9sFd_aw67l6nw39h55-4/s640/RupitPano2025-2026_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Dels cingles de Tavertet al Matagalls</span></em> </p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpInt602bEEQSDQeK70dEL7VTjb8GBtQpNSRX5uFI-x6SX6cyaFw2-2F1GHLhloQ8JGb9cS77k4CZF7M3irkbzS5dZhvxCMNtZ1OXa3wGV2MT47tEfeIqfYRWgNkteOrnaelYWHf1JDWM/s1600/DSC02027_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514451202357410738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpInt602bEEQSDQeK70dEL7VTjb8GBtQpNSRX5uFI-x6SX6cyaFw2-2F1GHLhloQ8JGb9cS77k4CZF7M3irkbzS5dZhvxCMNtZ1OXa3wGV2MT47tEfeIqfYRWgNkteOrnaelYWHf1JDWM/s640/DSC02027_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">El gran esglaó calcari del Collsacabra</span></em></p><p align="justify">
Una pista en bon estat parteix de l'entrada de Rupit en direcció a Sant Joan de Fàbregues, tot resseguint la riera a certa alçada. En poca estona es pot arribar amb cotxe fins al pla de Fàbregues, un extens altiplà cobert de bosc i prats, talaia natural privilegiada cap als cingles de Tavertet, el massís de les Guilleries i més enllà fins al Montseny. Des d'aquí una pista secundària (millor recórrer-la a peu, sense presses), ens permetrà arribar, en una suau baixada de poc més de 15 minuts, fins a la riera de Rupit. Pel camí anem resseguint pel damunt d'una cinglera calcària imponent. Apropar-se a la vora per veure el paisatge és obligatori, les exclamacions de "oh" i "ah" sortiran de la vostra boca vulgueu o no. Les vistes s'ho valen, però compte a l'apropar-vos massa a l'abisme, o no parareu fins cent metres més avall!</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC69PNEltn8KPNdPOxQi7ZzY8-0AJ5X79iQoJcd1jlE8DGEhwSaxxbk5-J8m-0ciXxF80750dqZ0N-6NDjOZQntrICiOB9fMb_Q07j3fzC-ZFy_2wEyKpX2d-Ro7hxLA-dXpG2eTJGMQ4/s1600/RupitPano2043-2044_-30+0_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514450995200222322" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 266px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC69PNEltn8KPNdPOxQi7ZzY8-0AJ5X79iQoJcd1jlE8DGEhwSaxxbk5-J8m-0ciXxF80750dqZ0N-6NDjOZQntrICiOB9fMb_Q07j3fzC-ZFy_2wEyKpX2d-Ro7hxLA-dXpG2eTJGMQ4/s640/RupitPano2043-2044_-30+0_TM.jpg" border="0" /></a>Verticalitat </p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqjzmZUASUweZ33NU3OreIBwoMSfr6b2-MTb6aOQaqfi8mV9WNa8_ViFBI59IP-b1bbjc9ENBZ4vFiyBtSwtQoloLy3XUDCGMm12-IsRm5ObJxExLh5ogW7MJcUoKhOdo9UTM8xk1zsq0/s1600/DSC02057_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514450773811373666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqjzmZUASUweZ33NU3OreIBwoMSfr6b2-MTb6aOQaqfi8mV9WNa8_ViFBI59IP-b1bbjc9ENBZ4vFiyBtSwtQoloLy3XUDCGMm12-IsRm5ObJxExLh5ogW7MJcUoKhOdo9UTM8xk1zsq0/s640/DSC02057_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">L'agullola, des de sota un roure</span></em> </p><p align="justify">
Aquí la riera de Rupit, que baixava encaixonada entre grans rocams de roca arenisca aigües amunt, s'allibera de cop. En arribar al llindar del cingle de calcària perd peu, se li acaba el terra, i l'aigua no té més remei que precipitar-se avall. Literalment, salta al buit. El cabal d'aigua, en veure's desprès de la llera rocosa que li fa de guia, es desfà en una fina cortina ondulant a mercè del vent. Les gotes ho esquitxen tot i el raig a cau per tot arreu i enlloc en concret. Tota la paret de pedra queda regada de manera desigual, una situació altrament òptima per a algues, molses i líquens que entapissen la cinglera d'una esponjosa catifa vertical engalanada amb mil tons de verd. Si la riera no baixa massa plena, és possible atansar-se fins ben bé una llosa de pedra que més sobresurt allà on neix la cascada, una mena de mascaró no apte per a qui pateix de vertigen.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrXsqrB685y6EAh12D7V-iWCRD4ualR0wKIj6JXySveYdloOVgstABKEXwSpglw6-i7W8xTHM6R-ZGI2iu3UsGxGOK2AmQ-pQAQ34Y6x-HOgieYMuS_D2hBa9-B_ptuPZ1BzYrfVbaBwg/s1600/DSC02049q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514450562481949058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrXsqrB685y6EAh12D7V-iWCRD4ualR0wKIj6JXySveYdloOVgstABKEXwSpglw6-i7W8xTHM6R-ZGI2iu3UsGxGOK2AmQ-pQAQ34Y6x-HOgieYMuS_D2hBa9-B_ptuPZ1BzYrfVbaBwg/s640/DSC02049q_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Cingles de Rupit i El Far</span></em> </p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo0_ra61X7AEUMYKIVLd7265f01hQ5V7nso60Q4Pdi0HvdCFFP75FfiIFxfoIIddvCAfJHWpPAfnYIWhUL6iZAgkhbvamoepJt9YKTPE6vKdxNGVYxvO3966wiVG6KzKNmeoepxMDH4T8/s1600/DSC02042(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514450412574943362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo0_ra61X7AEUMYKIVLd7265f01hQ5V7nso60Q4Pdi0HvdCFFP75FfiIFxfoIIddvCAfJHWpPAfnYIWhUL6iZAgkhbvamoepJt9YKTPE6vKdxNGVYxvO3966wiVG6KzKNmeoepxMDH4T8/s640/DSC02042(2)_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Visió sencera del salt des del mirador</span></em> </p><p align="justify">
On es gaudeix d'una vista immillorable del Salt de Sallent és des d'un mirador situat una mica més amunt tot seguint la cinglera per la seva banda sud (a mà esquerra de la riera si es mira corrent avall, per entendre'ns). Sort que el mirador té unes robustes baranes. Fa basarda. És corprenedor abastar des d'aquí la totalitat de la cascada. S'hi ha d'anar, ja que només paraules no li poden fer justícia. Una enorme formació de travertí recobreix la meitat inferior del salt, amb una alçada que deu rondar els quaranta o cinquanta metres. El travertí és una pedra calcària molt porosa que es forma per precipitació de carbonat càlcic quan aigües riques en calç es barregen amb l'aire atmosfèric. A baix, una gran gorga recull de nou les aigües de la riera, tot retornant-los la tranquil·litat després de l'impetuosa caiguda lliure. Grans blocs de pedra caiguts de la cinglera per l'acció erosiva del curs fluvial s'acumulen en un caos estranyament tranquil.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyNa3kTPIpu4DcF_ItPAF1qmse7WTRugAj566sNK9MFWx89-giaMF2WU-8cTkCZkW6KNKPGAX09cAejz18qX1jj3JmMjd0A0PTVGXYN2IiszzzRbf7QSc7NX_SsFumI9Dp5y9_te62psY/s1600/DSC02037_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514450233733580946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyNa3kTPIpu4DcF_ItPAF1qmse7WTRugAj566sNK9MFWx89-giaMF2WU-8cTkCZkW6KNKPGAX09cAejz18qX1jj3JmMjd0A0PTVGXYN2IiszzzRbf7QSc7NX_SsFumI9Dp5y9_te62psY/s640/DSC02037_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Detall de la capçalera de la cascada</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMmTXkxMKOpHc31M-jfZDKFB-eEqxu3LH69SQ7Uz1jYlX_7_p-o6WJ5XobDdSvTHx-HCdVbnyJXN3SvzLwEtqQ-A_iSg2uxW2qdYhrm-XQ1SCyH87P7EHb0vu1N6D4J0_lzMgmQiXlnA0/s1600/DSC02059_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514450064695509730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMmTXkxMKOpHc31M-jfZDKFB-eEqxu3LH69SQ7Uz1jYlX_7_p-o6WJ5XobDdSvTHx-HCdVbnyJXN3SvzLwEtqQ-A_iSg2uxW2qdYhrm-XQ1SCyH87P7EHb0vu1N6D4J0_lzMgmQiXlnA0/s640/DSC02059_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Esclat de vermell a la tardor</span></em> </p><p align="justify">
Sembla mentida el poder que arriba a tenir l'aigua: un modest rierol ha afaiçonat durant vés a saber quant de temps un espadat increïble. De fet, aquesta cinglera és com una mena de frontera natural interna al Collsacabra. Passegeu una estona per aquesta mena de terrassa oberta cap al sud. Els altiplans que s'aboquen al cingle han estat des des de sempre fèrtils terres on el bestiar campa lliurement. Boscos espessos i humits de faig i roure absorbeixen la humitat que sovint es presenta en forma de boires i plugims. A la llunyania, els cingles de Tavertet són muts testimonis d'antigues lluites i gestes de trabucaires com Serrallonga. Sota la paret calcària, profunds barrancs s'amaguen en l'espessura forestal de les Guilleries, allà cap a Susqueda, Sau o la muntanya de Sant Gregori del Turonal.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6w2U8-fdgBKJ4nYrSihjng45BE1-G6-2FXHoDcJQ8_AHW4cakBIELzx-yeBU-Uf7BjNVocbpffohjuQn5YmOqIYjr_0hfXIliJdOqEHn1SSbFulIKrj7F9CyammGdQAgogjR5ok253PY/s1600/DSC02053_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514449878401007090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6w2U8-fdgBKJ4nYrSihjng45BE1-G6-2FXHoDcJQ8_AHW4cakBIELzx-yeBU-Uf7BjNVocbpffohjuQn5YmOqIYjr_0hfXIliJdOqEHn1SSbFulIKrj7F9CyammGdQAgogjR5ok253PY/s640/DSC02053_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Puig de la Batalla</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXq-VTIO8jVn6hG9gBeTHCLaXto1QjtPk9e8TObqeYwgRJWR7ZGCLpE5lFX-3DBKPNMqXby5gsCUPuknIIf214kPM0rG9JuZobv-PHbQyLGABqcJgyGlqxDOBEdqcBOt97ATMpJrEqRrU/s1600/DSC02055_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514449698081415730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXq-VTIO8jVn6hG9gBeTHCLaXto1QjtPk9e8TObqeYwgRJWR7ZGCLpE5lFX-3DBKPNMqXby5gsCUPuknIIf214kPM0rG9JuZobv-PHbQyLGABqcJgyGlqxDOBEdqcBOt97ATMpJrEqRrU/s640/DSC02055_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Inici del camí de Rupit</span></em> </p><p align="justify">
L'aire arriba net i sec des de valls distants. La vista abasta sense límits horitzons immensos. Seure sota un roure al costat del rierol o en una llosa de pedra a prop de l'abisme, mirant cap a l'Agullola, cap a el Far... Sentir la remor difusa, allà sota, del Salt de Sallent picant contra la roca en una miríada d'esquitxos permanents. Ara un ocell, ara un grill, ara difuminades veus d'altres que també gaudeixen del lloc i de l'instant. L'aigua, la brisa, la pedra, les fulles. Tot plegat, una alenada de llibertat.
</p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDjK2A3MJxwqYVE2NCXGeT2-rKCmbu-qp14sFmTBytKeoa5mdqIB6sq1kCL60wPpCWf_kyDfhjmty8rYgGBW3YjyeFn9v5evSPWafLjbRAPPFdZNAnB347-MG02KejG0If8UY43LZ8LKI/s1600/RupitPano2030-2032_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514449453686456994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 216px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDjK2A3MJxwqYVE2NCXGeT2-rKCmbu-qp14sFmTBytKeoa5mdqIB6sq1kCL60wPpCWf_kyDfhjmty8rYgGBW3YjyeFn9v5evSPWafLjbRAPPFdZNAnB347-MG02KejG0If8UY43LZ8LKI/s640/RupitPano2030-2032_TM.jpg" border="0" /></a>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-65129758378501973842010-08-14T11:12:00.031+02:002010-08-14T11:46:07.069+02:00Bastiments - Pic de l'Infern<strong><span style="font-size:130%;">Gegants revisitats</span></strong>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh-MrBAZ1_kV3iekLOJGvJXDDKD5eLs8pvfF_pkrV5kSMlDzbSBtN5ORUimSRbhNeM21zKWYxRA-7ZJ9SexWE3UK9id6XOXRgQqAegbeh98NpcgYrcKAmOSNt9Q5UErSOqHsF42qjst3M/s1600/DSC01087_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505196367456589858" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh-MrBAZ1_kV3iekLOJGvJXDDKD5eLs8pvfF_pkrV5kSMlDzbSBtN5ORUimSRbhNeM21zKWYxRA-7ZJ9SexWE3UK9id6XOXRgQqAegbeh98NpcgYrcKAmOSNt9Q5UErSOqHsF42qjst3M/s640/DSC01087_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">En una assolellada jornada d'estiu al Ripollès, un grup de joves excursionistes enfila decididament la baixada del Bastiments en direcció a la cresta que l'uneix amb els pics de Freser i de l'Infern</span></em></p><p align="justify">
Catalunya és país de llarga tradició excursionista, ja des de l'època noucentista entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Llavors, la burgesia catalana emprengué una gran tasca de descoberta del propi territori català, tot exaltant l'ideari de país a través del paisatge. El Centre Excursionista de Catalunya fou pioner en l'edificació de refugis de muntanya en diverses comarques pirinenques, que servien de base per a ascensions i travessies d'uns paratges que fins llavors havien estat absolutaments oblidats, desconeguts per les classes mitjanes i benestants. El refugi-xalet d'Ulldeter, construït el 1909, fou el primer d'aquestes característiques de tot l'Estat Espanyol.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_AG4RnFntSD8fD7lMfzrsFhObMQyZdJZubdac0KNBSYvq8Hou4qbttk8zMN4xobgfwOojlLdkmqe___BlezdkggRGKD-MX7q7DjKOykGGt3VhOQZmwTDg1dt_rX9DTrwqdm7nYdjGzWA/s1600/BastimentsPano065-067_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505196176300265122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 170px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_AG4RnFntSD8fD7lMfzrsFhObMQyZdJZubdac0KNBSYvq8Hou4qbttk8zMN4xobgfwOojlLdkmqe___BlezdkggRGKD-MX7q7DjKOykGGt3VhOQZmwTDg1dt_rX9DTrwqdm7nYdjGzWA/s640/BastimentsPano065-067_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Caminant prop del refugi d'Ulldeter, amb la imponent mole del Gra de Fajol (2712 m) que serveix d'aperitiu als cims que es trobaran un cop superat el Coll de la Marrana</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTiQA5AQktErUCk7B80GSoaLO4Tr2zLgvf2pO9nZ93kZaZTayVMSnyV_Nf7FAvaFCGwKy2eMRXx7vlaOGANJzKiRoZbQSNemGbwLQqAaSMDPzeqsch-zEkIwNbS1qsBjnhKDH_eqg3IPU/s1600/BastimentsPano069-072_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505195907181334690" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 128px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTiQA5AQktErUCk7B80GSoaLO4Tr2zLgvf2pO9nZ93kZaZTayVMSnyV_Nf7FAvaFCGwKy2eMRXx7vlaOGANJzKiRoZbQSNemGbwLQqAaSMDPzeqsch-zEkIwNbS1qsBjnhKDH_eqg3IPU/s640/BastimentsPano069-072_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">L'amplíssim circ glacial d'Ulldeter, dominat pel Pic de Bastiments o del Gegant (2882 m)</span></em></p><p align="justify">
El refugi original ja no existeix, però fou substituït per un de més modern situat ben a prop, a la capçalera del riu Ter, prop de les actuals pistes d'esquí de Vallter, al municipi de Setcases (Ripollès). Els cims que encerclen el refugi es troben segurament entre els primers grans pics pirinencs que foren ascendits amb aires lúdics. Són un reguitzell de muntanyes d'altitud considerable, d'accés fàcil i pujada poc dificultosa, i des d'on es gaudeix de vistes panoràmiques excepcionals. Aquella tradició alpinista, millor dit pirineïsta, és ben viva cent anys després i la zona d'Ulldeter s'ha consagrat com una popular àrea d'iniciació a l'excursionisme d'altitud. Molts catalans i catalanes han fet aquí els seus primers passos l'en alta muntanya, els seus primers cims, les primeres grimpades, les primeres travessies. Un servidor s'hi inclou.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyb_Bp5BBz5dSrgYvKqe8bIChDJ_zdbQI72bxLfDJ_SDWBCsGipabLsHhheX1DnTyeTzXKpUCpULvIuEAOBQX2iPfuDeppowt3eV8Sh1OdYXX-Mxw-Q7LU7A1QMfDqCVwVNVOXHxPgZcU/s1600/DSC01074_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505195538247079970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyb_Bp5BBz5dSrgYvKqe8bIChDJ_zdbQI72bxLfDJ_SDWBCsGipabLsHhheX1DnTyeTzXKpUCpULvIuEAOBQX2iPfuDeppowt3eV8Sh1OdYXX-Mxw-Q7LU7A1QMfDqCVwVNVOXHxPgZcU/s640/DSC01074_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Coll de la Marrana (2529 m), breu parada per agafar alè en l'atac al Bastiments</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi96iBscO2pnR3hQkaSUcmsX-ILXmMcCiYXheWvlr7Gi8Q4Xba5vq2rDgTWJ4EZsZlaTlG-LtgLllYPG2VzYnu6IxVB5HT6t3qvm1NkFOC-nrRk97a2Eqe_7bIEGK8xIvmZ90xjqnMQegY/s1600/BastimentsPano078-079_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505195331734985554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi96iBscO2pnR3hQkaSUcmsX-ILXmMcCiYXheWvlr7Gi8Q4Xba5vq2rDgTWJ4EZsZlaTlG-LtgLllYPG2VzYnu6IxVB5HT6t3qvm1NkFOC-nrRk97a2Eqe_7bIEGK8xIvmZ90xjqnMQegY/s640/BastimentsPano078-079_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">En dies festius i de bon temps, la corrua d'excursionistes que fan via cap al cim des de Vallter o bé remuntant l'alta vall del riu Freser, pot ser ben nombrosa</span></em></p><p align="justify">
L'agost de 1992, mentre a Barcelona es celebraven els Jocs Olímpics, quatre joves amics vam decidir que havíem de desconnectar de l'empalagosa febrada olímpica que embafava tot el país. Així que vam convèncer el pare d'un d'ells perquè ens dugués en cotxe fins a Ulldeter, on ens havia de recollir quatre dies més tard. Ja havíem fet una mica de muntanya per la zona, no érem pas novells, però aquest era un repte major. Carregats amb feixugues motxilles, la idea era fer la travessa fins a Núria per la carena fronterera tot fent nit amb tenda a mig camí. Un cop a Núria, preteníem ascendir algun cim important com el Puigmal, per després tornar per un itinerari diferent. La primera etapa fou la pujada al Bastiments i la travessia de la cresta fronterera fins al Pic de l'Infern. És un tram espectacular, i fer-lo llavors em va semblar tota una aventura.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVWq9Xe45wtISbs-ePj0tAUvI3hNU7sF5FLU-67mnnKpNt6Tjw2KXOe8prtO113Fyl-dVSmezAJLpWG_EFKVrMqVovcN7bgIpjFAkDuwexdGN06BnHHwWx3lsMUF_uwb4Hcyv7O7oRVI/s1600/DSC01080_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505195124072315106" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVWq9Xe45wtISbs-ePj0tAUvI3hNU7sF5FLU-67mnnKpNt6Tjw2KXOe8prtO113Fyl-dVSmezAJLpWG_EFKVrMqVovcN7bgIpjFAkDuwexdGN06BnHHwWx3lsMUF_uwb4Hcyv7O7oRVI/s640/DSC01080_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Creu del Bastiments, que no indica el punt més alt de la muntanya</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Uh2xvWQe99KSgoAydFS2kYyOu3AZvj9sTCCfah6FGuWReb8b1WVAPEgk-RIlFxEJk41SR6IApYMvZ16qUDGB2CtBkQt9LJ0YV4qn-guZhnq19mx504j1ihqsg6ssN_bkV8SEGJ0Jaa4/s1600/BastimentsPano081-083_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505194917938521122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Uh2xvWQe99KSgoAydFS2kYyOu3AZvj9sTCCfah6FGuWReb8b1WVAPEgk-RIlFxEJk41SR6IApYMvZ16qUDGB2CtBkQt9LJ0YV4qn-guZhnq19mx504j1ihqsg6ssN_bkV8SEGJ0Jaa4/s640/BastimentsPano081-083_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Panorama de la Coma de Bacivers o de Morenç, a la vessant nord-catalana del Bastiments. A l'esquerra el Pic de Prat de Bacivers (2845 m) i l'Estany de Bacivers. A la dreta el Pic de Serra Gallinera (2664 m), el Pic de Bacivers (2695), el Pic de la Dona (2702 m) i el Coll de la Geganta (2604 m)</span></em></p><p align="justify">
Un bon grapat d'anys després hi he tornat, aquest cop només per un dia. Junt amb un nou amic (dels companys del 92 un ja no hi és, i els altres dos han seguit el seu propi camí) vam planificar fer la travessia Bastiments-Infern anant per la cresta i tornant pel tradicional camí de Núria. Dit i fet. És una excursió molt recomanable tant si ja es té experiència en l'alta muntanya com si no. Tot i que és una mica llarga (unes 5-6 hores de caminada) i requereix certa resistència (es pugen uns 1000 metres de desnivell acumulat), és totalment factible fer-la en una jornada, sense pressa i gaudint dels paisatges. Quan és més probable que ens acompanyi el bon temps és entre finals de primavera i principis de tardor. Amb mal temps o a l'hivern cal anar ben equipat i preparat per a qualsevol imprevist. Entre els molt atractius de la ruta hi ha el fet de poder coronar quatre cims de més de 2800 m, dels quals el Bastiments (o Pic del Gegant segons en diuen a la Catalunya Nord) és el més oriental de la serralada pirinenca que supera aquesta altitud.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OcTZ9zI_NTKT-AQUZlerwlO70P6abRn0peKGnvwSiPytG-TiYpBz4zQu_Y3Tj9TyfU2YN4TrVkvz4ssKH16hNegQ1Pw7zXymqTxlEMuUpNXFhiTi3J5na6cTWjVGCYrM-s-cMcGFzEY/s1600/DSC01086_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505194673242652290" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3OcTZ9zI_NTKT-AQUZlerwlO70P6abRn0peKGnvwSiPytG-TiYpBz4zQu_Y3Tj9TyfU2YN4TrVkvz4ssKH16hNegQ1Pw7zXymqTxlEMuUpNXFhiTi3J5na6cTWjVGCYrM-s-cMcGFzEY/s640/DSC01086_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">El pronunciat descens fins al Coll de Freser (2705 m), amb la cresta que continua fins al Pic de Freser al centre (2835 m) i el Pic de l'Infern a la dreta (2869 m)</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIO7hEXIoENz0Y0fBv7ieGeIU9U1S3E-VsB0ejQutQtbHoOn199_zJE_7x7y_EtBAUZHMx3I7Sqwi96CXIj1TF__V9TtPj7rbrrgbHI9gVhlgTqNH1bTMPwZzKCwfURBWp-b3IEqSB-U/s1600/BastimentsPano092-094_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505194478393221938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 202px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIO7hEXIoENz0Y0fBv7ieGeIU9U1S3E-VsB0ejQutQtbHoOn199_zJE_7x7y_EtBAUZHMx3I7Sqwi96CXIj1TF__V9TtPj7rbrrgbHI9gVhlgTqNH1bTMPwZzKCwfURBWp-b3IEqSB-U/s640/BastimentsPano092-094_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">El gegant pic de Bastiments des del Coll de Freser</span></em></p><p align="justify">
L'aproximació es pot fer des de Setcases per la carretera de Vallter. Es pot deixar el cotxe més o menys un quilòmetre abans d'arribar a l'estació d'esquí, en la darrera d'un seguit de corbes de 180º un cop passat el gran espai d'aparcaments de la zona baixa de l'estació. Des d'aquí (cota 2100 m aprox.) un corriol ben senyalitzat remunta al costat del riu Ter, aquí encara només un torrent de muntanya, fins que s'arriba en pocs minuts al refugi d'Ulldeter. El bosquet de pi negre de seguida desapareix passat el refugi i s'entra en una àmplia zona de prats per on transcorren algunes de les pistes d'esquí, delimitades per tanques de canya i plàstic d'estètica no gaire afortunada. A l'esquerra ens queden les parets imponents del Gra de Fajol. El camí va ascendint fins que unes darreres marrades per tartera ens deixen a l'amplíssim Coll de la Marrana (2529 m), on es fa palès el perfil topogràfic assimètric producte de l'erosió diferencial de les glaceres quaternàries. A l'est l'imponent circ glacial d'Ulldeter amb escarpades parets i pedregosses vessants; a l'oest un relleu més suau i herbós a la Coma de Freser.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg8_7n3Karue6lLniXyuf3SLm4bsWooBFPHQn6Ddl6AENkCZOk5dEw401XFfWDSQpGylR-N18yTkrxiE_uJktDeNhr_3bHwl_wCXE4M4uRgIUmdR0VtH_9IThILxtEJlStyfyhM8GiBe4/s1600/DSC01090_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505194222770957186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg8_7n3Karue6lLniXyuf3SLm4bsWooBFPHQn6Ddl6AENkCZOk5dEw401XFfWDSQpGylR-N18yTkrxiE_uJktDeNhr_3bHwl_wCXE4M4uRgIUmdR0VtH_9IThILxtEJlStyfyhM8GiBe4/s640/DSC01090_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Freser i Infern semblen difícils d'abastar des d'aquí, però arribar-hi només requereix una mica d'esforç</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggX3srL7Wpbxr67RX0fRYohWhxhKFk6sY1MR-uIX3uCK9L_gPWIRooS_FVzHQOSqxX2YJ9fTM38dEX4iFGVxj1LwQpAPid3D10JdSHqN5jUZXpvF-EBjJXNgUK_GrTf01Y8eqrggimBM0/s1600/BastimentsPano095-096_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505194018902864562" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggX3srL7Wpbxr67RX0fRYohWhxhKFk6sY1MR-uIX3uCK9L_gPWIRooS_FVzHQOSqxX2YJ9fTM38dEX4iFGVxj1LwQpAPid3D10JdSHqN5jUZXpvF-EBjJXNgUK_GrTf01Y8eqrggimBM0/s640/BastimentsPano095-096_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Un dels més espectaculars trams de la cresta</span></em></p><p align="justify">
Des del coll en direcció nord el camí de pujada al Bastiments és evident, i només cal anar-lo seguint cap amunt, fent ziga-zagues en la part més alta on es transita per roquissars descompostos pel pas de generacions de muntanyencs. Si us fixeu en el tipus de roca es tracta de gneis, una pedra molt semblant al granit, duríssima, que mirada de prop sembla tenir multitud de petits cristalls d'aspecte ocel·lar. Ja al capdamunt de la cresta, fàcil, allargada, cal fer els darrers metres per un caos de blocs fins la punta més occidental, a 2882 m. Depenent del nostre ritme l'ascensió es pot fer cim en una hora i mitja o un parell d'hores. Cal no agobiar-se pels temps invertits. Cadascú té la seva pròpia cadència; és una cosa que s'aprèn de seguida quan es fa muntanya. A dalt els panorames que ja s'anaven entreveient durant l'ascensió es fan complets, i la vista pot abastar els quatre punts cardinals sense més obstacle que els altres excursionistes que, segurament, comparteixen el cim amb nosaltres. A l'estiu hi pot haver una petita multitud, sobretot en dies festius.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFMUHCJtjlEbvt7xa7v16ufX2TFyhVfsksYIp0b60LluYjmCStJU8oDvh158Ydf4o1IhkTrPVLeA6lt4Ih_r9kyBxcE9O7MHvd2Odi9wDjkwHUtlWEBRZYsypratCzrf_qPXlNbqgQg0Y/s1600/BastimentsPano097-099_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505193758561684322" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFMUHCJtjlEbvt7xa7v16ufX2TFyhVfsksYIp0b60LluYjmCStJU8oDvh158Ydf4o1IhkTrPVLeA6lt4Ih_r9kyBxcE9O7MHvd2Odi9wDjkwHUtlWEBRZYsypratCzrf_qPXlNbqgQg0Y/s640/BastimentsPano097-099_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Des del cim del Pic de Freser (2835 m) es divisa la Coma de Tirapits, els grans estrats inclinats de marbre del Pic dels Gorgs (2848 m) i el Pic de l'Infern (2869 m)</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV3ppjke_ZvbvhvIjPXGMwcV4Xn5Ay9QWvnPLo3yn6nQmWrcGDis-ZbLjHP4g9ZF2VCFZ3tFN3iipdjyfLmz_jqug1XBvHTEuCtMWvuAK8O0u47-kAljgYj7ZIcflLOO_zFtegkFdSI7E/s1600/BastimentsPano101-103_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505193472896042498" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 363px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV3ppjke_ZvbvhvIjPXGMwcV4Xn5Ay9QWvnPLo3yn6nQmWrcGDis-ZbLjHP4g9ZF2VCFZ3tFN3iipdjyfLmz_jqug1XBvHTEuCtMWvuAK8O0u47-kAljgYj7ZIcflLOO_zFtegkFdSI7E/s640/BastimentsPano101-103_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Un dels passos més salvatges entre el Freser i l'Infern, on la grimpada és necessaria</span></em></p><p align="justify">
Si el Bastiments és un cim senzill, molt concorregut i que la majoria de gent corona per tornar a baixar després pel mateix camí, escollir la travessia de la cresta fins al Pic de l'Infern ens garanteix justament el contrari: poca gent, una certa dificultat tècnica (assequible, això sí) que fa més atractiu l'itinerari, i la culminació d'uns quants cims molt més solitaris. Del Bastiments al coll de Freser (o collada de les Comes de Malinfern segons alguns mapes) hi ha quasi dos-cents metres de baixada pronunciada per terreny pedregós, castigador de genolls i de bessons, regirador de turmells. Superat el coll l'ascensió continua per la cresta cada cop més aèria fins al Pic de Freser, abans del qual hi ha algun tram que ens obliga a fer petites grimpades. La sensació d'alta muntanya agrest és aquí ja ben evident, sobretot si transitem prop del llindar cap a la vessant nord de la Comamitjana en el tram on encara el gneis és la roca dominant. Al pic de Freser (2835 m) s'agraeix una breu aturada per adonar-nos que hem fet més de mig camí de la cresta.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk-lJutKLyHsOunFkgGFUcqWdXUwX88J2x3OKVXN2vEAk_F0kDnRUeWxFiIakGz-_tqWSWhkRF3xu1vEMHBtf-1VgW8O8RAugcQB3ifABWLmI-pOjOnEvapswR7X7SupkEBTziC4qNY2U/s1600/DSC01115_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505193264212865186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk-lJutKLyHsOunFkgGFUcqWdXUwX88J2x3OKVXN2vEAk_F0kDnRUeWxFiIakGz-_tqWSWhkRF3xu1vEMHBtf-1VgW8O8RAugcQB3ifABWLmI-pOjOnEvapswR7X7SupkEBTziC4qNY2U/s640/DSC01115_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Arribant a l'Infern, una mirada enrera cap a les piràmides del Bastiments i Freser</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-AgP1uFz3G3oSX5bPkBZK9OOakElQ9ZW7YMh1Ef59gz5ZKyxuU4XvKl1y_ijsnejwTZQR2_XEsHK2SMQyp22dLMqlm08IeCnDKmz5cJOfxuDcDph9wahWXmkHv7xmCtPwlwFS-20nBk4/s1600/BastimentsPano105-108_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505193074789767522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 176px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-AgP1uFz3G3oSX5bPkBZK9OOakElQ9ZW7YMh1Ef59gz5ZKyxuU4XvKl1y_ijsnejwTZQR2_XEsHK2SMQyp22dLMqlm08IeCnDKmz5cJOfxuDcDph9wahWXmkHv7xmCtPwlwFS-20nBk4/s640/BastimentsPano105-108_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">L'alta vall i circ de Comamitjana</span></em></p><p align="justify">
El camí continua en baixada fins un altre coll, per després tornar a pujar fort en direcció al Pic de l'Infern (2869 m). Aquest tram és espectacular pels tons vermellosos i ocres que mostren els esquists ferruginosos. Al Pic de l'Infern retrobem els gneis. Aquesta esvelta piràmide, vorejada al nord per unes parets que fan feredat i envoltat de profundes i desafiants canals d'allau, sembla estar decantat un pas endavant en relació a la cresta fronterera. De fet alguns mapes el situen íntegrament en territori francès, mentre en d'altres el límit s'estira fins esgarrapar-ne un bocí de la punta, que seria espanyol. Tant hi fa: el Pic de l'Infern és íntegrament català. I el topònim vol dir el que vol dir. Potser en un dia assolellat d'estiu no s'entén el perquè d'aquesta denominació, però el 92 ho vaig poder comprovar. Acampats just sota el pic, a l'Estany Negre de Carançà, durant una nit de tempesta de llamps i trons, us ben asseguro que el que es va obrir damunt nostre va ser el mateix infern, amb la fúria de Llucifer desencadenada sense pietat durant unes hores de matinada que es feren eternes.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw-fxlnrJl730Uec72RVNtZODZVgGk-EN-kL6ZuxIHctmru33J1ZXnDsxn9y0KSHhKDz0xXd6NGd8tnKgQwgyixJfwgZ9hZ1cndoNNVH_TH3G8VqdJ6izSNqkCmR6164Io0THAqL3A7m0/s1600/BastimentsPano109-110_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505192749874881970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 259px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw-fxlnrJl730Uec72RVNtZODZVgGk-EN-kL6ZuxIHctmru33J1ZXnDsxn9y0KSHhKDz0xXd6NGd8tnKgQwgyixJfwgZ9hZ1cndoNNVH_TH3G8VqdJ6izSNqkCmR6164Io0THAqL3A7m0/s640/BastimentsPano109-110_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">La vessant nord del Pic de l'Infern ofereix vistes molt aèries sobre la vall de Carançà i la Coma de l'Infern. Més enllà, les muntanyes de l'Alta Cerdanya i el Capcir</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsa_X1LnAJA9rwNFy1qOp1Z0rhl1GYv5sGB0vSpe2-FpKPOcXf61vNAzsqSYnjPMopKQkIjh7WuAa4wXJQiAQRY9YwpIPjPT9sI3w5cDMDteSxCcNsC3eQriXMVkbYiuVy9nq-c8pGe-0/s1600/BastimentsPano111-112_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505192500491000770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsa_X1LnAJA9rwNFy1qOp1Z0rhl1GYv5sGB0vSpe2-FpKPOcXf61vNAzsqSYnjPMopKQkIjh7WuAa4wXJQiAQRY9YwpIPjPT9sI3w5cDMDteSxCcNsC3eQriXMVkbYiuVy9nq-c8pGe-0/s640/BastimentsPano111-112_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">El magnífic circ de Carançà, amb els estanys Blau (esquerra) i Negre (dreta). Damunt seu, l'ample coll de Carançà (2727 m) obre el pas cap a l'Olla de Núria, dominada per l'imponent Puigmal (2910 m, a l'ombra de la part esquerra)</span></em></p><p align="justify">
Reculant una mica per deixar el cim de l'Infern, podem coronar el germà petit d'aquest, el Pic dels Gorgs (2848 m), que no destaca més que uns cinc metres respecte al collet proper. Es pot dir que mai fareu un cim tan fàcil, es puja en un minut. El Gorgs s'obre cap al sud i les seves vistes permeten completar les de l'Infern. S'hi aprecia l'ampla i suau Coma de Freser, per on tornarem fins retrobar el Coll de la Marrana. Abans però cal continuar davallant per la cresta, en una zona de capçalera de tarteres pedregoses provinents del desmantellament erosiu de potents estrats de marbre blanc i esquists marrons i verds. Si pareu atenció als blocs, és freqüent veure-hi agrupacions de cristalls blancs allargats, com agulles, de diversos minerals metamòrfics. En la meva anterior visita en vaig recollir mostres, afegint un llast considerable a la ja prou pesant motxilla (ai senyor, érem joves).
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQ93lFs-kxafTM7pcKrbuE26vKRdUdl3HlseAaeZglm5-UZYWnLYpQwugeVums-QpD2sJucynCJx3K3dNtGYq-1bLCU4tNXge7vIQ5LpmJfoI7ktXpZbm7GxFBVhxl5F_8XMuv1RSaCs/s1600/BastimentsPano117-118_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505192270948007762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 246px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQ93lFs-kxafTM7pcKrbuE26vKRdUdl3HlseAaeZglm5-UZYWnLYpQwugeVums-QpD2sJucynCJx3K3dNtGYq-1bLCU4tNXge7vIQ5LpmJfoI7ktXpZbm7GxFBVhxl5F_8XMuv1RSaCs/s640/BastimentsPano117-118_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">El majestuós Pic de l'Infern, des del modest Pic dels Gorgs</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-vBa9u7YrnFGYnRstxbRnoHiwcVmkON3sGvhLvmz0Z19IDtfehXOUxW65T2VfkvsLMrZlNP4WPKQBt9dM2kg5cK7ZWmWKpDx-iqRYoTXExe-beiZ0nUwpuY7ZR9aHk0Lc-htr5fvjuz0/s1600/BastimentsPano123-124_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505191998118547458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 486px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-vBa9u7YrnFGYnRstxbRnoHiwcVmkON3sGvhLvmz0Z19IDtfehXOUxW65T2VfkvsLMrZlNP4WPKQBt9dM2kg5cK7ZWmWKpDx-iqRYoTXExe-beiZ0nUwpuY7ZR9aHk0Lc-htr5fvjuz0/s640/BastimentsPano123-124_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Uns agosarats excursionistes en un tram molt exposat de paret marmòria als Gorgs. Un risc innecessari, ja que el camí bo transcorre només uns metres a l'esquerra per zona molt més segura</span></em></p><p align="justify">
La baixada fins al Portell de Tirapits permet tenir una vista completíssima de la part alta del Circ de Carançà, segurament el més bonic dels anfiteatres lacustres d'origen glacial al Pirineu Oriental. Des d'aquest coll si es vol es pot tornar a pujar per la carena fins als Pics de la Vaca (2820 m) i més enllà encara continuar fins a Núria. Però això és una altra excursió, i el més senzill per tancar la ruta és descendir a través de la coma herbosa de Tirapits, prop d'una cabana ramadera de pedra, fins trobar el fressat camí que prové del santuari. Un cop al sender, prenent-lo en un gir cap a l'esquerra, ens quedarà un llarg passeig quasi planer per les amples pastures de la Coma del Freser, d'on a partir de múltiples surgències i rierols hi neix l'esmentat riu afluent del Ter. Un cop de nou al Coll de la Marrana, la baixada es fa pel mateix camí de la pujada.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCAJI_dlhmgyGMaG27kzkLf5ml5B5LmgCLdvrf1hr04Gwp0-ZsvOTsu9cJZRq9ZiQ_Q9mjiseMOXNzOJ5XH__TnRKiaJ7FmfGe0KHRFn7c6uZTOgER5Gobr_ywIhG5FId20fH5DBYKY4/s1600/BastimentsPano125-126_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505191735918232674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 437px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCAJI_dlhmgyGMaG27kzkLf5ml5B5LmgCLdvrf1hr04Gwp0-ZsvOTsu9cJZRq9ZiQ_Q9mjiseMOXNzOJ5XH__TnRKiaJ7FmfGe0KHRFn7c6uZTOgER5Gobr_ywIhG5FId20fH5DBYKY4/s640/BastimentsPano125-126_TM.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">A la Portella de Tirapits, un darrer cop d'ull cap a Carançà</span></em></p><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505191463637989730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 232px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDweubqQ8_mSa3XtXfq_KyUt8EKNq-83RIx2Wzwc-Il6VUkvb3TwcrbxoHaPDiOCl1oBqobdZA8AYNoJyRs2wUps0q4kGjfARR4h0T8S4d8gm2gqIOwwLskcq7kjGa_wMVJfmz3MvtahE/s640/BastimentsPano132-133_TM.jpg" border="0" /></p><p align="center">
<em><span style="font-size:85%;">Vessants sud del Pic dels Gorgs i el Pic de Freser, on mostren la seva cara més agrest</span></em></p><p align="justify">
Repetir una experiència com aquesta amb divuit anys de diferència genera sentiments contradictoris. El plaer indescriptible de gaudir d'una alta muntanya que ofereix la seva cara amable (amb permís dels capricis meteorològics, és clar) ens pot omplir de satisfacció, és una garregada de piles al màxim. Per altra banda serveix per constatar que aquí quasi res ha canviat. Els cims, les crestes rocoses, els estanys, les pedres, els camins, l'herba... tot segueix allà on era quan ho vam visitar per primer cop. Les muntanyes romanen impertorbables, immutables, com una espina dorsal rocosa, com gegants dorments, com dracs petrificats, i així seguiran sempre. Només una cosa ha canviat des de llavors, un element forani que ja no és com era abans, que ha rebut petjada per les vicissituts del pas del temps. Caminant per allà dalt, qui ha canviat som nosaltres.
</p>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuvjgz1lsXGqXNJo-t0DDscJ2I8jM6HvcW_adfFMnLit3n6Vqucf5ajYeXGluYuDoHlP_XUFXm2JfBtbMqrlfmS7EvpffcJaaswzONOg1N54Rt0uA_DZYs-LV3M58LFEZdfw7zR8T1Spc/s1600/DSC01139q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505191161331464946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuvjgz1lsXGqXNJo-t0DDscJ2I8jM6HvcW_adfFMnLit3n6Vqucf5ajYeXGluYuDoHlP_XUFXm2JfBtbMqrlfmS7EvpffcJaaswzONOg1N54Rt0uA_DZYs-LV3M58LFEZdfw7zR8T1Spc/s640/DSC01139q_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></a></p>
<em><span style="font-size:85%;">Cavalls a les pastures de la Coma de Freser, prop del Coll de la Marrana</span></em>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-83017653530438378132010-07-20T19:19:00.023+02:002010-07-22T11:11:43.223+02:00Festeig de coleòpters<strong><span style="font-size:130%;">Hi ha química i física</span></strong>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRSg7GFJgo8kDOE5QkphMEfgYBraWHw0yP0MGYeKl53Wi35mOLl2IfboPkk9IaCGQqosv7Drieg8GgX6Vy_deHUoj3ZFkMAHOS-Hzv-t-mBvnDdOixw1G7R5wNIqNGawtxcEgpVyPXl34/s1600/DSC00712q_TM(2).jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496041136286282786" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRSg7GFJgo8kDOE5QkphMEfgYBraWHw0yP0MGYeKl53Wi35mOLl2IfboPkk9IaCGQqosv7Drieg8GgX6Vy_deHUoj3ZFkMAHOS-Hzv-t-mBvnDdOixw1G7R5wNIqNGawtxcEgpVyPXl34/s640/DSC00712q_TM(2).jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Fent-ho en un llit de pètals porpra (Brachyleptura fulva)</span></em></p>
<p align="justify">A finals de primavera i principis d'estiu el cicle vital de molts insectes es troba en el seu punt àlgid. Les larves completen la seva transformació a individus adults, i llavors per a ells comença un breu però intens període de temps amb un únic objectiu: la reproducció. Durant la seva efímera existència com a especímens plenament desenvolupats, unes poques setmanes a molt estirar, s'han d'afanyar a complir la seva missió vital ràpidament, sigui com sigui, costi el que costi. Han d'aconseguir parella reproductiva per així assegurar la pervivència de l'espècie. </p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIMyoRCN8IbgGWPV14CAktZVo__JDaZiF8N5xLx7tLICaGYTW2wxhHM7u5nm3prLRv3J4sx4dl5OJEFh8TcTsPDjjelhFUqhl69zHYKpbnNNqHP6BG1qmwwEva8unav3dfSLucIjNr5Ik/s1600/DSC00435q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496041009973806946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIMyoRCN8IbgGWPV14CAktZVo__JDaZiF8N5xLx7tLICaGYTW2wxhHM7u5nm3prLRv3J4sx4dl5OJEFh8TcTsPDjjelhFUqhl69zHYKpbnNNqHP6BG1qmwwEva8unav3dfSLucIjNr5Ik/s640/DSC00435q_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Cadascú a la seva flor (Adela australis, lepidòpters)</span></em></p>
<p></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-KsNSkGGMfCZHewrZtLWHBd3mTklMsr9RLmERsJay7DhrNdM51r7rjW7fgpIe7PD8R5QhtaU57egThJtruUXzQS_CRhK0Pn36iLgN9I1EgybOmEUuxJvQpUzPWu9-MB1Cin1zBAKYqEA/s1600/DSC00450qTM(2).jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496040884174225506" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-KsNSkGGMfCZHewrZtLWHBd3mTklMsr9RLmERsJay7DhrNdM51r7rjW7fgpIe7PD8R5QhtaU57egThJtruUXzQS_CRhK0Pn36iLgN9I1EgybOmEUuxJvQpUzPWu9-MB1Cin1zBAKYqEA/s640/DSC00450qTM(2).jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Una minúscula Anomala sp., d'un verd llampant que no passa desapercebut</span></em></p>
<p></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMKfrR_gpCpOhPrYOnfdblA2a7n1T3VGiNUQlHQdHVCkwfj_diJNxTnpYVT_hgrfQHIcSV_zuBKPeAutjMMBgPjcewxhpQOcExj_Jf6JxPbao7mvgUw0O-cibTH0W9bSRD598VntxEl34/s1600/DSC00475pTM(2).jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496040742359954114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMKfrR_gpCpOhPrYOnfdblA2a7n1T3VGiNUQlHQdHVCkwfj_diJNxTnpYVT_hgrfQHIcSV_zuBKPeAutjMMBgPjcewxhpQOcExj_Jf6JxPbao7mvgUw0O-cibTH0W9bSRD598VntxEl34/s640/DSC00475pTM(2).jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Surfejant (Alabonia geoffrella)</span></em></p>
<p align="justify">D'entre els insectes, els coleòpters no són pas diferents a la resta en aquest aspecte. Els vulgarment anomenats escarabats, un nombrós i variat grup d'invertebrats d'exoesquelet quitinós, tres parells de potes, dos d'ales i un d'antenes, despleguen una ingent diversitat d'estratègies i procediments amb l'exclusiva finalitat de fecundar o ser fecundats, per passar així el testimoni a les següents generacions. Però el món és molt gran i per a unes bestioles tan petites i d'existència tan breu, trobar la mitja taronja pot ser una missió inabastable a menys que es despleguin uns recursos biològics extraordinaris perfeccionats durant milions d'anys d'evolució. I això és justament el que fan els coleòpters: han optimitzat la química i la física.</p>
<p></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_ybZ9RDUTTIli3AXsl_ZCXfR-WaZ8wv9IUg2hBK1haoxTniIgSwDr3aYC5z8AJAQnoYtdbjcCSaRsgd7Za9XNRycbEBOJWlO_k0RbdIPUUfELeBwLUWBvAa8xHVEMs4vmSOaf629mJRM/s1600/DSC00714q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496040590834289810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_ybZ9RDUTTIli3AXsl_ZCXfR-WaZ8wv9IUg2hBK1haoxTniIgSwDr3aYC5z8AJAQnoYtdbjcCSaRsgd7Za9XNRycbEBOJWlO_k0RbdIPUUfELeBwLUWBvAa8xHVEMs4vmSOaf629mJRM/s640/DSC00714q_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Immillorable pedestal des d'on emetre reclams reproductius (Mylabris sp.)</span></em></p>
<p></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglk69OiJanP4XnI-GYZbYkPwOrI4FfwVr80GEgMsm6sOOKVn4Wj-HJ8Stn1yZ6WBQt_0s8L5Aj7DQOd5xv04j_rt5HAQGO0ahIVNIBonkeFdKqnTclX8jOMiVj8HhoZRGiQBitK8n8bLA/s1600/DSC00718q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496040436835963714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglk69OiJanP4XnI-GYZbYkPwOrI4FfwVr80GEgMsm6sOOKVn4Wj-HJ8Stn1yZ6WBQt_0s8L5Aj7DQOd5xv04j_rt5HAQGO0ahIVNIBonkeFdKqnTclX8jOMiVj8HhoZRGiQBitK8n8bLA/s640/DSC00718q_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Una parella d'Oxythyrea funesta en acció</span></em></p>
<p align="justify">En primera instància la localització entre mascles i femelles ve condicionada per l'emissió de feromones per part de les femelles. Aquestes substàncies, autèntics missatgers químics, poden ésser detectades fins a quilòmetres de distància pels mascles, equipats amb uns minúsculs òrgans olfactoris extraordinàriament sensibles. L'apropament és afavorit també per la producció de sons específics, sovint vibracions ondulatòries imperceptibles a menys que es vagi equipat amb unes antenes especialitzades, d'alta tecnologia bioevolutiva, que detecten el més minúscul moviment de l'aire provocat per les danses que inciten a la reproducció. La vista, en darrera instància, juga també un paper en el rol de reconeixement entre individus, malgrat que la majoria d'insectes es poden considerar més aviat miops des del punt de vista òptic; tot i no captar els detalls, dissenys multicolors i patrons geomètrics específics ja fan el fet. Llits de flors impregnats d'aromes pol·líniques són sovint l'escenari de còpules breus en què el mascle s'enfila damunt la femella, tot subjectant-la amb les fines potes i estimulant-la amb suaus carícies de les antenes. En general, l'acte reproductiu és únic, ja que els coleòpters tenen el temps just per aparellar-se un sol cop en la seva curta existència.</p>
<p align="justify"></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZgeaZ-A-NAhj_HHK-Hwd8YJvBgc7SCO254JwFEZhkRrPy3dLMASksxua4H8qqInZ0S61VftzgGAMa59RonqqEKOImDMLvZ6RLBL78GST95WN_zauvOoGCacqOMF65JoziTKc0ZH-GjJI/s1600/DSC00488q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496040273125014322" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZgeaZ-A-NAhj_HHK-Hwd8YJvBgc7SCO254JwFEZhkRrPy3dLMASksxua4H8qqInZ0S61VftzgGAMa59RonqqEKOImDMLvZ6RLBL78GST95WN_zauvOoGCacqOMF65JoziTKc0ZH-GjJI/s640/DSC00488q_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Mascle d'edemèrid (Oedemera podagrariae)ubicat estratègicament en una flamant flor d'estepa</span></em></p>
<p></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBDi-stWVyhNIxZynXHYRqzDpDAiF1NEH-uS4FVp8FtU2otArZFstqIroGLry8p031nMo2dx9WBz_hyphenhyphenaQh-ylq7DkM_CkynVY70zp79LnT3vP9QHHQr6KtUbpP0TsGiWhnGyf2g9X0G5Y/s1600/DSC00744q_TM(2).jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496040135977156626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBDi-stWVyhNIxZynXHYRqzDpDAiF1NEH-uS4FVp8FtU2otArZFstqIroGLry8p031nMo2dx9WBz_hyphenhyphenaQh-ylq7DkM_CkynVY70zp79LnT3vP9QHHQr6KtUbpP0TsGiWhnGyf2g9X0G5Y/s640/DSC00744q_TM(2).jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Ei, no molesteu!</span></em></p>
<p></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs4Xr3BLK2qEJ8j2lbqDtndLvsuEYdkKe5pduxbg18nn0eKFSl_f6PL_u_QRpPTgj75C0kzEEzcIwuXgPzC3zec0sRSAbkOJjoEpdiVynHE5UxLfxyLdC5vpcxhnLgUIw1VSm7YwmVx6s/s1600/DSC00830p_TM(2).jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496040002507768674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs4Xr3BLK2qEJ8j2lbqDtndLvsuEYdkKe5pduxbg18nn0eKFSl_f6PL_u_QRpPTgj75C0kzEEzcIwuXgPzC3zec0sRSAbkOJjoEpdiVynHE5UxLfxyLdC5vpcxhnLgUIw1VSm7YwmVx6s/s640/DSC00830p_TM(2).jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Algunes xinxes semblen més aviat màscares africanes</span></em> </p>
<p align="justify">A principis del mes de juny vaig pujar un dia al Puig Montigalar, un turó de 466 metres d'alçària al cor del massís de les Gavarres. Malgrat la seva altitud modesta es tracta d'un punt dominant en la zona. A més es troba recobert completament per un espès bosc mediterrani d'alzinar, acompanyat de suro, arboç i bruc, i al seu capdamunt només s'hi pot arribar a peu. L'època reproductiva dels insectes havia començat feia poques setmanes, i aquí i allà pul·lulaven papallones, escarabts, abelles, formigues. En arribar al cim la sorpresa fou majúscula, ja que en les copes dels arbre més alts s'hi havien concentrat milers de coleòpters allargats de cos negre i ales marronoses, immersos en un frenesí de revoloteigs i còpules desbocades per tot arreu. Estava sent testimoni d'una massiva cita sincronitzada, esdeveniment biològic de primer ordre per a l'espècie, combregada multitudinàriament en el punt més alt disponible en quilòmetres a la rodona. No vaig resistir la temptació de fotografiar-ho i fer petits enregistraments de vídeo.</p>
<p></p>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPkJIN7v8f6U4odLT58gqKhkRxTkXQaYKXboStENezyJiCjSL2Sb1to1HZN_cTG2pLMe9QiGe0h3sRtTZkhcDLxaT0iTv6-xNFghMozKzTgCCTgjOLk4XfVJMTsaAmzVMjWgr44VzWnSY/s1600/DSC00608p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496039871443037378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPkJIN7v8f6U4odLT58gqKhkRxTkXQaYKXboStENezyJiCjSL2Sb1to1HZN_cTG2pLMe9QiGe0h3sRtTZkhcDLxaT0iTv6-xNFghMozKzTgCCTgjOLk4XfVJMTsaAmzVMjWgr44VzWnSY/s640/DSC00608p_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Concentració d'Omophlus lepturoides al Puig Montigalar</span></em></p>
<p align="center">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='640' height='532' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dy6wSAYsvt38amras2zUpZzWNPWM2l00dJpRAt6vuf-Hfri8_Q7pmeX2UQbECyA6EXzB_WhIOis0lDMyCNJGA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></p>
<div align="justify">Com de costum vaig voler signar a la llibreta que hi ha dins una caixa metàl·lica sota el vèrtex geodèsic. Era diumenge a primera hora de la tarda, i la darrera nota deixada per algú era de feia una setmana. Posteriorment a casa, picat per la curiositat, vaig investigar quines eren aquelles bestioles, i va resultar que es tracta d'una espècie els adults de la qual viuen només una setmana, i que moren poc després d'haver-se aparellat. Em vaig sentir afortunat i corprès a la vegada. Possiblement havia estat l'únic ésser humà a presenciar tal esdeveniment aquest any en bona part del massís de les Gavarres. Sona una mica fort, però de fet als escarbats tant els feia. Per a ells la missió estava complerta. Gràcies a la química i la física. </div>
<p></p>
<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu86U-sNOP-ZEZTzWS5_sS57QdKR7bt_W3FitfkPWfrFjVtmeSk_-fk0RSsPsdS8q5pjQmJurmtojA0cTlg6UQ85zGeFtxQf7_cPL3DDY5jSeTmLNtvlIIkWz9vibYeYpjVWcfYi3qy_Q/s1600/DSC00615p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496039691943133490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu86U-sNOP-ZEZTzWS5_sS57QdKR7bt_W3FitfkPWfrFjVtmeSk_-fk0RSsPsdS8q5pjQmJurmtojA0cTlg6UQ85zGeFtxQf7_cPL3DDY5jSeTmLNtvlIIkWz9vibYeYpjVWcfYi3qy_Q/s640/DSC00615p_TM.jpg" border="0" /></a></p>
<p align="center"><em><span style="font-size:85%;">L'èxit vital a punt de ser assolit</span></em></p><p> </p><p align="left"><em><span style="font-size:85%;">(Agraïments a Carles Roqué i un expert anònim pel cop de mà en la identificació d'algunes de les espècies)</span></em></p>
<p></p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-76788739968973113532010-07-03T13:48:00.008+02:002010-07-03T13:56:20.292+02:00X Concurs de Fotografia de la Natura, Banyoles 2010<strong><span style="font-size:130%;">"Aiguamolls i zones humides"</span></strong>
<div align="justify">
<span style="font-size:85%;">Organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, Limnos (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany), Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i Museu Darder-Espai d'Interpretació de l'Estany. Col·labora el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.</span></div><div align="justify"></div>
<div></div>
<div align="center"><strong><span style="font-size:130%;">Premi Universitat de Girona</span></strong></div><div align="justify">
</div><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg697KPI2qqQ1v4r1GRWlprSqQKbSeg9SMFjrn9oR9Ra6a7POgFkARP0JMA2GEmzs0IBi2FOY4DrNI15mKMd1UWwdMw8gYekWK953s6qZP9XXVFLn4JgNkcogMPCZF1uooIurDT4puKapQ/s1600/PlaSocs_TM(s).jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5489645960662874546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg697KPI2qqQ1v4r1GRWlprSqQKbSeg9SMFjrn9oR9Ra6a7POgFkARP0JMA2GEmzs0IBi2FOY4DrNI15mKMd1UWwdMw8gYekWK953s6qZP9XXVFLn4JgNkcogMPCZF1uooIurDT4puKapQ/s640/PlaSocs_TM(s).jpg" border="0" /></a><em><strong>"El racó de Huckleberry"</strong></em> </p><p align="center"><em>Riu Ter a Salt (Gironès)</em></p><p align="justify">
Les obres premiades i una selecció de les millors fotos es podran veure durant els mesos de juliol i agost al Museu Darder de Banyoles, i entre octubre i novembre a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.</p><p>
</p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-32430794900251511412010-05-29T19:38:00.045+02:002010-05-31T19:48:18.422+02:00Litoral del Montgrí<div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Cales silencioses al nou parc natural</span></strong>
</div><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Z_zpPpjVO1U6yWi4XqjqptgJ36Uh400A-k8x_IwJC1biWEgmuVErJ6zCM-E0Ahrx2HAHh8Cqi0HsyoOrQ9LiSI0Y6cWv-_dX_sRfY6uEg7B_4npl5gcx9t9hYd0CSbDNzKXE69NGeb4/s1600/DSC02962_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476752467330711186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Z_zpPpjVO1U6yWi4XqjqptgJ36Uh400A-k8x_IwJC1biWEgmuVErJ6zCM-E0Ahrx2HAHh8Cqi0HsyoOrQ9LiSI0Y6cWv-_dX_sRfY6uEg7B_4npl5gcx9t9hYd0CSbDNzKXE69NGeb4/s640/DSC02962_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Aigües tranquil·les a Cala Pedrosa</span></em> </p><p align="justify">
Tots els qui estimem i valorem la riquesa natural de Catalunya estem d'enhorabona. El passat 13 de maig de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Declaració del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el dissetè espai natural protegit del país. El nou parc té més de 8000 hectàrees de superfície, repartides per vuit municipis de l'Alt i el Baix Empordà, de les quals unes 2000 són d'àmbit marí. Engloba tot un seguit de paisatges i ecosistemes litorals mediterranis diversos, entre els que destaquen els riquíssims i ben preservats fons marins de les Medes, les llacunes i aiguamolls litorals relacionats amb la desembocadura del Ter, els espais agraris amb cultiu de l'arròs a Pals, els illots i penya-segats costaners on nien diverses espècies d'aus marines, o els extensos altiplans semiesteparis del massís calcari del Montgrí.</p><p align="center">
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwV5-96BUZUEA6lln_jK0P4aq00y9-tu6-XO2QewP9znSINN4ci6zQKEP3ZcF_4REJnxmPl1Gl2unIl5RTkbEMASSQSk0LbtTkO0PlyPiVOzvMDD62NYyllX1C0u37TpmF0Y_xxsT1Ys/s1600/ForadadaPano2970-71_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476752277853107250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 282px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDwV5-96BUZUEA6lln_jK0P4aq00y9-tu6-XO2QewP9znSINN4ci6zQKEP3ZcF_4REJnxmPl1Gl2unIl5RTkbEMASSQSk0LbtTkO0PlyPiVOzvMDD62NYyllX1C0u37TpmF0Y_xxsT1Ys/s640/ForadadaPano2970-71_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Nombroses coves marines s'escampen per la base dels penya-segats al golf de la Morisca</span></em></p><p align="center">
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwdzgjeRAIGAjT-hBMrXPlDWcGnHpeUo_32X5lxFthy1L7KYv6wUNxWcGhM07Hi4Tp4WuEEQtt-TauFOdEqUOOlG_UBE99EJ82mY0wVh2DvamL5wsOjI3hKlHxzKaUFevJvbv54RjFECk/s1600/PanoCalaFerriol2990-91_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476752024575917154" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 302px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwdzgjeRAIGAjT-hBMrXPlDWcGnHpeUo_32X5lxFthy1L7KYv6wUNxWcGhM07Hi4Tp4WuEEQtt-TauFOdEqUOOlG_UBE99EJ82mY0wVh2DvamL5wsOjI3hKlHxzKaUFevJvbv54RjFECk/s640/PanoCalaFerriol2990-91_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Cala Ferriol, solitària durant gran part de l'any, s'omple de banyistes arribats en barca a l'estiu.</span></em> </p><p align="justify">
Per celebrar-ho, us convido a fer una passejada per descobrir un bocí de la part menys coneguda del flamant nou parc: les petites i recòndites cales amagades entre els espadats litorals de la costa del Montgrí. Curiosament aquest tram de la Costa Brava s'ha mantingut en bona part al marge de l'hiperexpansiu desenvolupament urbanístic de les darreres dècades. Potser és perquè sempre hi ha hagut disponibles àrees més accessibles per edificar i ajuntaments més predisposats a permetre-ho. O potser sigui perquè es tracta d'un entorn inhòspit dominat per la sequedat i la tramuntana, sovint afectat per incendis devastadors. O fins i tot podria ser degut a que la zona ha estat durant molt temps territori restringit i controlat pels militars, que hi establiren bases de comunicacions, campaments i polígons de maniobres. La qüestió és que el segment de costa entre l'Estartit al sud, i Cala Montgó de l'Escala al nord, es manté com el més remot de la costa gironina (amb permís d'alguns pocs racons del Cap de Creus).</p><p align="center"></p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_RFZYlOszyxkY2FiDjc877XyOkZ-r5_9d4M9PU6rXebRZzn3VfYFxzIWwPP0Y2zHIvkYYcOeLmgMuRUDudYpdhuTm6sj4kMjhivjl58pBdbPcpfsLm1kJlytFASUy7XdW6evsrBtxLc4/s1600/DSC02980_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476751824576581202" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_RFZYlOszyxkY2FiDjc877XyOkZ-r5_9d4M9PU6rXebRZzn3VfYFxzIWwPP0Y2zHIvkYYcOeLmgMuRUDudYpdhuTm6sj4kMjhivjl58pBdbPcpfsLm1kJlytFASUy7XdW6evsrBtxLc4/s640/DSC02980_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Els altiplans rocosos del massís del Montgrí es precipiten verticalment cap al mar en espadats que arriben a superar els cent metres.</span></em> </p><p align="center">
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4WxVTRCIY5vrhd19H9PeYwOLqRFXPA2mP5jdpqDF1jYWxNBMRBZI5TSrj5IXVi-2qUFZPVy_xWt31hiUs23aoUX_A0OHM4XZMKgpJVV_L8IoRz-eOYCr8Z4rim01SJbDe6pS5oLv_DNo/s1600/PanoCalaFerriol2995-96_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476751591435621522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 275px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4WxVTRCIY5vrhd19H9PeYwOLqRFXPA2mP5jdpqDF1jYWxNBMRBZI5TSrj5IXVi-2qUFZPVy_xWt31hiUs23aoUX_A0OHM4XZMKgpJVV_L8IoRz-eOYCr8Z4rim01SJbDe6pS5oLv_DNo/s640/PanoCalaFerriol2995-96_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Els illots del davant de Cala Ferriol protegeixen la petita badia de la fúria més intensa dels temporals.</span></em> </p><p align="justify">
El massís del Montgrí és un gran bloc de terreny elevat entre les planes empordaneses i el mar. Es tracta d'un fragment de l'escorça terrestre que durant la formació dels Pirineus -ara fa uns 30 o 40 milions d'anys- es va separar del nucli de la serralada i va lliscar una trentena de quilòmetres cap al sud. Com a resultat avui el veiem com una muntanya-illa entre planes reomplertes per sediments aportats durant mil·lenis pels rius que venen de terra endins. En el seu costat de llevant, tocant al mar, les resistents formacions rocoses calcàries han format una barrera imponent que l'acció marina s'ha anat encarregant de desgastar poc a poc, pacientment, temporal rere temporal.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpKpE-ssSeuJdtkfbKlgNCbwgyxWU4686Lgvllc9DwKqIoZSaN63o369U08y3MBF1lcqCXbMAJniGpO4GngjouoM7QUX7fv1EcLzXFIJKUer7BIHoPqEqlKuPP4dlznM3sC4Gehc3Zgqc/s1600/DSC02997_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476751378476970882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpKpE-ssSeuJdtkfbKlgNCbwgyxWU4686Lgvllc9DwKqIoZSaN63o369U08y3MBF1lcqCXbMAJniGpO4GngjouoM7QUX7fv1EcLzXFIJKUer7BIHoPqEqlKuPP4dlznM3sC4Gehc3Zgqc/s640/DSC02997_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">El Salt del Pastor, espadat en constant procés erosiu.</span></em></p><p align="center">
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipaqVMI-VTo-rN-M568AXWixaOz-BDfSCOcJjty-wrsKweqe5hfd5xpAgARXYyvPNA-rbJN47rfTmSBX_jpa9qfa06f_HgFlMPULel_J5VW0Fhk_Ieri3D2gzSmdhRi2iMrtFlC8-8360/s1600/PanoCalaFormatge2998-99_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476751160678980018" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 291px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipaqVMI-VTo-rN-M568AXWixaOz-BDfSCOcJjty-wrsKweqe5hfd5xpAgARXYyvPNA-rbJN47rfTmSBX_jpa9qfa06f_HgFlMPULel_J5VW0Fhk_Ieri3D2gzSmdhRi2iMrtFlC8-8360/s640/PanoCalaFormatge2998-99_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Aigües turquesa a Cala Formatge.</span></em> </p><p align="center">
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSo5KXZm3WcS9wyvJ5GnoCDOqVPRYq18En0Pgui3YDWWlCADVzVCXnYMiHCcFm229Aj1kB4tQfSH3ofrYNC_RkbsZMl0Zr_mXAAN4H039yc3TKxAWJnBPLWmypih4qeVG0Nxo7ZzB7FHs/s1600/DSC02989_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476750935817321778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSo5KXZm3WcS9wyvJ5GnoCDOqVPRYq18En0Pgui3YDWWlCADVzVCXnYMiHCcFm229Aj1kB4tQfSH3ofrYNC_RkbsZMl0Zr_mXAAN4H039yc3TKxAWJnBPLWmypih4qeVG0Nxo7ZzB7FHs/s640/DSC02989_TM.jpg" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><em>Caos de blocs en equilibri. </em></span></p><em><p align="justify">
</em>Així, la fesomia actual del Montgrí és una instantània del canvi constant a què està sotmesa aquesta costa alta, en la que els penya-segats verticals van retrocedint poc a poc a expenses del mar, i on en les zones de major feblesa de les roques s'hi han format entrants estrets i profunds, les cales. En aquestes petites badies sovint pedregoses, hi desemboquen els escassos torrents (els còrrecs, que en diuen per aquí), que degut al microclima semiàrid marcadament mediterrani i la naturalesa porosa del terreny, baixen eixuts pràcticament tot l'any. Prova irrefutable que el massís és extremadament permeable a l'aigua són les nombroses coves que s'observen de manera immillorable en els estimballs costaners. Cavitats preexistents que l'embat de les onades s'ha encarregat d'eixamplar, creant alguns exemples espectaculars.
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8gs8dzVmQ05uecrMm87wzJ4wY4VDC2TIxUEyV__cvr0HU1_0-NAdIQnPEXybqfcZLL6yHXTXxYgoNA429PRRs7FYmIco4MnjiBLdTAHKvWf6paPt1jkvjNrxp4NIp0fCknJA_Tl_T7CQ/s1600/PanoCalaFerriol2992-94_TM.jpg"><em><span style="font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476750725145985554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8gs8dzVmQ05uecrMm87wzJ4wY4VDC2TIxUEyV__cvr0HU1_0-NAdIQnPEXybqfcZLL6yHXTXxYgoNA429PRRs7FYmIco4MnjiBLdTAHKvWf6paPt1jkvjNrxp4NIp0fCknJA_Tl_T7CQ/s640/PanoCalaFerriol2992-94_TM.jpg" border="0" /></span></em></a><em><span style="font-size:85%;">Transició de colors amb la fondària de les netes aigües a Cala Ferriol. </span></em></p><em><span style="font-size:85%;"><p align="center">
</p><p align="center"></span></em></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKCUCJGi6PnhGxftdao6XQgVPMwztw0GTEO5d6hm-nsf4AFmqhjpJ6lObNbUBo3IbpcG4UNHuNPZE62XH29b5yywuV9hFVebb2VAqo4JmgNFzEpjtMc9ikl81XDEJ7_yVGzdPnhVFz5HU/s1600/DSC02975_TM.jpg"><em><span style="font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476750423869578802" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKCUCJGi6PnhGxftdao6XQgVPMwztw0GTEO5d6hm-nsf4AFmqhjpJ6lObNbUBo3IbpcG4UNHuNPZE62XH29b5yywuV9hFVebb2VAqo4JmgNFzEpjtMc9ikl81XDEJ7_yVGzdPnhVFz5HU/s640/DSC02975_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></span></em></a><em><span style="font-size:85%;">La famosa Roca Foradada, un arc natural creat a partir de l'esfondrament d'una cova litoral, i atractiu turístic de primer ordre. </span></em><em><span style="font-size:85%;"></p><p>
</p><p align="center"></span></em></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR99r1CFzg5_hJ9AYryxzWFe_rULZzGWf1BVTbomn3qqtdAo0Q2jnmVmtq3OSlYeZQndCekZDM00nY8HN5Mq3l3wHpL2iHHuMId8i4LHiY6Hul_XazGSp-zq6So8dPoc-1uGFm1Cd-EOw/s1600/DSC02963_TM.jpg"><em><span style="font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476750248742566898" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR99r1CFzg5_hJ9AYryxzWFe_rULZzGWf1BVTbomn3qqtdAo0Q2jnmVmtq3OSlYeZQndCekZDM00nY8HN5Mq3l3wHpL2iHHuMId8i4LHiY6Hul_XazGSp-zq6So8dPoc-1uGFm1Cd-EOw/s640/DSC02963_TM.jpg" border="0" /> </span></em><p align="center"></a><em><span style="font-size:85%;">Qui no s'hi banyaria a l'estiu?</span></em> </p><p align="justify"></p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"></p><p align="justify">
<span style="font-size:100%;">La manera més habitual de descobrir la costa del Montgrí és fer-ho des del mar. Quan arriba el bon temps estival és molt fàcil i còmode accedir a aquest tram del litoral en barques des de l'Estartit o l'Escala. Fins i tot hi ha diversos serveis turístics que realitzen petits creuers amb vaixells panoràmics. Llavors les cales solitàries la resta de mesos s'omplen de banyistes més o menys conscienciats del valor ecològic de l'entorn on es remullen i paren el sol. Així doncs, si el que es vol és gaudir en exclusiva dels particulars espais litorals montgrinencs, evitant els crits multilingües, l'olor de crema solar, el soroll dels motors nàutics, s'hi ha de venir fora de temporada, i a peu.</span></p><p></span></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWpOUfHUIDdVcD2hyB2CMX4Hcq4MPhBl7Gr94hsI3Os49bgIi7SYVSqogs2nx_3EBoW5S4Am16QmjBlAImZStB5Ny9buKE7R5aFz-GKaV0rodM5wpNhWWfJAZaqEbt9Z-aJz_fRM3y0a8/s1600/DSC02984_TM.jpg"><span style="font-size:85%;"><em>
</p><p align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476750080415892578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWpOUfHUIDdVcD2hyB2CMX4Hcq4MPhBl7Gr94hsI3Os49bgIi7SYVSqogs2nx_3EBoW5S4Am16QmjBlAImZStB5Ny9buKE7R5aFz-GKaV0rodM5wpNhWWfJAZaqEbt9Z-aJz_fRM3y0a8/s640/DSC02984_TM.jpg" border="0" /></em></span></a></p><p align="center"><span style="font-size:85%;"><em>Pins quasi a tocar de l'aigua. </em></span><span style="font-size:85%;"><em></p><p>
</p><p align="center"></em></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJTWzYI5xKrW-E-Cxs_VTyh8l-ldjKCcFPO2RK5_eRzcNIYUOCBp3cgP7iCad8UUIYswCbd8Jak0jw9sHHVrOGqdCsWYBsWS4EUYBck9DCBIl2TxYrY0DCqJ3qYACJDF4jRzt8BKHuSo/s1600/DSC02965_TM.jpg"><span style="font-size:85%;"><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476749904306778722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJTWzYI5xKrW-E-Cxs_VTyh8l-ldjKCcFPO2RK5_eRzcNIYUOCBp3cgP7iCad8UUIYswCbd8Jak0jw9sHHVrOGqdCsWYBsWS4EUYBck9DCBIl2TxYrY0DCqJ3qYACJDF4jRzt8BKHuSo/s640/DSC02965_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></em></span></a><span style="font-size:85%;"><em>Llit de còdols a Cala Pedrosa. D'aquí el nom, és clar. </em></span><span style="font-size:85%;"><em></p><p>
</p><p align="center"></em></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_PfBIhoxgAOWaSI3T5VPqi87LpM8cZCiA-_FHEqAMImgghv_7TwIjDo-QkuDTbFZ-xXubwBV76Cjvwc6vuFA3jq6pO2e3EhX9qLVYW25eBUic04iCri1rLeLxOin3rShkHTEwhg0Jg8g/s1600/DSC02972_TM.jpg"><span style="font-size:85%;"><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476749738377264546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_PfBIhoxgAOWaSI3T5VPqi87LpM8cZCiA-_FHEqAMImgghv_7TwIjDo-QkuDTbFZ-xXubwBV76Cjvwc6vuFA3jq6pO2e3EhX9qLVYW25eBUic04iCri1rLeLxOin3rShkHTEwhg0Jg8g/s640/DSC02972_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></em></span></a><span style="font-size:85%;"><em>Vegetació modesta, però ben adaptada a viure al llindar. </em></span><span style="font-size:85%;"><em></p><p>
</p><p align="center"></em></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDmPtu9lwEurGVq88UsT_wrNGq9bQjqjTkcN1V5OUawginOMygpK2py8v3uAWwsp3rZ-qtyfntBmKf7vwLx8YN0AOvDYnaAb8mkRjhWA-OlEVOYXTB2CCSRsXSD39wYgNdHMD5NgS5IUI/s1600/DSC02969_TM.jpg"><em><span style="font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476749528794131858" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDmPtu9lwEurGVq88UsT_wrNGq9bQjqjTkcN1V5OUawginOMygpK2py8v3uAWwsp3rZ-qtyfntBmKf7vwLx8YN0AOvDYnaAb8mkRjhWA-OlEVOYXTB2CCSRsXSD39wYgNdHMD5NgS5IUI/s640/DSC02969_TM.jpg" border="0" /> </span></em><p align="center"></a><em><span style="font-size:85%;">L'illot de la Pedrosa és una important àrea per a les aus marines.</span></em> </p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"></p><p align="justify">
<span style="font-size:100%;">La primavera és una bona època per apropar-se al litoral del parc. Normalment s'han acabat els temporals marins, la tramuntana no sol bufar o ha perdut molta de la seva fúria, la calor encara no apreta i, si les pluges han estat generoses, l'esclat de la vegetació és modest en el conjunt, però a la vegada és deliciós en el detall. Les àrees pedregoses i els altiplans semiesteparis del Montgrí estan ocupats per una vegetació baixa arbustiva de garriga i màquia, perfectament adaptada a la sequedat, la pobresa mineral i els assots del vent. A les vessants més protegides i als fons dels còrrecs, on es manté certa humitat al sòl, destaca la pineda de pi blanc amb sotabosc mediterrani. Als illots i espadats marins s'hi desenvolupen comunitats herbàcies rares i molt ben adaptades, amb algunes singularitats úniques a Catalunya. Durant la temporada primaveral es fa molt interessant observar les vistoses floracions de l'estepa blanca (amb flors violetes), el lliri blau, la ginesta, i algunes espècies d'orquídies autòctones. Entre la fauna destaquen els ocells, com els nombrosíssims gavians, els corbs marins, diverses rapinyaires, i ardeids com l'esplugabous o el martinet de nit.
</span></p><p align="center"></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZRB3w2l4PEYnXayoONIMlNLzUPiYAYBNUrM9fNV9OL5aQaKBmal2JcHU9YN1c0Qv2x_skPc2o3mFLq3gmgpBHRJ7l1yHca7pnfIds9k9Bp3A2OZ-XP4tM-Yc9mIrRvY7O0iSn0TDdJDw/s1600/DSC02977_TM.jpg"><span style="font-size:85%;"><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476749369103589010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZRB3w2l4PEYnXayoONIMlNLzUPiYAYBNUrM9fNV9OL5aQaKBmal2JcHU9YN1c0Qv2x_skPc2o3mFLq3gmgpBHRJ7l1yHca7pnfIds9k9Bp3A2OZ-XP4tM-Yc9mIrRvY7O0iSn0TDdJDw/s640/DSC02977_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></em></span></a><span style="font-size:85%;"><em>Imatge descriptiva de la vegetació al litoral del Montgrí. Garriga arbustiva de poca alçada en les àrees més obertes i exposades, pineda de pi blanc a les vessants i fondals, i espadats costaners pràcticament nus. </em></span><span style="font-size:85%;"><em></p><p>
</p><p align="center"></em></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEius9kT12DnP37QROLXZhxeKnWFn4KtKp-W3FcRTlGUvn4OpGmRB2DQZWMhFCweIpTMvTKdOX40R1to0w6nkdUqh7XUkKiy5HuJPOxfHgUdqXZdi9Mt6oBbecvb1m-hqddIDTcTNpuxJdw/s1600/DSC02960q_TM.jpg"><span style="font-size:85%;"><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476749211903070130" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEius9kT12DnP37QROLXZhxeKnWFn4KtKp-W3FcRTlGUvn4OpGmRB2DQZWMhFCweIpTMvTKdOX40R1to0w6nkdUqh7XUkKiy5HuJPOxfHgUdqXZdi9Mt6oBbecvb1m-hqddIDTcTNpuxJdw/s640/DSC02960q_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></em></span></a><span style="font-size:85%;"><em>L'avellutada flor ben oberta de l'estepa blanca. </em></span><span style="font-size:85%;"><em></p><p>
</p><p align="center"></em></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-xSnWWEkNvtg7dC94w8AytXVqzmQBfupjxAaauhLESPUuza3R-MjHYMpJZib8X61tKBPi8QEpbO6ntu5khsmq06D9SDPT6Zpf-LC5m8g45DMTse6LW04NKM1rMyrpvU8Rw3oTujYVIFg/s1600/DSC02981q_TM.jpg"><em><span style="font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476748894181770434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-xSnWWEkNvtg7dC94w8AytXVqzmQBfupjxAaauhLESPUuza3R-MjHYMpJZib8X61tKBPi8QEpbO6ntu5khsmq06D9SDPT6Zpf-LC5m8g45DMTse6LW04NKM1rMyrpvU8Rw3oTujYVIFg/s640/DSC02981q_TM.jpg" border="0" /></span></em></a><em><span style="font-size:85%;">
</span></em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgggtJICOeu3Cuj-ksnxHpqw9yHPTZbDzBFguwSmMGH4eU-m3zY1sRb9PsKafO2oBIg2yqcQfHN-zcZgxZKh3Fiyt05EdxiStiO_m5-G-vfM5qkVV7dvaxRirhz-5m95nDtC_Zpdw_Zqkk/s1600/DSC02957p_TM.jpg"><em><span style="font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476748698898030738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 467px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgggtJICOeu3Cuj-ksnxHpqw9yHPTZbDzBFguwSmMGH4eU-m3zY1sRb9PsKafO2oBIg2yqcQfHN-zcZgxZKh3Fiyt05EdxiStiO_m5-G-vfM5qkVV7dvaxRirhz-5m95nDtC_Zpdw_Zqkk/s640/DSC02957p_TM.jpg" border="0" /> </span></em><p align="center"></a><em><span style="font-size:85%;">El lliri blau en procés de desplegament floral.</span></em> </p><p align="justify"><span style="font-size:85%;"></p><p align="justify"><span style="font-size:100%;"></span></p><p align="justify">
<span style="font-size:100%;">Des de l'Estartit i l'Escala hi ha diverses carreteres i pistes que permeten endinsar-se al massís (vegeu plànol de rutes més avall). Uns quants itineraris ben senyalitzats ens guiaran per arribar caminant fins a punts tan interessants de la costa com Cala Pedrosa o Cala Ferriol. Pel camí gaudirem dels paisatges oberts cap a mar i terra, dels espectaculars penya-segats i de la particular comunitat vegetal que creix al parc. Un cop arran de mar, cal asseure's entre els còdols d'alguna de les cales, tot disfrutant de la solitud dels paratges, acompanyats de l'anar i venir de les onades, dels llunyans xisclets de les aus marines, de l'olor salada de la brisa marina. Estirar-se, tancar els ulls, sentir la tranquil·litat, el silenci ben entès...Aquests són els autèntics valors del nou Parc Natural. Uns valors naturals que no tenen preu.
</span></p><p align="center"></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKMwtPKotVtUBEqU33EC30zM88911zgXsneJkRlIFHYPWRcPpjrNl00tI9oQUQBFKAQxWMhhwRPAb78aALqlrLSW05SXzzNCQ7R3bdtTlcUFE2icENiP3_RfJR6p9PoUF5qd-DMe2g8pc/s1600/DSC03004_TM.jpg"><span style="font-size:85%;"><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476748366599868642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 446px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKMwtPKotVtUBEqU33EC30zM88911zgXsneJkRlIFHYPWRcPpjrNl00tI9oQUQBFKAQxWMhhwRPAb78aALqlrLSW05SXzzNCQ7R3bdtTlcUFE2icENiP3_RfJR6p9PoUF5qd-DMe2g8pc/s640/DSC03004_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></em></span></a><span style="font-size:85%;"><em>Cruïlla de camins al Montgrí. Tria el que vulguis, satisfacció garantida.</em></span><span style="font-size:85%;"><em> </p><p>
</p><p align="center"></em></span></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdUR06aKZXh0mFnULunK6mUjcy6uG36Se7ZKLh5JjILL6tdI6WeuzmZ_lltqclL9RvJ5iFVODIPi3SgC155uKFGCJBn_k8c0lfZ-8UbeQG6o2ZLHrfMFIGepd-edplAde5BQwUSTMR888/s1600/DSC03002_TM.jpg"><span style="font-size:85%;"><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476748146314242178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdUR06aKZXh0mFnULunK6mUjcy6uG36Se7ZKLh5JjILL6tdI6WeuzmZ_lltqclL9RvJ5iFVODIPi3SgC155uKFGCJBn_k8c0lfZ-8UbeQG6o2ZLHrfMFIGepd-edplAde5BQwUSTMR888/s640/DSC03002_TM.jpg" border="0" /></em></span></a><span style="font-size:85%;"><em> ======</em></span> <p><span style="font-size:100%;"><a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.93512201aa2411c0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=73993d41dc0c2210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73993d41dc0c2210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default">Web del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter</a></span></p><p><a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.6f889bfbe01d5db0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=73993d41dc0c2210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=73993d41dc0c2210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=dd6a692729ba8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Notícia sobre la creació del parc</a></p><p><a href="http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Area%20Protegida%20de%20les%20Illes%20Medes%20i%20el%20massis%20del%20Montgri/Novetats/Documents%20i%20enllacos%20novetats/Mapa%20Montgri-Medes-Baix%20Ter.pdf">Mapa del parc natural i les seves àrees de protecció</a></p><p><a href="http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Area%20Protegida%20de%20les%20Illes%20Medes%20i%20el%20massis%20del%20Montgri/Visitans/Guia%20de%20visita/Serveis%20Turistics/Planol%20Guia/43_169756.pdf">Plànol guia de camins i rutes senyalitzades</a></p><p>I si vols descobrir el parc per tu mateix, aquesta ruta és un bon suggeriment:</p><p></p><iframe src="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=845596&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" frameborder="0" width="500" height="400"></iframe><p></p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-84710416315861858922010-05-22T12:16:00.005+02:002010-05-22T12:19:44.969+02:00Panoramio 2010 May No Prize Contest - "Streets"<strong><span style="font-size:130%;">Winner!</span></strong>
<p align="center"><a href="http://www.panoramio.com/photo/13752594"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5474036391435739970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpozFJpJ6RURuo04ruXPnGnRaHypKbicXYpU22mpWVLU40az-F1KDfW092OI-uXoc8GpAiSy3JFBrD2FASgix0aeeY1p9azyF14dZgjPW50mXAD6hyphenhyphen9MiGa-gWG7ob5jQz2EMDbbyss2M/s640/PontSuert1_TMs.jpg" border="0" /></a>
<em><span style="font-size:85%;">Narrow Streets of Flowers (El Pont de Suert, Pyrenees, Catalonia, Spain)</span></em></p><p align="justify">
Amb aquesta fotografia del Carrer Major del Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça, he tingut l'honor de guanyar el el <a href="http://www.panoramio.com/forum/viewtopic.php?t=27078">Concurs Sense Premi </a>que cada mes organitzen els propis membres de Panoramio. Enguany el tema era "Streets" i la votació popular ha volgut que aquesta fos l'escollida entre 211 participants d'arreu del món.
Això vol dir que triaré el tema i organitzaré la propera edició, al mes de Juny. Si algun membre de Panoramio s'hi anima està convidat a participar-hi. I si no sou de <a href="http://www.panoramio.com/">Panoramio</a>, a què espereu per donar-vos-hi d'alta i començar a pujar-hi les vostres fotos? És una experiència enriquidora de la que no us en penedireu!</p><p> </p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-28230999309091178522010-04-24T12:58:00.012+02:002010-04-24T13:17:56.676+02:00Ara també, rutes a Wikiloc<strong><span style="font-size:130%;">Descobriu el patrimoni natural català pel vostre propi peu!</span></strong>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO3jaT3RR2EpkRsKtbpMOwXQc_gPiGRiaZZ47gNne0u506ONjnrqqhqAJZQlJWyAhVS5OuC8Y2zIzzrOfTXrCqLgBElTni2FCwAnFWdpb4xp7Si-GEFgNgV9Ma6tcENCMz08ViQ_l6-04/s1600/DSC02887q(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463658555097696434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO3jaT3RR2EpkRsKtbpMOwXQc_gPiGRiaZZ47gNne0u506ONjnrqqhqAJZQlJWyAhVS5OuC8Y2zIzzrOfTXrCqLgBElTni2FCwAnFWdpb4xp7Si-GEFgNgV9Ma6tcENCMz08ViQ_l6-04/s640/DSC02887q(2)_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Camps florits a la primavera, prop de Sant Gregori (Gironès)</span></em> </p><p>
Per als qui no ho coneixeu, Wikiloc és un lloc web destinat a mostrar i compartir rutes i punts d'interès mitjançant arxius de GPS entre usuaris d'internet d'arreu del món. Cada usuari disposa d'una pàgina personal on pot carregar "tracks" i "waypoints" georeferenciats de les pròpies rutes i excursions, als quals es poden afegir explicacions i fotografies. La interfície disposa d'una útil finestra de visualització cartogràfica on es mostra el recorregut, acompanyat d'un perfil d'altura de la ruta.</p>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifk4syydNTNuTohXH7_8J9EViIgab-Z9sGNYhc183f6Jn9quMlpbWST7NiVaU_J7Nfo97bxRt4Sb84LSVqr49JmSFn-nsyzpOqaGRgFEuPRcu_FUZSCXtg1cYgheLGiJzjT9tOkgTraIc/s1600/SGrauPano_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463659163214047058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifk4syydNTNuTohXH7_8J9EViIgab-Z9sGNYhc183f6Jn9quMlpbWST7NiVaU_J7Nfo97bxRt4Sb84LSVqr49JmSFn-nsyzpOqaGRgFEuPRcu_FUZSCXtg1cYgheLGiJzjT9tOkgTraIc/s640/SGrauPano_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></a><em><span style="font-size:85%;">Panorama cap a les muntanyes de Rocacorba des del cim del turó de Sant Grau
</span></em></p><div align="justify">
L'alta a Wikiloc és gratuïta i descarregar-se arxius també ho és. Personalment sempre que planejo una sortida procuro informar-me prèviament a Wikiloc. Encara que no sempre és possible disposar d'un GPS, aquesta web és una eina molt útil de cara a preparar excursions. Una pega que té Wikiloc és que només s'hi poden introduir rutes mitjançant arxius prèviament gravats amb GPS, per tant això constitueix una petita barrera tecnològica que limita la seva expansió entre el públic en general. Tanmateix, fent un símil amb el cas de la fotografia digital, segur que els orígens de Panoramio foren modestos, i ara vegeu on ha arribat.</div>
<p align="center"><iframe src="http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=817719&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S" frameborder="0" width="600" height="400"></iframe></p>
<div align="justify">Tot i que de moment he pogut carregar poques rutes a Wikiloc, espero poder afegir-ne mé en el futur i així poder contribuir encara més a divulgar els meravellosos espais naturals que tenim al nostre país. Us animo a que els aneu descobrint al vostre propi ritme.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikZelo7dGVtZaLKD5GyK1-eQEE-SCI199KIjAK-77GG0CoDByNjR5AnBg2qVwg7-leqf4c2yu2V0Zp09Y3EWEOzovPYao9sGcr3nDMISEaG6MVk0X2nT9kR_lQsB-31rePBYyusY91DBk/s1600/DSC02886p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463659600112398578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikZelo7dGVtZaLKD5GyK1-eQEE-SCI199KIjAK-77GG0CoDByNjR5AnBg2qVwg7-leqf4c2yu2V0Zp09Y3EWEOzovPYao9sGcr3nDMISEaG6MVk0X2nT9kR_lQsB-31rePBYyusY91DBk/s640/DSC02886p_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></a><em><span style="font-size:85%;">L'ermita de Sant Grau</span></em></p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-39506279113783293622010-04-18T12:20:00.005+02:002010-04-18T12:28:37.445+02:00Grans panorames (1): El Caro<strong><span style="font-size:130%;">La talaia sobre el final de l'Ebre</span></strong>
<p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikwawHjO4XuAZIMaB4WFzTbjGZyCw9OW2zs6931yH60efkPuVmo80OfmVRqQr6dxH3RGscATbo0x8Io2aLb05D-by_RIGkJKPFr4P2zIHyVBbFiR30oN6pTFqAw2n5NLPsDDnpXSMHKNw/s1600/CaroPano_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461421312703957458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikwawHjO4XuAZIMaB4WFzTbjGZyCw9OW2zs6931yH60efkPuVmo80OfmVRqQr6dxH3RGscATbo0x8Io2aLb05D-by_RIGkJKPFr4P2zIHyVBbFiR30oN6pTFqAw2n5NLPsDDnpXSMHKNw/s640/CaroPano_TM.jpg" border="0" /></a>
Les diferents serres que conformen el massís dels Ports, a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià, s'eleven cap al cel a través de successives cingleres calcàries, abruptes, costerudes, pelades. És una terra escarpada i dura, seca durant gran part de l'any, amb unes entranyes foradades per incomptables cavitats càrstiques. Al Caro la majestuositat d'aquestes muntanyes és màxima. Lo Caro, com en diuen a les terres de l'extrem meridional de Catalunya, és un punt estratègic: amb els seus 1442 m és el cim culminant del massís del Port. És per tant la màxima elevació de les Terres de l'Ebre. Aquesta mole s'alça desafiant sobre la plana fluvial del darrer tram d'aquest gran riu peninsular, constituïnt una autèntica barrera geogràfica i climàtica. És un mur contra el que xoquen els vents càlids i humits procedents del mar, que hi descarreguen sovint amb generositat fins i tot en forma de neu, habitual a l'hivern. És també una protecció contra el sec i reescalfat vent del nord-oest, el cerç, que procedent de la depressió de l'Ebre terra endins, trastoca sovint la bonança en què viuen les fèrtils planes properes al riu.</p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP_nR5cnJWlu4N7Mfejg88QMLaYgZT51trNOKp3vV0Os36dnsThBUDWPWPdWbYlwqzCM5bI9cHScV3dqmXdof3ZvzX0N9P8Q6aM6w5OwFbk3Ms3CzgWEkQD6cXw83YEPn12xoSxt2jmlM/s1600/CaroPanoNoms(BN)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461420857266128434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 195px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP_nR5cnJWlu4N7Mfejg88QMLaYgZT51trNOKp3vV0Os36dnsThBUDWPWPdWbYlwqzCM5bI9cHScV3dqmXdof3ZvzX0N9P8Q6aM6w5OwFbk3Ms3CzgWEkQD6cXw83YEPn12xoSxt2jmlM/s640/CaroPanoNoms(BN)_TM.jpg" border="0" /></a>
Des de Tortosa i passant per Roquetes, una carretera s'enfila fins dalt de tot del Caro. Salvant un desnivell de més de 1200 metres en poc més d'una desena de quilòmetres de distància, amb unes pendents més pròpies de la serralada pirinenca que no pas de les vessants mediterrànies, permet assolir còmodament el punt àlgid del massís. Allà, des d'un petit mirador situat sota les antenes d'un centre repetidor de telecomunicacions, acompanyats per la imatge de la Verge de la Cinta, s'obre un vast panorama damunt del tram final de l'Ebre i les comarques que l'envolten. Si la claredat del dia ho permet i els núvols o la boira no fan la guitza, la vista, aclaparada, de seguida troba la referència horitzontal, reconfortant, del Mediterrani. A continuació, ara ja més ubicada, es fixa en les diferents planes i muntanyes que configuren la fisonomia d'aquestes contrades. I és clar, quan es distingeix la silueta del Delta, queda clar el poder que sempre ha exercit el riu en la seva desembocadura. Aquesta llengua triangular de sediments aportats pel generós Ebre durant segles, plana, fèrtil, s'endinsa en les aigües com una apòfisi fràgil que la terra ferma estén cap al mar, tot mantenint ambdós un pols constant que s'aguanta en un fràgil equilibri dinàmic. Després de l'exploració visual del delta i els petits detalls que la llunyania desdibuixa, la vista torna enrere, com retornant a nosaltres, tot remuntant el curs del riu per l'ampla i plana vall que s'obre camí entre l'accidentada orografia ebrenca. Un relleu del que es disposa, des del Caro, d'una percepció completament privilegiada.</p><p>
</p>
<iframe marginwidth="0" marginheight="0" src="http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=caro&zoom=5&lat=4520427.82&lon=276014.49&layers=B00FFFFFTF&embedded=true" frameborder="0" width="640" scrolling="no" height="350"></iframe>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-60786329968351770322010-03-28T18:05:00.026+02:002010-03-28T19:07:00.476+02:00Ordesa<strong><span style="font-size:130%;">La ruta de les cascades, obra mestra escolpida per l'aigua</span></strong>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwu4Yc6ZJ4iKWxmXEaoNJsodQwldrjFi8O6RDDJ7xV0dYeSgdk4b96Zzn1KJMpXbfHzNxYcMER_XQXxsTY7Sp4CHu2UTE1Yn0RPuUKjfe0KQKOuJxkHvLkiXc-gdVyTVw_5qAQsm8Crk/s1600/Ordesa4_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453725628802371986" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwu4Yc6ZJ4iKWxmXEaoNJsodQwldrjFi8O6RDDJ7xV0dYeSgdk4b96Zzn1KJMpXbfHzNxYcMER_XQXxsTY7Sp4CHu2UTE1Yn0RPuUKjfe0KQKOuJxkHvLkiXc-gdVyTVw_5qAQsm8Crk/s640/Ordesa4_TMs.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;"> Les Gradas de Soaso, meravella natural del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut</span></em></p><p align="justify">
Sí, sí, ja sé que el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut és a l'Aragó i no a Catalunya. Aclarim-ho perquè el títol del bloc pot induir a confusions. Però és que la joia natural de la serralada pirinenca bé mereix una consideració especial. La natura es presenta en un estat tan majestuós a Ordesa que la visita a qualsevol dels racons del parc nacional és més que una obligació, una experiència corprenedora, d'aquelles que no s'obliden en la vida. El desplegament exhuberant, generós, espectacular de muntanyes gegantines, valls profundament engorjades i boscos verges és tal, que un arriba a sentir-se aclaparat, empetitit davant tal magnificència natural.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0GU7nY5VrCHor_WLenZsDmB2dUtgO22K7Mgd9Wk-3re6cXw6hWLvI9HcM4AI-XKqlOLO32IePPyPHZhm-C7SO_Y5X3o52JeI1Xoww5ROfq3d4DaNrczV02mHnsBVxdbJ00e9FIRZ9Q0U/s1600/Ordesa25_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453725380318670466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0GU7nY5VrCHor_WLenZsDmB2dUtgO22K7Mgd9Wk-3re6cXw6hWLvI9HcM4AI-XKqlOLO32IePPyPHZhm-C7SO_Y5X3o52JeI1Xoww5ROfq3d4DaNrczV02mHnsBVxdbJ00e9FIRZ9Q0U/s640/Ordesa25_TMs.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Enormes espadats tanquen verticalment la vall d'Ordesa, la més espectacular de les valls pirinenques excavades per les glaceres durant el Quaternari.</span></em></p><p align="justify">
Ordesa fou el primer parc nacional de l'Estat Espanyol, i un dels primers arreu del món, declarat el 1918 en un entorn molt limitat de l'alta vall del riu Arazas, a la comarca aragonesa del Sobrarbe. L'aïllament crònic que havien patit aquestes contrades va contribuir precisament a la seva preservació. L'any 1982 els límits del parc foren ampliats fins a les 15.608 hectàrees, i passà oficialment a denominar-se Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Actualment rep 600.000 visitants anuals, que es concentren en tres ubicacions principals: la vall d'Ordesa, el circ de Pineta i el canyó d'Añisclo. Qualsevol d'aquests indrets, i molts d'altres arreu del parc, garanteixen un espectacle natural autèntic, únic. S'han de veure i viure.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOBM76iSks-fE9T85s45dzTNerKtQf5CxTHCZnP_hNu0PknMjlZ1tCxd7h8A1we7wwFHjRYOZZRB0Q8MQnv3JuwRB4gu1l3_ZldMOY-YqgvlKqGuWZqTT3THuc2XLyRHoreD5MiQWmupk/s1600/Ordesa1_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453725130042153058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOBM76iSks-fE9T85s45dzTNerKtQf5CxTHCZnP_hNu0PknMjlZ1tCxd7h8A1we7wwFHjRYOZZRB0Q8MQnv3JuwRB4gu1l3_ZldMOY-YqgvlKqGuWZqTT3THuc2XLyRHoreD5MiQWmupk/s640/Ordesa1_TMs.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Un faig s'aferra tortuosament al llit rocós en els boscos humits primigenis d'Ordesa.</span></em></p><p align="justify">
Us proposo una caminada molt clàssica, potser la més transitada de tot l'espai protegit: la ruta de les cascades d'Ordesa. Es tracta d'una ruta d'unes dues a tres hores d'anada, apta per a tots els públics, que a través de camins fàcils i ben senyalitzats remunta gradualment el riu Arazas. Es pot fer tranquil·lament en un dia, ja que hi ha tants indrets on val la pena aturar-se, que s'ha de caminar sense pressa i predisposat a l'observació, a la contemplació. L'inici és a la Pradera d'Ordesa, accés principal a aquest sector del parc nacional i punt obligat d'aparcament de vehicles. En temporada alta estival, l'accés en cotxe a Ordesa està restringit i cal prendre els autobusos que des dels ples de Torla i Broto hi accedeixen contínuament. Només baixar dels vehicles, la sensació de verticalitat queda accentuada per les enormes parets rocoses que flanquegen la vall a banda i banda.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7NetWBsFBQCo82ljpSw-nr2mCfM6ZJA6CY1_7bTtt0gvYP9AlaTm1SwJiIJyLmDPDJas9ERBEvMrxn2RNE1kRgzeyaWKk8gFFhv-ID65TeD_5ngZZ-BCTwaMae7LMEdZLqeWfvwaWn8w/s1600/Ordesa21_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453724861222690210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7NetWBsFBQCo82ljpSw-nr2mCfM6ZJA6CY1_7bTtt0gvYP9AlaTm1SwJiIJyLmDPDJas9ERBEvMrxn2RNE1kRgzeyaWKk8gFFhv-ID65TeD_5ngZZ-BCTwaMae7LMEdZLqeWfvwaWn8w/s640/Ordesa21_TMs.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Tumultuós, el riu Arazas recorre una vall digna dels millors paisatges de pel·lícules de l'Oest.</span></em></p><p align="justify">
El camí, primer una pista forestal molt agradable per a caminar, ressegueix la vora del riu tot enfilant-se suaument per un encantador bosc de ribera. De tant en tant en surt en alguns trams, on s'allunya una mica del curs fluvial, per endinsar-nos llavors en un magnífic i ombrívol bosc mixte de faig, boix, avet i pi. En aquesta espessura hi viu el picot negre, ocell que potser no veurem però que si parem atenció, en sentirem el repicoteig que fa amb el seu esmolat bec per construir caus en els troncs dels arbres més grans. Al cap d'una mitja hora o tres quarts a tot estirar, des d'una corba de la pista forestal es divisa la primera cascada, la d'Arripas, amb enormes blocs de pedra i grans troncs acumulats a la seva base. Aquesta ja és espectacular per sí mateixa, però no és més que un aperitiu del que ens espera.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tWoa952Y_UfFeYBcPRhUc-ezs7XomSltRHZtaQyvo22YAjggC6T2TzbbSxszQeTXNZ_G-GXTqDzaGMs1mCJ-Md8Hdr2A21m2oAVbEyRsKkZ7RPqnvQcc4V0UfZDIJgjOSRKBoEmyRWk/s1600/Ordesa12_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453724522615874226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tWoa952Y_UfFeYBcPRhUc-ezs7XomSltRHZtaQyvo22YAjggC6T2TzbbSxszQeTXNZ_G-GXTqDzaGMs1mCJ-Md8Hdr2A21m2oAVbEyRsKkZ7RPqnvQcc4V0UfZDIJgjOSRKBoEmyRWk/s640/Ordesa12_TMs.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqo1dcclqah0NEtLS8DPgZFNdxM9AzCCtH6pN5gArz-m0kl_tKDWLrkxbfJ1HOJjvT6H_D_7L7EYG-d6qE-8ZK4mGWLYqLy3XxXypbTOOfG2utrtOqkVvNZSR1je5MWlAKsmlMaoJMwnw/s1600/Ordesa14_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453724251233347090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqo1dcclqah0NEtLS8DPgZFNdxM9AzCCtH6pN5gArz-m0kl_tKDWLrkxbfJ1HOJjvT6H_D_7L7EYG-d6qE-8ZK4mGWLYqLy3XxXypbTOOfG2utrtOqkVvNZSR1je5MWlAKsmlMaoJMwnw/s640/Ordesa14_TMs.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYa5Ot9Kkl5fEyHb0uFFiNn79LmJBAuL6FHV4UcPVw3o3JC51LfpLUOyWCgkSRvYnAdqGTC4RDVWlSMvNJdTPa6ZH1yV9czGWquqL3Z-zp3ATYx9e3PvYJhib6DjNvh-KZms-rJVhOxUI/s1600/Ordesa19_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453724008288637922" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYa5Ot9Kkl5fEyHb0uFFiNn79LmJBAuL6FHV4UcPVw3o3JC51LfpLUOyWCgkSRvYnAdqGTC4RDVWlSMvNJdTPa6ZH1yV9czGWquqL3Z-zp3ATYx9e3PvYJhib6DjNvh-KZms-rJVhOxUI/s640/Ordesa19_TMs.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Diverses vistes de la cascada de la Cueva, emplaçada en un profund i ombrívol engorjat.</span></em></p><p align="justify">
Pocs minuts més tard s'arriba a la cascada de la Cueva, que té una bauma en un dels salts, i que contemplarem furtivament des d'un petit mirador amagat entre la frondositat. Deu minuts més i un corriol ens deixarà a la part baixa de la cascada del Estrecho, possiblement la més bella d'Ordesa, que davalla per una escletxa impossible entre les resistents roques calcàries. Val la pena apropar-se al núvol d'aigua pulveritzada que n'emana, deixant que ens esquitxi la pell, que ens mulli. Se us ocorre alguna manera millor de refrescar-vos? Mirem on mirem regalima humitat per tot arreu, les roques recobertes de molsa empapada, les falgueres i la vegetació de ribera ocupant qualsevol racó. I omplint-ho tot la remor ensordidora de litres i lites d'aigua precipitant-se en el buit, xocant contra el llit rocós, polint-lo, desgastant-lo. Estem veient actuar en viu el poder erosiu de la natura. És poderosíssima.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy7VQKaraBXuiOg0BFMUiDe-RMzPmH2XoqTGO6BilbJ-tR4nDftaP9Ge097LY2iw2sdpQ02hjvES0pmm_RQDFEAtX4SnIWRwVtY-eelICJWHcIpraV0uimhcRif0CWqmLtFqsVo7vnpw0/s1600/Ordesa13_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453723796786182946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy7VQKaraBXuiOg0BFMUiDe-RMzPmH2XoqTGO6BilbJ-tR4nDftaP9Ge097LY2iw2sdpQ02hjvES0pmm_RQDFEAtX4SnIWRwVtY-eelICJWHcIpraV0uimhcRif0CWqmLtFqsVo7vnpw0/s640/Ordesa13_TMs.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Talment com si d'una barrina perforant es tractés, les aigües de l'Arazas han obert una escletxa absolutament sorprenent en la dura roca.</span></em> </p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh25WGySavPpZYJ5PPzMp1KlfWWLv7FTFbAM6fy53v2G8Ota5YHPGxC9EvrbSRUtYNVNU8vDwOtwRxhTsnVz7eOtIwzxebOBKwcL3fQO4F46z5dFauwUMmBuHGPfH0bW8YH7GBF30EsJGI/s1600/Ordesa15_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453723553652303618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh25WGySavPpZYJ5PPzMp1KlfWWLv7FTFbAM6fy53v2G8Ota5YHPGxC9EvrbSRUtYNVNU8vDwOtwRxhTsnVz7eOtIwzxebOBKwcL3fQO4F46z5dFauwUMmBuHGPfH0bW8YH7GBF30EsJGI/s640/Ordesa15_TMs.jpg" border="0" /></a><span style="font-size:85%;">Algun petit mirador ens permet apreciar la cascada pràcticament com si hi fóssim dins.</span> </p><p align="justify">
Quan ens decidim a tornar al món terrenal (no hi ha pressa), podem continuar remuntant la vall per un corriol, ara sí una mica costerut, que ens permetrà contemplar la cascada des de dalt. Allà on reprenem la pista forestal tenim una vista magnífica de l'embut on s'aboca el riu, com si d'un enorme tobogan es tractés. El gran desnivell i el terrabastall de l'aigua en caiguda lliure treuen l'alè. A partir d'aquí el desnivell es suavitza molt i el camí transcorre planer a tocar del riu. En contrast amb el que hem vist a les cascades aquí l'Arazas ens regala raconades de tranquil·litat, trams on l'aigua pura és absolutament transparent i deixa veure perfectament el fons. Faigs, salzes, bedolls estenen les seves branques fins quasi tocar l'aigua encalmada, com si l'estessin acariciant. Si jo fos arbre, sens dubte ho faria.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjJrT4zqaTDODanlWMXJTiIKKkpSjSBd9kyRc7HUzM6-SLrO6AwyJgrzG7dE8p879MmQMAuRTZy7kS1_Pppja-QyUwJFz5ftLvYYyLe_ZwN5i4Q-1kKI4YUpIRr_mScTYTlAJXqR-M48/s1600/Ordesa18_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453723224171974914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOjJrT4zqaTDODanlWMXJTiIKKkpSjSBd9kyRc7HUzM6-SLrO6AwyJgrzG7dE8p879MmQMAuRTZy7kS1_Pppja-QyUwJFz5ftLvYYyLe_ZwN5i4Q-1kKI4YUpIRr_mScTYTlAJXqR-M48/s640/Ordesa18_TMs.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8_OYUkNa8RFsYqgZCQgux-76akeZUtE_G_3JTlMN-xlwvMlsbIzjl844teZ56f6if1dH_oacIbQEkc8yfK6PAkBIcAu_ON_3feF1mLWlV05cE6BTeIDCwLQcfqHvfVDqgzkcIUPgOJH0/s1600/Ordesa17_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453722957903404770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8_OYUkNa8RFsYqgZCQgux-76akeZUtE_G_3JTlMN-xlwvMlsbIzjl844teZ56f6if1dH_oacIbQEkc8yfK6PAkBIcAu_ON_3feF1mLWlV05cE6BTeIDCwLQcfqHvfVDqgzkcIUPgOJH0/s640/Ordesa17_TMs.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Un tobogan impossible.</span></em> </p><p align="justify">
</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG8sO5re-puXiYvPKHoLKx39fLCx-lQFo0m8TRQAyMszpZtz3EAXBVT1p1sHegzS9cjRgvhQXtjHaQIPQEFOnxlfwF3kV4hmCKceryQRrXMDLmRcyWqwyTr1B8cbaqn9eqcsJuszFcIyQ/s1600/Ordesa2_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453722663550330674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG8sO5re-puXiYvPKHoLKx39fLCx-lQFo0m8TRQAyMszpZtz3EAXBVT1p1sHegzS9cjRgvhQXtjHaQIPQEFOnxlfwF3kV4hmCKceryQRrXMDLmRcyWqwyTr1B8cbaqn9eqcsJuszFcIyQ/s640/Ordesa2_TMs.jpg" border="0" /></a></p><p align="center"><em><span style="font-size:85%;">El bosc i el riu, en íntima harmonia.</span></em></p><p>
Al cap d'un parell d'hores de caminada l'Arazas ens regala encara un altre espectacle visual. Són les Gradas de Soaso, un seguit de saltants d'aigua esglaonats que salven progressivament el desnivell definit per multitud d'estrats rocosos de diferents espessors. Això dòna un reguitzell de cascades de diferents mides, de gorgues transparents, d'aigua escumejant; un conjunt de bellesa absolutament inimitable. Junt amb els espadats que tanquen la vall, i amb el Mont Perdut (de 3355 m) que treu el cap a la capçalera, un diria que podríem trobar-nos perfectament en algun indret de les muntanyes Rocalloses. Només hi falta un ós bru pescant salmons a la llera del riu, mentre una àliga plana sobre la boscúria, on s'amaguen uns quants cérvols que mengen tranquil·lament brots i fulles tendres. </p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6IuCqpP3s4VdMsEPIOICMLyd9hZT2VczmMETOMCFzPeoWUR0zoAPyXSej0LGTimq45ZmeBzu6WKDNXR8Vk5WgC0Gr3KcxdCFmINTRV1QFJrlvZ8aJN0HYe1mj5L4YETdF4U0lD5koC_U/s1600/Ordesa10_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453722412216261954" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6IuCqpP3s4VdMsEPIOICMLyd9hZT2VczmMETOMCFzPeoWUR0zoAPyXSej0LGTimq45ZmeBzu6WKDNXR8Vk5WgC0Gr3KcxdCFmINTRV1QFJrlvZ8aJN0HYe1mj5L4YETdF4U0lD5koC_U/s640/Ordesa10_TMs.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6fFb0wf-lFdKMT5wEK2jnY5fB1Y61081xxEOoL8SOEa7tHq8GB-D0kbYlLUHHIqSmqq4HtdIv79pjovTuLeYjt-1LZuDWNgPtjsZE1CjiNz5S2DQPBWZLPZEsEtFlTXAS6o3i6Nc7DpE/s1600/Ordesa11_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453722167551069106" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6fFb0wf-lFdKMT5wEK2jnY5fB1Y61081xxEOoL8SOEa7tHq8GB-D0kbYlLUHHIqSmqq4HtdIv79pjovTuLeYjt-1LZuDWNgPtjsZE1CjiNz5S2DQPBWZLPZEsEtFlTXAS6o3i6Nc7DpE/s640/Ordesa11_TMs.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg591HujNzDFiWxjRxfkTOdys1Fp8FG81gEfeoIGlS-Ukr33WWolIcZD6riML90VRETJ8PNLtoPJHCutXhhqQKVppXF9-8uJq7SOOW5x9-Ng48504Kl21TGorSEbvhFW6aHAdrX7xz-QhM/s1600/Ordesa8_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453721834596640402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg591HujNzDFiWxjRxfkTOdys1Fp8FG81gEfeoIGlS-Ukr33WWolIcZD6riML90VRETJ8PNLtoPJHCutXhhqQKVppXF9-8uJq7SOOW5x9-Ng48504Kl21TGorSEbvhFW6aHAdrX7xz-QhM/s640/Ordesa8_TMs.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Les Gradas de Soaso , esglaons modelats pels gegants de la muntanya.</span></em></p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbZp989ewNsJ0GqBc9u6YEpdgdaVnswZqFSno-07uZexek-WkaDWWtpXVUD7HjKi5pyltT9Q9StdIKIDDRj9hnwYX0x9ZJXtuQ4reXcvT2P5D1c0JpK-hjU5lLbfFNLICt2ZvHD8ExwnE/s1600/Ordesa6_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453721540639070754" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbZp989ewNsJ0GqBc9u6YEpdgdaVnswZqFSno-07uZexek-WkaDWWtpXVUD7HjKi5pyltT9Q9StdIKIDDRj9hnwYX0x9ZJXtuQ4reXcvT2P5D1c0JpK-hjU5lLbfFNLICt2ZvHD8ExwnE/s640/Ordesa6_TMs.jpg" border="0" /></a>
Al capdamunt de les Gradas la vall s'eixampla i ens endinsem en un enorme circ glacial, ocupat per prats subalpins, i amb grans tarteres d'esbaldregalls que n'entapissen les vessants. El nevat Mont Perdut ho custodia tot. Mitja hora més de caminada suau i s'arriba a la cascada de la Cola del Caballo, la més famosa del parc nacional, la imatge d'Ordesa al món. Avui ja no queden ossos al parc, ni els salmons remunten el riu com abans. Antany el bucard, una subespècie de cabra montesa endèmica del Pirineu, baixava des de les altes pastures d'estiu per passar l'hivern el els boscos que hem recorregut. Caçada fins a l'extenuació, el seu últim reducte fou la vall d'Ordesa. L'últim exemplar va morir l'any 2000, i el bucard es va extingir. Malgrat la bellesa inigualable que el parc ofereix encara, la fauna salvatge actual d'Ordesa, per desgràcia, no és la de sempre. Sabrem preservar el que encara hi queda? </p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilyaQ2mBp678w-407zmy038Np3aclsgVVAdnTkYCW2-Rqo8wjaC5WzwXZA9V3GviYT8EP1Nv1J63Q5uuoNMeF7m3x7-zdwZ1E40J13ut0jhWMO2cmvPaNev1TeTqte_UQoVfYeN9eILq4/s1600/Ordesa7_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453721129451984210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilyaQ2mBp678w-407zmy038Np3aclsgVVAdnTkYCW2-Rqo8wjaC5WzwXZA9V3GviYT8EP1Nv1J63Q5uuoNMeF7m3x7-zdwZ1E40J13ut0jhWMO2cmvPaNev1TeTqte_UQoVfYeN9eILq4/s640/Ordesa7_TMs.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn4Zzotsa_XnTNFrh_WKIRWxZhStJLLhmjvPBz6i2ZogxWH2AK5cWwntxeNF999lLZM18ebkdDAsk5NxirNFpq4d_cVpFJYmkieF4363KwW7LnFiXurQYVQOuX6K0Lsik2UIUMV63t4cQ/s1600/Ordesa3_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453720553163000594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn4Zzotsa_XnTNFrh_WKIRWxZhStJLLhmjvPBz6i2ZogxWH2AK5cWwntxeNF999lLZM18ebkdDAsk5NxirNFpq4d_cVpFJYmkieF4363KwW7LnFiXurQYVQOuX6K0Lsik2UIUMV63t4cQ/s640/Ordesa3_TMs.jpg" border="0" /></a>
<em>Les fotos d'aquest post són fetes el juny de 2008. Aquell any, una primavera extraordinàriament plujosa (quaranta dies seguits amb precipitació), va fer que la natura d'Ordesa es mostrés pletòrica, vessant aigua per tot arreu i amb una vegetació espectacularment frondosa. Realment, em vaig sentir molt afortunat de poder-hi ser.</em> </p><p>
</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-octx4QFk-wQrpBDTx5ustZ6YaTwPeCI424ACgJjy2O-jkEeepDiioWikrFoHHGQNwQF3vGNWriz9okLlDM5guWuk7Yr-kPR2o5mXakZCIrJ6Lh6Auxr3sSUC-AgnR1bGKJietjKdZzM/s1600/Ordesa22_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453720263571631410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 427px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-octx4QFk-wQrpBDTx5ustZ6YaTwPeCI424ACgJjy2O-jkEeepDiioWikrFoHHGQNwQF3vGNWriz9okLlDM5guWuk7Yr-kPR2o5mXakZCIrJ6Lh6Auxr3sSUC-AgnR1bGKJietjKdZzM/s640/Ordesa22_TMs.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxE0cH4_SWAikhxVqXCCifH-77AbIG7HFmJBm9Prs6tGxe2DY3JRlCJ7nfcoKME6SENfADzUz0LEGBSUUR-55tmWE4gn8DQoqqExBk6_UYxwO5zhyphenhyphenoYeZeSSU_Gx4C872SzR6jBeJbrwA/s1600/Ordesa23_TMs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5453719832569310626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxE0cH4_SWAikhxVqXCCifH-77AbIG7HFmJBm9Prs6tGxe2DY3JRlCJ7nfcoKME6SENfADzUz0LEGBSUUR-55tmWE4gn8DQoqqExBk6_UYxwO5zhyphenhyphenoYeZeSSU_Gx4C872SzR6jBeJbrwA/s640/Ordesa23_TMs.jpg" border="0" /></a> <a href="http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/ordesa/index.htm">Web del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut</a></p><p></p><p>I aquesta és una guia molt bona i recomanable per descobrir Ordesa i la resta de la comarca del Sobrarbe: "Sobrarbe, Ordesa y Monte Perdido. Valles de Bielsa, Chistau, Cinca y Ara." Joaquín Guerrero (editor), 2003. </p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-11993420032158437412010-01-14T13:56:00.033+01:002010-01-21T14:23:12.269+01:00La Salut - Armadans<strong><span style="font-size:130%;">Boscos encantats</span></strong>
<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59DPHrxIP5WG6tnLIGr0ikJgU0F50HzdpZtxrkwEC-Nz1ssazknQaxqtVnCYCHrnMD76f6_g55CpjwCwX_lVxO7DOdITB0E-1QytugBtSMMejWgE3kfNJ5JECRb29iuW66Fc7nXDGMlg/s1600-h/ArmadansPano20-21_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426583805263387490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 301px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59DPHrxIP5WG6tnLIGr0ikJgU0F50HzdpZtxrkwEC-Nz1ssazknQaxqtVnCYCHrnMD76f6_g55CpjwCwX_lVxO7DOdITB0E-1QytugBtSMMejWgE3kfNJ5JECRb29iuW66Fc7nXDGMlg/s640/ArmadansPano20-21_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Frondositat als Esqueions d'Armadans.</span></em> </p><p align="justify">
Hi ha un indret al Collsacabra, just allà on conflueixen les comarques de la Garrotxa, Osona i la Selva, amb uns paratges de somni. S'agafen uns bocins de la campinya anglesa, uns quants retalls de bosc humit centreuropeu, s'hi escampa un grapat de racons màgics amarats de misticisme cèltic, es rega amb una font miraculosa, i s'enlaira tot cap al cel fins a gaudir de vistes d'ocell des dels Pirineus fins a la Mediterrània. Així és l'entorn natural de La Salut-Armadans.</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijraQfopEsccOr9Hfzf9qCGropBjNXp4c0lLnWRaKk4Kj8osi7OtK33z47Ar9bLkmkmB4FFrDfcVq19tqNvzDBsLW2u7gkH6IQKQCwqRSwiLIcaOU5FsN5mFMJxrhM1Q86RrTtuy9PCHA/s1600-h/ArmadansPano37-38_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426583447786063650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijraQfopEsccOr9Hfzf9qCGropBjNXp4c0lLnWRaKk4Kj8osi7OtK33z47Ar9bLkmkmB4FFrDfcVq19tqNvzDBsLW2u7gkH6IQKQCwqRSwiLIcaOU5FsN5mFMJxrhM1Q86RrTtuy9PCHA/s640/ArmadansPano37-38_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;"> Els vastos plans d'Armadans.</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDcRvux7A2UdaJIhc8rSSfcKHp67SpD2E0plEdTUduV4pQxkPx3H5sTGZc8qHQyHXRo9VAB1zhq2yQJuUglWQZoC-SHQXkjzlVHkDIvHnVIzBCj-Hvxx_83p9A0VF2w8akIiJX_iqfw7Q/s1600-h/DSC00943(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426583056529961138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDcRvux7A2UdaJIhc8rSSfcKHp67SpD2E0plEdTUduV4pQxkPx3H5sTGZc8qHQyHXRo9VAB1zhq2yQJuUglWQZoC-SHQXkjzlVHkDIvHnVIzBCj-Hvxx_83p9A0VF2w8akIiJX_iqfw7Q/s640/DSC00943(2)_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Uns quants bedolls semblen els encarregats de custodiar les pastures d'alçada.</span></em> </p><p align="justify">
Aquests suaus altiplans ondulats, a més de 1000 metres d'altitud, combinen amb sorprenent harmonia un reguitzell de paisatges formats per pastures, clapes de bosc, petits torrents i afloraments rocosos amagats. Tot plegat, amb el vist-i-plau de Nostre Senyor que divinament s'encarregà de garantir-hi l'aigua de la vida en abundància, tant per a la natura com per a l'esperit dels homes. La posició privilegiada de l'indret, frontera geogràfica entre els reialmes climàtics mediterrani i continental humit, fa que les precipitacions hi siguin molt abundants i repartides al llarg de l'any. Com a resultat s'hi ha desenvolupat una vegetació exhuberant, pròpia de latituds més septentrionals que la nostra, amb presència de faigs, roures, castanyers, bedolls, grèvol, així com nombroses varietats de falgueres, molses, líquens i bolets. Frondositat en estat pur, i a l'abast de tothom.</p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFe1M3wTMWt1sB8ugP7C4GmAZ5q3CESKyaqaj27JsXO_krHSjUIIrYjInOhJ-xoQKH1JVTGOBD0XvZ0c50mjGoXAJ4g4ZXTyvxMRU2lm2yAOtnS2oBKy9AMCJmu7w-wbahgbs7TbN7y6g/s1600-h/DSC00933_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426582813362771378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFe1M3wTMWt1sB8ugP7C4GmAZ5q3CESKyaqaj27JsXO_krHSjUIIrYjInOhJ-xoQKH1JVTGOBD0XvZ0c50mjGoXAJ4g4ZXTyvxMRU2lm2yAOtnS2oBKy9AMCJmu7w-wbahgbs7TbN7y6g/s640/DSC00933_TM.jpg" border="0" /> <p align="center"></a></p><em><span style="font-size:85%;">Camí sota l'ombra dels arbres al pla dels Alemanys.</span></em><p align="center"></p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioL585DczOdVeFDtbcVVa7t46ZQeSHl5gLT99iSNCeKa_oYmBDR8qDomopB0WH3mR15y3uqci7VOsUrKWpDjFyQCQfTwlHFQ9j-tnSfWkMonSJmh-sdRpczBuftvXfcVQiMNU3yr7AqAs/s1600-h/ArmadansPano12-13-14_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426582507945747458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 461px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioL585DczOdVeFDtbcVVa7t46ZQeSHl5gLT99iSNCeKa_oYmBDR8qDomopB0WH3mR15y3uqci7VOsUrKWpDjFyQCQfTwlHFQ9j-tnSfWkMonSJmh-sdRpczBuftvXfcVQiMNU3yr7AqAs/s640/ArmadansPano12-13-14_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Alguns indrets amagats en el més recòndit del bosc reben al visitant que gosa aventurar-s'hi amb una catifa vermella de fulles.</span></em></p><p align="justify">
Descobrir La Salut-Armadans és molt fàcil. S'hi pot arribar en cotxe per la carretera d'Olot a Vic (l'antiga, la que s'enfila per Rupit, i no pas la que travessa els flamants nous túnels de Bracons). Una desviació passat el coll de Condreu on hi ha la cruïlla cap a El Far (si es ve de la banda d'Osona), o bé més amunt del coll d'Uria (si es procedeix de la Vall d'en Bas), ens menarà en poc més d'un quilòmetre fins al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Fundat el segle XVIII com a parada en el camí ral de Vic a Olot, punt de peregrinació dels devots de la vall d'Hostoles per les aigües guaridores que d'una petita font brollen, actualment s'hi fan misses regularment, hi ha una hostatgeria i un restaurant oberts tot l'any. Al mateix santuari hi ha un mirador que ofereix vistes amplíssimes que abasten des del Puigmal al Canigó, des del Cap de Creus a les Gavarres, des del Bassegoda al Montseny, de la badia de Roses a les valls de la Garrotxa. El lloc és molt concorregut els dies de festa.</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj80SQTBGy_11AWC3AqMyxa1KkN9Do0k43Cls1XjSBIFKDra14Twz-J72nzHjBb81NyOwisojZQbyPQ-aTMPnIvP91Edg__CMYK1uyRopi31ehWmqv0krKqLxVNlLWxTzEshKzmYAFBY-c/s1600-h/DSC00929_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426582217128475250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj80SQTBGy_11AWC3AqMyxa1KkN9Do0k43Cls1XjSBIFKDra14Twz-J72nzHjBb81NyOwisojZQbyPQ-aTMPnIvP91Edg__CMYK1uyRopi31ehWmqv0krKqLxVNlLWxTzEshKzmYAFBY-c/s640/DSC00929_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Fageda a tocar del santuari.</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWMMXYCaqXPUVBjg2sjmwY5SjatzAFXFiJjsOowioocvtUvrw5PYPEgYznsrByTEQBXFslBEVBIZxmr8zYe-A6TezoMxSCMzlzcDEKHI_YtMMqx1Kxe8gantK4B5RzcWnmcQ20G4lZiF0/s1600-h/ArmadansPano97-98_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426581902902591762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 277px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWMMXYCaqXPUVBjg2sjmwY5SjatzAFXFiJjsOowioocvtUvrw5PYPEgYznsrByTEQBXFslBEVBIZxmr8zYe-A6TezoMxSCMzlzcDEKHI_YtMMqx1Kxe8gantK4B5RzcWnmcQ20G4lZiF0/s640/ArmadansPano97-98_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">L'estanyet d'Armadans, curiosament situat al punt més alt d'aquest espai natural.</span></em> </p><p align="justify">
El millor, però, està per descobrir només travessar l'arcada que condueix cap a la part posterior del santuari. Des d'aquí un camí s'endinsa en un bosc de faigs que no és més que l'aperitiu del que ens espera si estem disposats a caminar una miqueta. Les passejades que s'hi poden fer són moltes i no revesteixen cap dificultat. Val la pena fer-ho, sincerament. Degudament senyalitzats, una sèrie de camins i pistes ens permetran endinsar-nos en aquest entorn meravellós, i fer-hi troballes d'indrets evocadors: les Roques Encantades, els Esqueions, el Turó d'Armadans, la Bassa de les Granotes, el Pla dels Alemanys, Roca-roja, el Collet de l'Arç...</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCtLo9pCMVS15n7fxjBJJyIK_-x91sNgsoCKroCduh6QZqQLqG0l8j7SQmV98AXBDYDuwfEXm6pVRgrB7KI0TJvkvx6V1OELrNlP-5Rk3GlLyXaXikNwPC1BAPPhZdH3ELR8tPMQ9WV7U/s1600-h/DSC00939(2p)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426581512323413810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 462px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCtLo9pCMVS15n7fxjBJJyIK_-x91sNgsoCKroCduh6QZqQLqG0l8j7SQmV98AXBDYDuwfEXm6pVRgrB7KI0TJvkvx6V1OELrNlP-5Rk3GlLyXaXikNwPC1BAPPhZdH3ELR8tPMQ9WV7U/s640/DSC00939(2p)_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN3cg9wrNRhfQsuLekxtBN0kvnqTiZkAWJk7WYBEqOsuV-YySUaF6a9ioQYQfx6HPSCYR8-xAyNEbpVOgNej7isK2WosdzkMc4_ueE7_o5d1tbA0D5iv37lXI_oKV_T4ByI3S_8xUc9i8/s1600-h/DSC06409_TM2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426581222441498914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN3cg9wrNRhfQsuLekxtBN0kvnqTiZkAWJk7WYBEqOsuV-YySUaF6a9ioQYQfx6HPSCYR8-xAyNEbpVOgNej7isK2WosdzkMc4_ueE7_o5d1tbA0D5iv37lXI_oKV_T4ByI3S_8xUc9i8/s640/DSC06409_TM2.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">La dansa hipnòtica dels bedolls a mercè dels vents, un espectacle que es pot gaudir tot l'any.</span></em></p><p align="justify">
Tansols cal caminar uns minuts pel camí que s'enfila suaument rere el santuari, que de seguida gira a l'esquerra fins a sortir de la fageda i desembocar en un collet obert de prats recoberts de falguerars. Just passades les tanques per al bestiar podem triar entre anar a l'esquerra o a la dreta; qualsevol elecció ens regalarà una passejada inoblidable. A la dreta travessarem el Pla dels Alemanys entre prats i boscos mixtos de roure i alzinar, fins arribar a l'Estany del Coll emplaçat en un ampli llom de pastures ancestrals. A l'esquerra arribarem de seguida al Collet de l'Arç, cruïlla estratègica des d'on podrem seguir en línia recta pel Pla de la Jaça fins a la Bassa de les Granotes; allà cada nit d'estiu hi ha concert de batracis. O des del mateix collet podem endinsar-nos agosaradament a la boscúria tot descendint paral·lelament al Torrent dels Esqueions, entre catifes de fulles i raconades fosques i humides que més aviat semblen la morada de misteriosos éssers fantàstics de contes i fàbules.</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVob2f3kRDOXIr7iJ10mzI2qm0aVRvo9vM-X_wdcJ_uwXLZfdeCxEG5IyXBVosyo2xIJB6YBIu16iLctDilTNXZL4aI70j573CQliWHgpXnCME-DVkDMEGugmS7VmPU8vUs_d6Brfl2os/s1600-h/DSC00990_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426580990477617778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVob2f3kRDOXIr7iJ10mzI2qm0aVRvo9vM-X_wdcJ_uwXLZfdeCxEG5IyXBVosyo2xIJB6YBIu16iLctDilTNXZL4aI70j573CQliWHgpXnCME-DVkDMEGugmS7VmPU8vUs_d6Brfl2os/s640/DSC00990_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Els altiplans del Cabrerès reflexats a l'estanyet d'Armadans una tarda d'estiu.</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuW8UWvegutz7TvTiz5PMpCeTD-9nx983ffj9SHNIXJUVazhtd4yBSgAw4SWf9PjtFKogaoEpKJEWo9yyv8VWOSEeF6KPBBZ5zz3Ba2aVi6cFNLTIuTby4rZD2bAGbUZJmKJJCByCAM2A/s1600-h/DSC00994_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426580768445532498" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuW8UWvegutz7TvTiz5PMpCeTD-9nx983ffj9SHNIXJUVazhtd4yBSgAw4SWf9PjtFKogaoEpKJEWo9yyv8VWOSEeF6KPBBZ5zz3Ba2aVi6cFNLTIuTby4rZD2bAGbUZJmKJJCByCAM2A/s640/DSC00994_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Joncs i nenúfars a les vores de la bassa.</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWMgFS_hiHyVmhhyphenhyphenfr6vEWtIc4gSSkKHEMR76fMR7xzPVfwjusFQ0Baa64qz1ZuWEo112LkV2ApS6kQjAIV8FC_Ft8iiTAslRa_N9fVfAge-knkRxMWrfUhS9NUNLMTvn0-_ihpm9wQ_g/s1600-h/DSC01002_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426580481169916098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWMgFS_hiHyVmhhyphenhyphenfr6vEWtIc4gSSkKHEMR76fMR7xzPVfwjusFQ0Baa64qz1ZuWEo112LkV2ApS6kQjAIV8FC_Ft8iiTAslRa_N9fVfAge-knkRxMWrfUhS9NUNLMTvn0-_ihpm9wQ_g/s640/DSC01002_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Un ramat d'ovelles campa lliurement per les pastures, tot aprofitant la darrera herba fresca de l'època estival.</span></em></p><p align="justify">
O també des del Collet de l'Arç podem seguir el camí de mà esquerra, que ens deixarà als amplíssims Plans d'Armadans, extensos prats de pastura encerclats per fagedes centenàries. Si els camps no estan conreats, depenent de l'època de l'any, és recomanable travessar-los pel mig, gaudint d'una deliciosa sensació d'amplitud accentuada pels llunyans horitzons que es divisen: els altiplans de Cabrera, el massís del Puigsacalm, la silueta pirinenca i el mar Mediterrani en la llunyania. Al punt més alt d'aquests plans, al Turó d'Armadans, una petita bassa amb joncs i nenúfars ens regalarà una agradable visió del que potser, qui sap, sigui una llar secreta per a les fades d'aigua. Més enllà dels Plans d'Armadans seguint el camí, retornats al màgic domini del faig, ens podrem arribar fins a les Roques Encantades, el racó emblemàtic i més conegut d'aquest entorn natural. Al bell mig d'un bosc propi de hobbits, nans i elfs, ens toparem amb unes formacions rocoses curiosíssimes, formades per grans blocs arrodonits de pedra arenisca, apilats en torres i castells d'aire mitològic, fortaleses pètries dels habitants amagats del bosc.</p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf2qsIEUUMpilzCfWsv-gRVsYLGo798P5Wjh73WE09JWazeaxgh3rwdAOeZRjgqrz9rctoeN_cx7Qqub3rxKDgmZiA4MoCyVvrDcGGcjNykAsRRO9L6Qdft4pR-4h-o6UOPM7zQjvTh6I/s1600-h/DSC01011(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426580240732578994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf2qsIEUUMpilzCfWsv-gRVsYLGo798P5Wjh73WE09JWazeaxgh3rwdAOeZRjgqrz9rctoeN_cx7Qqub3rxKDgmZiA4MoCyVvrDcGGcjNykAsRRO9L6Qdft4pR-4h-o6UOPM7zQjvTh6I/s640/DSC01011(2)_TM.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;">Si existeixen els follets del bosc, per indrets així deuen voltar.</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl53buJDlj5TMr9HWzCFcKyV2xgCXXJ27Bt7_Y7qboh6uwlCOs4qOxPrPrqVmikjAmmt11EaGtZ4lp3Het_ns7zVdHaf-nUif4uc2ZE0chaRcc804ISd9Fi5Vu00yhYFrGBCF5Erae3ss/s1600-h/DSC00986_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426579893383440690" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 552px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl53buJDlj5TMr9HWzCFcKyV2xgCXXJ27Bt7_Y7qboh6uwlCOs4qOxPrPrqVmikjAmmt11EaGtZ4lp3Het_ns7zVdHaf-nUif4uc2ZE0chaRcc804ISd9Fi5Vu00yhYFrGBCF5Erae3ss/s640/DSC00986_TM.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;"> Un entorn il·luminat per la llum celestial?</span></em></p><p>
</p><p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1YQlnuE9D9Q69TDbBuBtG8Iv8rlYx_9I3C7tk9QnYVt8UdMLTModdDV7xOJ4trjwsfNVDNfjAJQW0iA_s-z8pqlwDXKP_7ud2pPmmKfoJ73scNW-IJeDRfFRX4hS4nd3IHJoIR_yCZoQ/s1600-h/DSC02453_TM2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426579650806753426" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1YQlnuE9D9Q69TDbBuBtG8Iv8rlYx_9I3C7tk9QnYVt8UdMLTModdDV7xOJ4trjwsfNVDNfjAJQW0iA_s-z8pqlwDXKP_7ud2pPmmKfoJ73scNW-IJeDRfFRX4hS4nd3IHJoIR_yCZoQ/s640/DSC02453_TM2.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;"> Les Roques Encantades, lloc ideal per a explorar amb nens.</span></em></p><p align="justify">
En voleu més? Doncs aneu-hi i descobriu per vosaltres mateixos, no us en penedireu. A més, en acabat, el Santuari de la Salut us acollirà per a refer-hi les forces. Al capdavall, una passejada per La Salut-Armadans és garantia de guariment. Físic i espiritual.</p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP-swkj8QnmeBjcaD4Cm-OFedCVIU9bNPTFW3Zr7vnr4RfGb5TpP0v-9j5m1y4DwS-dp4KL_VrimKuujR6UPpU-tBTFBGjiqPiBQ3RxHBlPNHMfC6k0rjLvadDwt21h5dmlLIjJMjyrME/s1600-h/LaSalutPano1_TM2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426579426531843906" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 210px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP-swkj8QnmeBjcaD4Cm-OFedCVIU9bNPTFW3Zr7vnr4RfGb5TpP0v-9j5m1y4DwS-dp4KL_VrimKuujR6UPpU-tBTFBGjiqPiBQ3RxHBlPNHMfC6k0rjLvadDwt21h5dmlLIjJMjyrME/s640/LaSalutPano1_TM2.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBNmXd0ClO6wFHJbHcViFGt8xbaPT_p9yuUIARYz9mVs8K8lRmWsXU5zT-qhOp93G8ubgOwXagFS-IkdXw-IhAlwjwtHtqomoCGqPaKawK8pRCzF9QYXVyfRMGYJzpKW4G1o-rHztHQg4/s1600-h/LaSalutPano2_TM2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426579034893343682" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 243px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBNmXd0ClO6wFHJbHcViFGt8xbaPT_p9yuUIARYz9mVs8K8lRmWsXU5zT-qhOp93G8ubgOwXagFS-IkdXw-IhAlwjwtHtqomoCGqPaKawK8pRCzF9QYXVyfRMGYJzpKW4G1o-rHztHQg4/s640/LaSalutPano2_TM2.jpg" border="0" /> <p align="center"></a></p><span style="font-size:85%;"><em>Dues panoràmiques des del mirador de La Salut, des d'on la vista capta llunyanes muntanyes, boscos immensos i valls ufanoses.</em>
</span>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-63645309569013227322009-12-23T17:32:00.004+01:002009-12-23T17:39:03.937+01:00Bones Festes i Feliç 2010<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcxZFeXqr_WTZVYHfhjUpiP58vQfZtn8zRBLZGo_GhxYJbwpbKIW6zL8eOsfc8QlBb6qVGfwoCMrL6oF5Dhkd46Jx3qWSzZQi4gdT_qe651jMBVn9h87ww2I7Eu4ORPi4GsRV5eLvp5kA/s1600-h/DSC02485q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5418470669152980178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcxZFeXqr_WTZVYHfhjUpiP58vQfZtn8zRBLZGo_GhxYJbwpbKIW6zL8eOsfc8QlBb6qVGfwoCMrL6oF5Dhkd46Jx3qWSzZQi4gdT_qe651jMBVn9h87ww2I7Eu4ORPi4GsRV5eLvp5kA/s640/DSC02485q_TM.jpg" border="0" /></a>
<strong><span style="color:#000099;"><em>Els meus millors desitjos per aquest Nadal i el proper any 2010</em></span></strong></div>
<div align="center"><strong><span style="font-family:arial;color:#009900;"><em>Mis mejores deseos para esta Navidad y el próximo año 2010</em></span></strong></div>
<div align="center"><span style="font-family:verdana;color:#990000;"><em>My best wishes for Christmas and next year 2010</em></span></div>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-83596810659263354492009-12-11T13:55:00.037+01:002009-12-11T18:17:11.387+01:00Estany d'Ivars i Vila-Sana<div><a><strong><span style="font-size:130%;">Una afortunada recuperació</span></strong></a></div>
<div><a><em>Text i fotos originals Jordi Pi, adaptació i retocs David Soler</em></a></div>
<p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuvSAB5Nb1kLFPH2qqiKCF38MOQaUTM2lNFMi1anZpV0kJri0wNhmn45F3klZYenJbPEDftYkTM9B_CTPUwD1PenQJpkx3oE4U4kIfYjfXguuiMQCpjqEjXcaaIyDBNG2Qap7ftRbsNSU/s1600-h/PA110142_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413962977666911506" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuvSAB5Nb1kLFPH2qqiKCF38MOQaUTM2lNFMi1anZpV0kJri0wNhmn45F3klZYenJbPEDftYkTM9B_CTPUwD1PenQJpkx3oE4U4kIfYjfXguuiMQCpjqEjXcaaIyDBNG2Qap7ftRbsNSU/s640/PA110142_TM.jpg" border="0" /></a>L'estany d'Ivars i Vila-Sana, a la comarca del Pla d'Urgell, va ser una de les més importants zones humides de la depressió central catalana fins a la seva dessecació total l'any 1951. L'origen d'aquest estany endorreic és el resultat d'unes condicions geològiques particulars del terreny. Ubicat en una zona lleugerament còncava de les terres planes lleidatanes, la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable provocaven que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Així, en resultava un estany de poca profunditat, d'aigües salobrenques, que fins i tot alguns estius s'arribava a assecar completament. </p><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdxRGmJixZmYQCy72_ZPOoNJPncE77EjAUND_4BaxM8qV98mpaCNv0dt3D48Hqr2Uqys8puFOlhFTnHqr43ko03fA0rETS9NYh_p_nUspASXBfoanxOHWMHMmrSWyYL-1visC7eRhRl0/s1600-h/PA110179_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413962829115586914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdxRGmJixZmYQCy72_ZPOoNJPncE77EjAUND_4BaxM8qV98mpaCNv0dt3D48Hqr2Uqys8puFOlhFTnHqr43ko03fA0rETS9NYh_p_nUspASXBfoanxOHWMHMmrSWyYL-1visC7eRhRl0/s640/PA110179_TM.jpg" border="0" /></a>Des de feia temps havia existit una zona humida més o menys intermitent en aquest sector. La construcció del Canal d'Urgell, el 1861, va comportar un major aport d'aigua a la plana, va causar un augment regional dels nivells freàtics i va transformar uns semiàrid paisatge estepari, quasi estèril, en fèrtils planes agrícoles on el conreu de cereals, fruites i verdures es va estendre ocupant cada parcel·la disponible. Així, l'estany es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, assolint un màxim de 130 hectàrees de superfície. </div>
<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7BWcqLyOnAQUeRt4HBkD1mVgNKf46LoFGqvJweyxuTEBhf9_yNteQy1p2XlO8ZTnCZagnKxHXVHmJAZ-SslbdD67LwkwfyqimDY_fO5bZY5SORKEQwpIuya8jfkCmmOv3ZAlQ86jcnnA/s1600-h/PA110170p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413962741308007250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7BWcqLyOnAQUeRt4HBkD1mVgNKf46LoFGqvJweyxuTEBhf9_yNteQy1p2XlO8ZTnCZagnKxHXVHmJAZ-SslbdD67LwkwfyqimDY_fO5bZY5SORKEQwpIuya8jfkCmmOv3ZAlQ86jcnnA/s640/PA110170p_TM.jpg" border="0" /></a>L'abundància i diversitat de fauna en aquest entorn eren notables, en especial els ocells aquàtics. Les seves aigües i vores eren un freqüentat lloc d'esbarjo, descans i celebracions dels habitants del Pla d'Urgell. Una de les activitats més populars era la caça d'ànecs. N'hi devia haver tants que fins i tot gent de Barcelona i Lleida hi venien en tren els dies de festa a obtenir trofeus tot disparant a tort i a dret. Eren altres temps. </div>
<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGLKyGZjm545Yriq6849d_Mr2Hqtod8ocwtZik0bEl7GUNlBwSUYx1eXxGNlOIopfrXtyCJgutQvf2EPShHkqTbllTjlfBeQ1dQQ6lZrmrnra8bqIcNqVC8y00h6mxlx-NB5BVssnpD2E/s1600-h/PA110168_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413962058653042562" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGLKyGZjm545Yriq6849d_Mr2Hqtod8ocwtZik0bEl7GUNlBwSUYx1eXxGNlOIopfrXtyCJgutQvf2EPShHkqTbllTjlfBeQ1dQQ6lZrmrnra8bqIcNqVC8y00h6mxlx-NB5BVssnpD2E/s640/PA110168_TM.jpg" border="0" /></a>Però el "desarrolismo" franquista hi va acabar ficant cullerada, aquí també com en tants altres llocs. El Proyecto de Saneamiento pretenia obtenir més terres de conreu, i de passada eliminar zones "insalubres", així que entre el 1945 i 1951 va acabar de ser dessecat del tot cosa que va suposar la desaparició de l'estany. Durant anys el terra va alliberar les sals retingudes i els conreus hi van ser poc viables, però a la llarga l'antic estany va acabar transformat en un terreny agrícola més. </div>
<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gKevUB_CkaQXQEl9pLSE8vjdeeQyJNkU2d7cY-x5KB8VhMjshpi4RK08a_YQSxSN1tMCZjGYrw-3KvFlw8mPCmhF7WO1tgMEThdJUaV3OXGmKYJlz9uFQ9yPDlsGMrmJGSaM2II9tEA/s1600-h/PA110140q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413961827606386210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gKevUB_CkaQXQEl9pLSE8vjdeeQyJNkU2d7cY-x5KB8VhMjshpi4RK08a_YQSxSN1tMCZjGYrw-3KvFlw8mPCmhF7WO1tgMEThdJUaV3OXGmKYJlz9uFQ9yPDlsGMrmJGSaM2II9tEA/s640/PA110140q_TM.jpg" border="0" /></a>Per sort, i engegat amb la voluntat dels propis veïns, des del 1992 es promogué la recuperació de l'antic estany. Amb diversos acords i projectes entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya, aquest passà a formar part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), i de la xarxa Natura 2000. La creació d'un consorci entre institucions permet iniciar les accions d'acondicionament, en les que hi intervé la Fundació Territori i Paisatge que acaba adquirint i gestionant l'espai. Finalment, l'any 2005 comença l'emplenament definitiu. El recuperat Estany d'Ivars i Vila-Sana esdevé un pol d'atracció naturalística importantíssim per a les comarques centrals catalanes. </div>
<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLb0y0RkOCfx__RNK_A9GHFc4xBpcwvotssyLAjFfv0B47hN4BtSX0JqnVUJ6NJeUtJ1UAdzaVrxCv8wzAY_EuYgAnE7Uvo-vT356j19ALl2dBmonyuSGg3D0wzX8uSTpOL4x6gUCpPnU/s1600-h/PA110160q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413961682851067858" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLb0y0RkOCfx__RNK_A9GHFc4xBpcwvotssyLAjFfv0B47hN4BtSX0JqnVUJ6NJeUtJ1UAdzaVrxCv8wzAY_EuYgAnE7Uvo-vT356j19ALl2dBmonyuSGg3D0wzX8uSTpOL4x6gUCpPnU/s640/PA110160q_TM.jpg" border="0" /></a> </p><p><em>L'estany d'Ivars i Vila-Sana des del cel:</em></p><p>
<iframe width="425" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=ivars&zoom=6&lat=4616560.9&lon=329287.31&layers=0B0FFFFFTF&embedded=true" ></iframe></p><p><em>Per saber-ne més:</em></p><p><a href="http://www.estanyivars.com/">Estany Serveis</a></p><p><a href="http://obrasocial.caixacatalunya.com/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.caixacatalunya.com/CDA/ObraSocial/Home/0,3423,1x0y,00.html">Estany d'Ivars i Vila-Sana, Obra Social de Caixa Catalunya</a></p><p>=============</p><p><strong><em>Coneixeu millor en Jordi Pi, visiteu els seus blocs:</em></strong></p><p><a href="http://mineralsmuntanyaialtrescoses.blogspot.com/">Minerals, muntanya i medi ambient</a></p><p><a href="http://lesmuntanyesdecatalunya.blogspot.com/">Les muntanyes de Catalunya</a></p><p><a href="http://pirenaica.blogspot.com/">Pirenàica</a></p><p>=============</p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-44838681686600791392009-12-02T10:24:00.015+01:002009-12-03T16:16:49.984+01:00El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars<strong><span style="font-size:130%;">Lluís Pallí i Carles Roqué, 2009</span></strong>
<p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmcJX5_tkf7TqPSWjuqUopWxPxJPodI62PfzGgWnRqdT9CVgFGi7sUQ7vUpI5VjRZQNrsKiINhUVl8bFrT9Vg0W2M-U0Gl9oMOIjNUnpJErM7Vdzvo-efaZuB2jWta1uj9TTCRqLGYtA8/s1600-h/DSC02316p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410569843869920962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 501px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmcJX5_tkf7TqPSWjuqUopWxPxJPodI62PfzGgWnRqdT9CVgFGi7sUQ7vUpI5VjRZQNrsKiINhUVl8bFrT9Vg0W2M-U0Gl9oMOIjNUnpJErM7Vdzvo-efaZuB2jWta1uj9TTCRqLGYtA8/s640/DSC02316p_TM.jpg" border="0" /></a>
El passat 30 de novembre de 2009 va tenir lloc la presentació del llibre "El Patrimoni Geològic de les Terres Gironines: 300 Elements Singulars", realitzat pel Dr. Lluís Pallí i el Dr. Carles Roqué, de l'Àrea de Geodinàmica Externa de la Universitat de Girona. L'acte es va celebrar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona i va ser presidit pel Sr. Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. </p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixd8BEZ3QSj5AOgz2q1XxvuyNWBIJ5Kr8R9AsRQYBJHqk8Qn_EaPDJAk4LMBt3ktbovcP_BWHekbJSPWifgMNYRZoh5dHlPYP8AqbXq3GVRuzy5Do83fA77SlHjHok4Di_ApSQS-Pq9kE/s1600-h/DSC02320p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410569659110171842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixd8BEZ3QSj5AOgz2q1XxvuyNWBIJ5Kr8R9AsRQYBJHqk8Qn_EaPDJAk4LMBt3ktbovcP_BWHekbJSPWifgMNYRZoh5dHlPYP8AqbXq3GVRuzy5Do83fA77SlHjHok4Di_ApSQS-Pq9kE/s640/DSC02320p_TM.jpg" border="0" /></a>
L'obra, de gran format i amb una edició de qualitat que ha comptat amb el suport inestimable de la Diputació de Girona, té un total de 425 pàgines i prop de 350 fotografies en color. Representa la culminació de molts anys dedicats pels autors a la recerca i el coneixement del ric, divers i vastíssim patrimoni geològic de les comarques gironines. Una profusa selecció dels tres centenars d'elements geològics més importants d'aquestes terres queda palesa, mitjançant excel·lents fotografies i explicacions absolutament entenedores, en aquest llibre que sintetitza uns valors que massa sovint queden en segon pla quan es tracta de considerar l'herència natural del país. </p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7J1VXHKxZHiFIIk5qNO3ZRhViqC4tGSSPiq7VU1_FoLSW0iIRM-rrAFwbBY4JNfzmVFKcxoiq6h2JIgqLWHit8i5JVtn1WWe2pLayLu-eL_v6WihEYpm4SQZdnhV0msAw9IPNs0vwu0k/s1600-h/DSC02321p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410569450567110674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7J1VXHKxZHiFIIk5qNO3ZRhViqC4tGSSPiq7VU1_FoLSW0iIRM-rrAFwbBY4JNfzmVFKcxoiq6h2JIgqLWHit8i5JVtn1WWe2pLayLu-eL_v6WihEYpm4SQZdnhV0msAw9IPNs0vwu0k/s640/DSC02321p_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmdetwm-dmUUQjrUiNI0wfy3IsfqdLz1_Kwm3qA1kynDJyRimEwSZ_QdysHHWEY5D3aYGZsg9KhN2kwwCwhAjJq80pe8CWgp8GS2dsOl58g2q6xzrUloSf7bJnSkZI6wDa73djW8LztK0/s1600-h/DSC02325_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410569102324897394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmdetwm-dmUUQjrUiNI0wfy3IsfqdLz1_Kwm3qA1kynDJyRimEwSZ_QdysHHWEY5D3aYGZsg9KhN2kwwCwhAjJq80pe8CWgp8GS2dsOl58g2q6xzrUloSf7bJnSkZI6wDa73djW8LztK0/s640/DSC02325_TM.jpg" border="0" /></a>
Des dels volcans de la Garrotxa als penya-segats de la Costa Brava, dels circs glacials de la Cerdanya i el Ripollès a les aigües de l'estany de Banyoles, de les fonts picants i termals del Gironès i la Selva als sediments farcits de fòssils de l'Empordà. Tot plegat, un recorregut visual magnífic, complet, profusament il·lustrat i que farà descobrir al lector un univers sorprenent que tenim sota els nostres peus, davant els nostres ulls, a quatre passes de casa. Un patrimoni en formació des de fa milions d'anys, un llegat meravellós, de valor indiscutible, que tenim la responsabilitat de transmetre íntegre als nostres fills. </p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUnR3ebsNfTGbzF7BUGtaqccsqV5OVxrWYsqvwxqJUfUJhm9llrh2NVE2m7xCa90TWRYZw9H2eALlsVDZPjQRcAGmOZqKKaqYYVlPgyG1SNJi-HDwgHNM4xOKfwnknNbqSNGw_ZuJl_8o/s1600-h/DSC02326p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410568799336514674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUnR3ebsNfTGbzF7BUGtaqccsqV5OVxrWYsqvwxqJUfUJhm9llrh2NVE2m7xCa90TWRYZw9H2eALlsVDZPjQRcAGmOZqKKaqYYVlPgyG1SNJi-HDwgHNM4xOKfwnknNbqSNGw_ZuJl_8o/s640/DSC02326p_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvRQT5NFAPjVOpyKYnu1IiExHviBrAvWPKWe34EBfTMJ4SsKosF6w-c_9g51h6A8M7CKUoxdx7_R7S8KwfiAwHipi2DjpH9tAYBGxypo3FIHtXh99tLhIQL_-9eUN715Mi1IpxncZdi58/s1600-h/DSC02327_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410568566952242978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvRQT5NFAPjVOpyKYnu1IiExHviBrAvWPKWe34EBfTMJ4SsKosF6w-c_9g51h6A8M7CKUoxdx7_R7S8KwfiAwHipi2DjpH9tAYBGxypo3FIHtXh99tLhIQL_-9eUN715Mi1IpxncZdi58/s640/DSC02327_TM.jpg" border="0" /></a>
És un enorme plaer per a mi haver contribuït modestament a aquesta obra extraordinària amb la cessió d'una desena de fotografies, entre elles la que conforma la portada. En concret, els espais que s'il·lustren amb fotografies meves són els volcans de Santa Margarida, el Croscat, Puig Subià i Rocanegra al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la cova de l'Arbreda a Serinyà (Pla de l'Estany), el cim del Taga (Ripollès), així com la cinglera del Far, les mines d'Osor i la pedrera de Can Massabé de Sils, a la Selva. En definitiva, tot un honor haver col·laborat en aquesta joia editorial. </p><p>
</p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnQQFOmIAveHeRMCfmtQG9il9idizrhF6asFvHOXu_Bs3gRKh9duzBQ4ndXYRT5Dx3_QVTqUNOWvl5X_q8JwdIFkrvm3DCpoTNI1kNC96EB6iypSHRhde37jhrbzMWLwfOoGtjuzpbxyU/s1600-h/DSC02328p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410568215916092178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 559px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnQQFOmIAveHeRMCfmtQG9il9idizrhF6asFvHOXu_Bs3gRKh9duzBQ4ndXYRT5Dx3_QVTqUNOWvl5X_q8JwdIFkrvm3DCpoTNI1kNC96EB6iypSHRhde37jhrbzMWLwfOoGtjuzpbxyU/s640/DSC02328p_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6hUu9rcTpG0PJJrJVWCIdb9t3QObo9FZ6iwA8xwGHGywDs6EIVrFlNInyIk2z9v9sVFOdCerfHPlLUsbPjwUTEqIAJJEibz1K9LkKnJiP2wOO0TRBcexvDMfv9AoTKaIuE7oVIbr7ytI/s1600-h/DSC02331p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410567589820130578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6hUu9rcTpG0PJJrJVWCIdb9t3QObo9FZ6iwA8xwGHGywDs6EIVrFlNInyIk2z9v9sVFOdCerfHPlLUsbPjwUTEqIAJJEibz1K9LkKnJiP2wOO0TRBcexvDMfv9AoTKaIuE7oVIbr7ytI/s640/DSC02331p_TM.jpg" border="0" /></a>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-11648926247907266452009-11-04T12:05:00.028+01:002009-11-04T12:59:14.119+01:00Estany de Banyoles<strong><span style="font-size:130%;">Capvespres multicromàtics</span></strong>
<p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKVGFBztsJZai3JGJVvRegt8Oz_cuvMa4xysu2zx-Xg0DsAsc7d2pPB9PrPT8BRiptR6PdvrzSNXVBdhqIhfdCiDwL4l9CR1z5bnbS62UBmYjFG_UgbmsjBoXCua0g8ysvW3vf6hd8W_w/s1600-h/DSC00896q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400215794586043570" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKVGFBztsJZai3JGJVvRegt8Oz_cuvMa4xysu2zx-Xg0DsAsc7d2pPB9PrPT8BRiptR6PdvrzSNXVBdhqIhfdCiDwL4l9CR1z5bnbS62UBmYjFG_UgbmsjBoXCua0g8ysvW3vf6hd8W_w/s640/DSC00896q_TM.jpg" border="0" /></a>
El capvespre és una hora màgica a l'estany de Banyoles. La davallada del sol, dia sí dia també, ens regala un espectacle de llum i color sobre la superfície del llac. Les aigües sempre encalmades inicien un joc de reflexos amb el cel, els núvols, els arbres de la riba, les muntanyes de l'horitzó. Com un mirall ondulant, els raigs de llum es combinen capriciosament amb les aigües cristal·lines, mineralitzades, per donar lloc a una indescriptible paleta de colors infinits.</p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi88lYJhyphenhyphenZKfuRaWcoRlLyE90s201k7J83ACaKEgAhLciKi9ca0RQ7NpwGuOS6L-r-UFWhuqOYTv33kKdRc8p6hBEeVtTmtK1tnWemy6KxpCeTp4FG8GIg6Zw3Irgao9lPsnVZVj-vW6v4/s1600-h/DSC00873_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400215553935857298" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi88lYJhyphenhyphenZKfuRaWcoRlLyE90s201k7J83ACaKEgAhLciKi9ca0RQ7NpwGuOS6L-r-UFWhuqOYTv33kKdRc8p6hBEeVtTmtK1tnWemy6KxpCeTp4FG8GIg6Zw3Irgao9lPsnVZVj-vW6v4/s640/DSC00873_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNgxTNDtryn1IUvxaofQ6EiZkGXmyj_-EaYgxN7k10cq40582NNbYzgfUdepIi6LV_rZyBonV6NkwI9SA7Nk-kjXtZ6bQ1LabMpR3gKrb4d8lOcIxPDPA-T8Ws2w3c5d3bJCi_rduZTMk/s1600-h/DSC07960_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400215255064378722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNgxTNDtryn1IUvxaofQ6EiZkGXmyj_-EaYgxN7k10cq40582NNbYzgfUdepIi6LV_rZyBonV6NkwI9SA7Nk-kjXtZ6bQ1LabMpR3gKrb4d8lOcIxPDPA-T8Ws2w3c5d3bJCi_rduZTMk/s640/DSC07960_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WyykfZvgpNzeNly9QweerWU8OD3raN-lhuG2r8NTp73BJivLAiGUPrZsyhT-EOF7LoYNe1NHGWLUGK_uQIeNgHZ7TsxqvZd5neEbUz8vm5erd6dtprpbtkr_2VWgTJpdWlUtLr5YO9Y/s1600-h/B22_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400214997470530098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WyykfZvgpNzeNly9QweerWU8OD3raN-lhuG2r8NTp73BJivLAiGUPrZsyhT-EOF7LoYNe1NHGWLUGK_uQIeNgHZ7TsxqvZd5neEbUz8vm5erd6dtprpbtkr_2VWgTJpdWlUtLr5YO9Y/s640/B22_TM.jpg" border="0" /></a>
Tots els tons de blau, lila, violat, magenta, cian, porpra, groc, taronja, roig, blanc, es citen alhora però mai en la mateixa proporció, intensitat ni lluïssor. Matisos de blau cel, blau marí, anyil, cobalt, elèctric, ametista, turquesa, aiguamarina... N'hi ha tants que és impossible esmentar-los tots. S'han de veure i s'han de viure. Cada tarda és única a la vora de l'estany, i cada moment ho és també a mida que la llum solar canviant es va fonent poc a poc per donar pas a la nit.</p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfbqo73vvlAdpxqMKfb7ifwjZTSFi6yJA-6csk2agadfjLumposRfHwhMfntv4PrGNg5yEz0MwJWa5m86aaxGuefPboiNbuq8rV2WVN87wle5bkd_z8zdy0FbFfGHCQqjmmUb9lBHTbFA/s1600-h/Banyoles21_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400214486148409202" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfbqo73vvlAdpxqMKfb7ifwjZTSFi6yJA-6csk2agadfjLumposRfHwhMfntv4PrGNg5yEz0MwJWa5m86aaxGuefPboiNbuq8rV2WVN87wle5bkd_z8zdy0FbFfGHCQqjmmUb9lBHTbFA/s640/Banyoles21_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXRCjNkfPAUjLNWm_53Y16Zm07H8Xk2jlLvkQtCqGSTCCKZJwTgraScwPZp2PX99cvuWi2JXIY8vNHpCd7FdNz4sPsmD-QdYPk0mh2oOfHIbIL2SEYVaLfejCtqIlKoOCbdgOy7edD1xg/s1600-h/DSC07958_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400214073750624258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXRCjNkfPAUjLNWm_53Y16Zm07H8Xk2jlLvkQtCqGSTCCKZJwTgraScwPZp2PX99cvuWi2JXIY8vNHpCd7FdNz4sPsmD-QdYPk0mh2oOfHIbIL2SEYVaLfejCtqIlKoOCbdgOy7edD1xg/s640/DSC07958_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo9ckcFPJqXwxUZAp1Ah9jpP-AoLdanpjDoXa1Q89rL2uP_GZdCM_D3GrUPbloetkJuwX_p_4oDuDAqLVytA23keiATUCXQdvYIPBnaAid0oPv_8tTjUOL5yJYffLgRsY-iDEMl0OwX2M/s1600-h/DSC00878p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400207543512527074" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 494px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo9ckcFPJqXwxUZAp1Ah9jpP-AoLdanpjDoXa1Q89rL2uP_GZdCM_D3GrUPbloetkJuwX_p_4oDuDAqLVytA23keiATUCXQdvYIPBnaAid0oPv_8tTjUOL5yJYffLgRsY-iDEMl0OwX2M/s640/DSC00878p_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3akHW7NXm16CALSsmnayaD2KhHOqNUywyCyAhXjAD5kg6VHDAyJfzLUi9Znn8oGegRijnPqEm1peIzmW4SMcb2dvHKf-Xf3BJh_DqWenOx_tkjlDULEPE6e96Ah_pFQLtN4F9NwMo_9s/s1600-h/Banyoles23_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400207310124725026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3akHW7NXm16CALSsmnayaD2KhHOqNUywyCyAhXjAD5kg6VHDAyJfzLUi9Znn8oGegRijnPqEm1peIzmW4SMcb2dvHKf-Xf3BJh_DqWenOx_tkjlDULEPE6e96Ah_pFQLtN4F9NwMo_9s/s640/Banyoles23_TM.jpg" border="0" /></a>
Milers de persones passegen al cap de l'any per les vores de l'estany. És un patrimoni molt interioritzat pels banyolins, a qui no els fa res compartir amb nombrosos forasters el seu particular, peculiar, espi natural. Caminar tranquil·lament entre els grans plàtans de copa generosa i ombra abundant, en idíl·lics passeigs a tocar de l'enorme mirall translúcid que és l'estany, és un petit plaer quotidià a l'abast de tothom, quan es vulgui i amb qui es vulgui.</p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIxS4OiNOXchhoeIe2HW4Sjv5brWUFQ8-dieLd7M4tphldhqWpP4B_QMVFeel20wgG94lP3DG_C-8BlNir4mZOmedvnvvSYcHZVpOhEe0cM_qixv9pM0uEptESpE7my0DtS1u2Bb17Utg/s1600-h/DSC00865_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400206761789397874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIxS4OiNOXchhoeIe2HW4Sjv5brWUFQ8-dieLd7M4tphldhqWpP4B_QMVFeel20wgG94lP3DG_C-8BlNir4mZOmedvnvvSYcHZVpOhEe0cM_qixv9pM0uEptESpE7my0DtS1u2Bb17Utg/s640/DSC00865_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhkiC0H-vqL-5kB6aREan9rXMUDGhsfUcXZpJeU9GJjyFMO2ZFWMQEDLKP_zIw3Nbi-N_xRLPUg8UAeuCmb_Mo_u2KH5J5phaUwehCvqCHYx97YIzcCpnEzSMtJxfG5srcUj0KwtbUj5A/s1600-h/DSC00893(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400206499447656466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhkiC0H-vqL-5kB6aREan9rXMUDGhsfUcXZpJeU9GJjyFMO2ZFWMQEDLKP_zIw3Nbi-N_xRLPUg8UAeuCmb_Mo_u2KH5J5phaUwehCvqCHYx97YIzcCpnEzSMtJxfG5srcUj0KwtbUj5A/s640/DSC00893(2)_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPyMyNnKXZqYeq3OcOuYO2u5No_A81nOTqAqC8jRMRByDTMoVBeDQohd2KoTXeMdf_mf15uH9FitM6ZbYsQlX34A9iRHThTCVCgy5xttcDvFYTTxoT773rjQ3Z3XAupabeqGIOwjkhKyQ/s1600-h/Banyoles19_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400206163102937602" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 477px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPyMyNnKXZqYeq3OcOuYO2u5No_A81nOTqAqC8jRMRByDTMoVBeDQohd2KoTXeMdf_mf15uH9FitM6ZbYsQlX34A9iRHThTCVCgy5xttcDvFYTTxoT773rjQ3Z3XAupabeqGIOwjkhKyQ/s640/Banyoles19_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTKWa4nHRxHr4UuipxIk6ARMfNDeAhaJL0H431Szb0X-fH3eAVAK_nSKaXPJsokcidvu4V-e-4TLdJnF6_VTHiakVA0PPpCSM1lkBoz9Itd8pWPIgZ4WmZEsaijp0KP2mnUsEEP0ihVLk/s1600-h/BY_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400205899523522466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTKWa4nHRxHr4UuipxIk6ARMfNDeAhaJL0H431Szb0X-fH3eAVAK_nSKaXPJsokcidvu4V-e-4TLdJnF6_VTHiakVA0PPpCSM1lkBoz9Itd8pWPIgZ4WmZEsaijp0KP2mnUsEEP0ihVLk/s640/BY_TM.jpg" border="0" /></a>
Descobrir racons romàntics entre els salzes i joncars de la riba; asseure's en un banc a tocar de l'aigua i respirar la brisa humida; observar els ànecs i les altres aus aquàtiques en el seu xipolleig entretingut; escoltar el ritme de les petites onades que xoquen contra les parets de les tradicionals cases de pesca i bany; deixar-se encisar pel suau balanceig de les barques d'esbarjo; percebre la remor de les moltes activitats lúdico-esportives que es realitzen en l'entorn del llac. Tot això és possible a la vora de l'estany... i a més és gratuït. Això sí, gaudir de l'espectacle multicromàtic del capvespre és una experiència que no té preu.</p><p>
</p><p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgseqMirvGqaCTyTiNtxpMTn4IJBh-AM16rZTIKODqMyz5slIZg-9Mvcs71BaLPRY3juWHTCVLCtEL9mNG_K6AoUdbEg-X_E9IeUQu1_SM1L-mLWIJaT2ca6hHVs5G-vz37H0umC6U09oc/s1600-h/DSC00879(2)_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400205647693493026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgseqMirvGqaCTyTiNtxpMTn4IJBh-AM16rZTIKODqMyz5slIZg-9Mvcs71BaLPRY3juWHTCVLCtEL9mNG_K6AoUdbEg-X_E9IeUQu1_SM1L-mLWIJaT2ca6hHVs5G-vz37H0umC6U09oc/s640/DSC00879(2)_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYtd_ChE9JluHOLFc1uKQuUW2LIGmLzc9PGUkeKVqhyphenhyphenKXnMiQABy_4hIL3Rinl0tvriJjpkCV3PUn5bVUzRbdwaiR_3hhlUpJvFMv1RVqLdi2Z9E4WQ6yRFaTTxJSGTFpgJuUewlnG4Ck/s1600-h/DSC00892_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400205386291046114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYtd_ChE9JluHOLFc1uKQuUW2LIGmLzc9PGUkeKVqhyphenhyphenKXnMiQABy_4hIL3Rinl0tvriJjpkCV3PUn5bVUzRbdwaiR_3hhlUpJvFMv1RVqLdi2Z9E4WQ6yRFaTTxJSGTFpgJuUewlnG4Ck/s640/DSC00892_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOaFu3a-FdvIhQr0AGtb4XCuHEE6sluf84hcxs5O-4wTmctzGbrCZrl3kTwlrGVWIU2rp4rbh653RtBqu1jLZa3Qu9wbqGIIjPahLoyVVQxHEd2WXtFSF81dVVijQ51RA7O82yWrYAtQs/s1600-h/Banyoles18p_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400205153589308946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOaFu3a-FdvIhQr0AGtb4XCuHEE6sluf84hcxs5O-4wTmctzGbrCZrl3kTwlrGVWIU2rp4rbh653RtBqu1jLZa3Qu9wbqGIIjPahLoyVVQxHEd2WXtFSF81dVVijQ51RA7O82yWrYAtQs/s640/Banyoles18p_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvBGhhL8Q9vSwvFj96BdNkjs6dGEVUW29hyphenhyphenp3LnsIBJoN0t5TPfhuj8uGteT8WIAz8-U4PXUBZ62fndO6mwyhLUKpkWLJh5bZEtxVYP0JjXp1dDwvBZgYMko5mQk9VCKyAd7nUJap4zpQ/s1600-h/DSC01764q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400204817721006114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvBGhhL8Q9vSwvFj96BdNkjs6dGEVUW29hyphenhyphenp3LnsIBJoN0t5TPfhuj8uGteT8WIAz8-U4PXUBZ62fndO6mwyhLUKpkWLJh5bZEtxVYP0JjXp1dDwvBZgYMko5mQk9VCKyAd7nUJap4zpQ/s640/DSC01764q_TM.jpg" border="0" /></a>
<em>L'estany de Banyoles és el major i més conegut d'un complex sistema lacustre que s'extén per diversos municipis de la comarca del Pla de l'Estany. El de Banyoles és el llac més gran de Catalunya, i junt amb prop de vuitanta estanyols, llacunes, basses, deus, pous i brolladors, formen el sistema lacustre càrstic més important de la Península Ibèrica. Pràcticament tota l'aigua que rep el sistema té un origen subterrani. La infiltració d'aigües de pluja té lloc uns 25 km al nord de Banyoles, on les muntanyes calcàries de l'Alta Garrotxa, altament poroses, actuen com a àrea d'alimentació hídrica. Les aigües circulen pel subsòl en direcció sud, tot travessant formacions rocoses permeables de calcàries i guixos, a les quals dissolen de manera important degut a la pressió del flux profund. Com a resultat d'aquesta dissolució, a l'entorn de Banyoles s'han generat durant mil·lenis nombrosos esfondraments del terreny, que han acabat donant com a resultat diverses concavitats per on l'aigua assoleix la superfície de forma permanent o temporal. La coalescència de molts d'aquests esfondraments, tècnicament anomenats dolines, ha modelat el curiós perfil en forma de vuit de l'estany de Banyoles. La dinàmica es manté activa avui en dia, i molt de tant en tant, després de períodes de pluges abundants, hi ha episodis d'esllavissades submarines al llac, que provoquen petits "tsunamis". Així mateix, més rarament, minúsculs estanyols apareixen d'un dia per l'altre en algun camp o bosc dels voltants de l'estany.</em></p><p>
</p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig3KX5cJf_QQpJgWv1HoQJiqCDibcJ5R0-paND74gkuqCwsWA4eF_QGauE9QZrQaZFUoejEpEQUFgDEAJgvRZycxsX3OWI-pnttUVezZkhMzxv79dMYxlPd7NRmOL1J2rMft7ogYGNX7M/s1600-h/Banyoles15q_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400204299973531378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig3KX5cJf_QQpJgWv1HoQJiqCDibcJ5R0-paND74gkuqCwsWA4eF_QGauE9QZrQaZFUoejEpEQUFgDEAJgvRZycxsX3OWI-pnttUVezZkhMzxv79dMYxlPd7NRmOL1J2rMft7ogYGNX7M/s640/Banyoles15q_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ7hZl0RZpg19w8mkmugThRJZE0TPDJA__mFP8jRyhNUVQeZC20D60K52hmWvt5RhIFDRgvIHn_dY3WSTR7iiNEn9EmYu-O6P5dv91i6-Ttz_Jnz_Nsct9OcfaJit-OM0aKPSlApyfo34/s1600-h/DSC01763_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400204074158100962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 480px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ7hZl0RZpg19w8mkmugThRJZE0TPDJA__mFP8jRyhNUVQeZC20D60K52hmWvt5RhIFDRgvIHn_dY3WSTR7iiNEn9EmYu-O6P5dv91i6-Ttz_Jnz_Nsct9OcfaJit-OM0aKPSlApyfo34/s640/DSC01763_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHhHuNEzGwDPzdA_s-rAZ-IFNMgcTRaz_gKFuQm4wuo81GaTNqVENezqgDa71EDws3v-tMB-EshUpwk0B65RfYkWuP1KDzAjhUBim-Dh21lkUnAkq2PxcinflraqCJXwMzzRKQYbWHHlU/s1600-h/DSC00881_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400203713911324642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 480px; CURSOR: hand; HEIGHT: 640px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHhHuNEzGwDPzdA_s-rAZ-IFNMgcTRaz_gKFuQm4wuo81GaTNqVENezqgDa71EDws3v-tMB-EshUpwk0B65RfYkWuP1KDzAjhUBim-Dh21lkUnAkq2PxcinflraqCJXwMzzRKQYbWHHlU/s640/DSC00881_TM.jpg" border="0" /></a>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6Mz1XiavGtOkhpkCAq0ojxZThsbwJNSFC8nsE2euaLzfNQFRfo49_9TU6slDuWkf5R4hYyQkftnOO-_YkaChu9qqF5Bsf8sZv7B1JlBwQ9_mvB-8c7DTA3M_VoPjX2QzsaAp6iVHwVs/s1600-h/DSC00889_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400203361773723810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 427px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN6Mz1XiavGtOkhpkCAq0ojxZThsbwJNSFC8nsE2euaLzfNQFRfo49_9TU6slDuWkf5R4hYyQkftnOO-_YkaChu9qqF5Bsf8sZv7B1JlBwQ9_mvB-8c7DTA3M_VoPjX2QzsaAp6iVHwVs/s640/DSC00889_TM.jpg" border="0" /></a>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-6208442032269899848.post-59943404645537902592009-10-14T10:39:00.011+02:002009-10-16T19:09:14.322+02:00T'agradaria contribuir al bloc?<strong><span style="font-size:130%;">Ajuda a divulgar tu també el Patrimoni Natural de Catalunya!</span></strong>
<p align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ey1FDVvUTreFMEHi8DoKxaB2lOWLxMn94p91oDVJJVUIfcYIPtchv8G0aqXlB1eWpUIjA2SqqhIar4oWA0PazaNgDPJxF3Zb9mdpyhWW8IqH_x4aPAnu9K0CfTwHIN0U3-xNMd-jxYI/s1600-h/TiraBlog1_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5392373161546767682" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 131px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ey1FDVvUTreFMEHi8DoKxaB2lOWLxMn94p91oDVJJVUIfcYIPtchv8G0aqXlB1eWpUIjA2SqqhIar4oWA0PazaNgDPJxF3Zb9mdpyhWW8IqH_x4aPAnu9K0CfTwHIN0U3-xNMd-jxYI/s640/TiraBlog1_TM.jpg" border="0" /></a>
Hi ha tanta riquesa natural per conèixer al nostre país, i tinc tan poc temps per dedicar-me a mostrar-la, que Patrimoni Natural de Catalunya s’obre a les aportacions dels qui estigueu interessats a col·laborar. T’agradaria veure publicat el teu propi tema en aquest bloc?</p><p align="justify">
Segur que tots coneixeu algun indret especial on la natura es desplega amb majestuositat. Segur que tots teniu alguna cosa a explicar sobre la fauna o la flora de les nostres contrades. Segur que tots teniu un racó màgic o una ruta espectacular. Segur que hi ha un moment de l’any favorit, caracteritzat per un esdeveniment natural corprenedor. Colors, paisatges, varietat, sons, animals, llum, textures de la natura, boscos, el pas de les estacions... Tot això i més té cabuda a Patrimoni Natural de Catalunya. M’agradaria que ens ho expliqueu sota el vostre propi punt de vista personal, i que ens ho mostreu a través de la fotografia. </p><p>
</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq0GIeNzYUf6NmIgG2M5J_IUEbWchcv_kBIrJbGkLYNSvSM27OE0HiQAAmbbmavaCf10HWPw_U1V68MmJj-Bnb8VwM6iAK-qwfknSe9awCSH7OAD4ZIdwfu-qSeaxtN5dtfvH6AwoEe6c/s1600-h/TiraBlog2_TM.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5392372897364792818" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 640px; CURSOR: hand; HEIGHT: 131px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq0GIeNzYUf6NmIgG2M5J_IUEbWchcv_kBIrJbGkLYNSvSM27OE0HiQAAmbbmavaCf10HWPw_U1V68MmJj-Bnb8VwM6iAK-qwfknSe9awCSH7OAD4ZIdwfu-qSeaxtN5dtfvH6AwoEe6c/s640/TiraBlog2_TM.jpg" border="0" /></a> </p><p align="justify">
Animeu-vos i envieu un missatge a patrimoninatural[@]yahoo.com (heu de treure els signes [ ] )explicant una mica la vostra proposta, i després comentarem com plasmar-ho al bloc. Podeu llegir els temes ja publicats per fer-vos una idea de la filosofia que intento donar a aquest lloc web.</p><p align="justify">
La intenció és acompanyar unes quantes fotografies amb un text breu que ens faci cinc cèntims de l’essència d’aquell indret o aspecte de la natura de què es parla. No cal que siguin grans articles propis d’una revista especialitzada: amb una petita explicació en fem prou. Si el text que heu escrit no us acaba de convèncer, deixeu-me que us ajudi a millorar-lo. Creieu que les fotos que teniu no són massa bones, o no domineu les tècniques de retoc digital? Cap problema, podem intentar donar-los un aire especial mitjançant l’HDR. El lloc que ens voleu mostrar és de fora de Catalunya? Benvingut sigui també!</p><p align="justify">
Sobretot ens interessa la percepció personal, subjectiva, emotiva, del propi autor o autora del tema. Més que un saber enciclopèdic, volem sentir la natura a través de l’ull de qui ens l’explica. Sigui quin sigui el vincle personal que tingueu amb el patrimoni natural, de tot cor m’encantarà que ho compartiu. Desitjo que amb la vostra col·laboració gaudiu tant com jo.</p><p>
Cordialment,</p><p>
David</p>David Solerhttp://www.blogger.com/profile/15055572990355936042noreply@blogger.com6